Curial e Güelfa

Curial e Güelfa LIT Novel·la cavalleresca d’autor anònim, escrita probablement al Principat a mitjan segle XV. La novel·la narra les aventures del cavaller Curial des que és un infant, acollit a la cort de Montferrat, fins que esdevé príncep d’Orange i els seus esforços per aconseguir l’amor de Güelfa, gelosa dels seus èxits entre les dames. Malgrat algunes contradiccions de la ficció amb les dades històriques que li servien de referent i la llunyania del temps relatat de l’època de l’autor, la versemblança en els combats cavallerescos i en la reconstrucció històrica de l’ambient social del segle XIII presideix tota la narració. L’obra barreja elements de les novel·les de cavalleria amb elements sentimentals i mitològics propis de la literatura humanista. L’autor, possiblement un personatge de la cancelleria, tal vegada un notari, demostra conèixer prou bé els llocs on situa l’acció i alguns dels personatges que apareixen a la novel·la, documentats històricament, corroboren aquesta impressió. Les dades que proporciona fan pensar que conegué Montferrat, possiblement a través de contactes relacionats amb el món dels mercaders, durant el regnat de Joan II (1458-1479). La novel·la està dividida en tres llibres cada un dels quals té una configuració pròpia. És al llibre III (capítol 76) on apareix una referència a l’illa d’Eivissa, relacionada amb el comerç de sal amb el nord d’Itàlia, on hi havia instal·lada una sòlida colònia de mercaders catalans que controlava el comerç d’aquest producte: Posàvan en casa d’aquell mercader català, e ab ell tractàvan com porien portar aquelles dobles que tenien. Lo mercader respòs com aquell ambaixador era desempatxat, e en una galera sua grossa e molt ben armada que tenia se’n porien ab ell anar fins Ivissa, on havia una nau grossa que carregava de sal, e aquella nau ere de genoveses; e que l’ambaixador era tan notable cavaller que, si ells lo’n pregaven, los metria en aquella nau ab salvetat, e d’allí porien anar en Gènova, e despuis en la sua terra... La presència d’Eivissa a la novel·la s’explica perquè les ciutats italianes varen constituir durant molt de temps la principal clientela d’aquestes salines. Gènova, en concret, va tenir quasi el monopoli de l’exportació de la sal d’Eivissa que n’era un dels principals centres productors, com bé coneixia l’autor de Curial e Güelfa. [AnTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments