Cubells, vénda des

Cubells, vénda des 1 GEO Vénda de la parròquia de la Mare de Déu del Carme, del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. La seua posició central dins aquesta parròquia ha fet que amb el seu nom hagi acabat designant-se tot el poble. Limita a l’oest amb la vénda de Cala d’Hort, al nord amb la de la Flota, a l’est amb la de Davall sa Serra i al sud amb la mar. El territori es correspon amb el vessant sud del puig d’en Serra fins a la mar i cap a l’est fins al torrent de s’Aigua i amb gran part del puig de Cala Llentrisca (tot el vessant est fins al cim, el cap des Jueu i el cap Llentrisca, que s’estén cap al sud). Es tracta d’una àrea molt accidentada, amb pendents molt importants; només en una franja de la zona central la inclinació del terreny es fa més suau, per això és el sector on tradicionalment s’ha assentat bona part de la població. El puig de Cala Llentrisca és l’elevació més occidental d’aquesta vénda; el seu cimerol, anomenat es cap des Jueu, assoleix els 414 metres d’altitud, que el converteixen en el quart punt més elevat de tota l’illa d’Eivissa. A més, aquest cim cau pel sud-oest sobre la mar formant els penya-segats més elevats de l’illa. El cap Llentrisca pot considerar-se l’allargament d’aquest puig cap al sud, amb diversos cims secundaris que arriben a més de 300 metres d’altitud i que prop de l’extrem del cap encara arriben als 175 metres. Al nord del puig de Cala Llentrisca ens trobam amb el coll de Cala d’Hort, a 206 metres d’altitud; aquest pas comunica la vénda des Cubells amb la de Cala d’Hort i deixa a tramuntana el puig d’en Serra. Aquesta elevació constitueix un important massís que s’allarga de sud-oest cap a nord-est, seguint la línia bàsica dels plegaments que formaren tot el sector elevat que s’inicia al sud-oest i arriba fins a la zona central de l’illa d’Eivissa. Amb els seus 436 metres, el puig d’en Serra és el segon més elevat de les Pitiüses, només superat per sa Talaia de Sant Josep, no gaire llunyana d’aquest punt. Els pendents del vessant sud es fan relativament suaus, entre els 200 i els 100 metres d’altitud, això fa que sigui el lloc on es concentra una part molt important de la població de la vénda. A l’extrem sud-est trobam uns relleus lleugerament elevats respecte a la zona central de la vénda, però que des de la mar tenen l’aspecte d’uns puigs d’una certa importància, que arriben a més de 150 metres d’altitud (serra d’en Vedell, es cap Serrat...). El límit oriental de la vénda se situa al torrent de s’Aigua, que forma un profund solc en el territori; es tracta, per tant, d’un límit natural ben definit. La costa és alta i d’una gran bellesa paisatgística, tot i que en alguns trams hagi estat força transformada per la construcció de camins i habitatges als penya-segats. D’oest a est el tram de costa de la vénda des Cubells s’inicia baix del cap des Jueu, amb uns tallserrats molt elevats, gairebé inaccessibles, que continuen en direcció sud fins a l’extrem del cap Llentrisca. Aquest primer sector té pocs accidents: només alguna petita punta com la de la cova Foradada; s’hi troba un petit escull, la Galereta de Cala Llentrisca. A l’altra banda del cap la costa continua elevada, però ara en direcció cap al nord-est. Cala Llentrisca és una petita raconada, oberta cap a l’est però molt protegida de tots els vents, cosa que li ha donat tradicionalment una gran importància com a port refugi de pescadors. Després d’ella el pendent dels penya-segats, tot i ser considerable, disminueix prou com perquè s’hi hagin fet carreteres i edificacions. La desembocadura del torrent de ses Boques suposa una discontinuïtat dels tallserrats, i forma una petita platja. Després d’aquesta cala la direcció predominant de la costa és d’oest a est, i com que és una zona més arrecerada, hi ha un cert dipòsit de materials i baix dels penya-segats es formen d’altres platgetes, estretes i allargades, com el Niu de s’Àguila o la platja des Cubells. A l’est d’aquesta última es troba el petit entrant del cap Llombí i, més enllà, la petita península del cap Negret, formada per un pujol de 54 metres d’altitud unit a la costa per un istme a uns 20 metres, a banda i banda del qual es formen també petits sectors de costa baixa (la platja des cap Negret a l’oest i la platja de ses Ovelles a l’est). Després d’un tram rocallós s’arriba a l’àmplia raconada anomenada sa Caixota, que dóna nom a la zona immediata interior, i poc després la platja des Torrent, que és la desembocadura del torrent de s’Aigua i, per tant, el límit oriental de la costa de la vénda. La xarxa hidrogràfica la formen diverses torrenteres que, generalment arriben a la mar després de formar uns profunds solcs en el territori, a causa del gran pendent que han de superar. Els més importants són el torrent de ses Boques i el torrent de s’Aigua. El primer circula d’oest a est des del coll de Cala d’Hort fins a la mar, recollint també alguna canalada del vessant sud del puig d’en Serra i, per la dreta, l’aportació del torrent de ses Sitges, que volta pel sud-est el puig de Cala Llentrisca. El torrent de s’Aigua, per la seua banda, prové dels vessants de migjorn de sa Talaia, recull pràcticament totes les aigües de la vénda de la Flota i circula després en direcció sud-est fins a la platja des Torrent. Des d’aquesta vénda recull alguns petits canals, com el d’en Bernat. Al tram de costa entre el cap Negret i sa Caixota hi ha unes petites torrenteres, entre les quals destaquen el canal d’en Reial (que endega les aigües de la plana més propera al nucli des Cubells) i el canal d’en Reialí. Aquests cursos són absolutament torrencials, és a dir, només porten aigua en cas de pluges importants i continuades, tot i que en el passat aquesta situació era molt més freqüent, com ho testimonia el nom de torrent de s’Aigua. El motiu de l’escassetat d’aigua que pateixen els torrents a partir de la segona meitat del segle XX ha estat el mateix que ha provocat l’assecament de bona part de les fonts i els pous tradicionals de la zona: el descens del nivell freàtic, motivat per la sobreexplotació que pateixen els aqüífers. D’entre les fonts cal assenyalar la d’en Xiquet, prop del nucli des Cubells, on se celebren cada any ballades populars el diumenge després de Santa Teresa (15 d’octubre) i la font des Cubells, en els penyals de darrere l’església, on hi ha una imatge de la Mare de Déu. El tipus de vegetació natural més abundant és, com a tota l’illa, la brolla amb pins, present a pràcticament tot el territori no cultivat ni construït. Com que gairebé tot el territori mira cap a migjorn la brolla és especialment seca i hi abunden espècies que s’adapten bé a aquesta sequedat, com el cepell, el ginebre o, molt especialment, les mates, molt abundants a zones com el cap Llentrisca (de fet, el nom coincideix amb el del fruit d’aquesta planta). Només dins els canals dels torrents s’arriben a trobar espècies vegetals pròpies d’ambients més humits, com els arbocers (presents al torrent de ses Sitges), argelagues, murta, etc. Als marges, voreres de camins i també entre els pins es troben amb facilitat savines, que s’han recuperat després d’uns anys (els setanta i vuitanta) en què eren tallades per la seua valuosa fusta. Els sòls són bàsicament calcaris, molt prims a les zones altes i més profunds als sectors més plans, on es donen acumulacions de tipus al·luvial per l’arrossegament de les aigües al llarg dels vessants. Als penya-segats de la costa augmenta la proporció d’argiles, la qual cosa fa que a diversos punts hi hagi perill d’esllavissaments, agreujat per les actuacions humanes que s’hi han portat a terme. El poblament tradicional és dispers, amb les cases pageses distribuïdes sobretot per la part més plana del centre de la vénda. En canvi, a les parts altes dels puigs, a la zona de sa Caixota i a tota la del cap Llentrisca hi havia únicament alguna casa aïllada i païsses per a tasques agrícoles. Amb l’arribada del turisme es trenca el model tradicional: augmenta la densitat de les edificacions allà on ja n’hi havia i n’apareixen moltes on no n’hi havia. Així, han sorgit agrupacions d’edificis que són bàsicament segones residències, que s’han situat sobretot a les àrees de major valor paisatgístic. Han aparegut cases a punts molt elevats del puig d’en Serra i també als penya-segats, sobretot els propers al nucli des Cubells. També s’ha construït una urbanització a la zona de sa Caixota, batejada amb el nom de Vista Alegre. Es va projectar fer una cosa semblant al puig de Cala Llentrisca, però la protecció d’aquesta zona ha permès que el nombre d’edificacions que s’hi troben sigui relativament baix. En general, aquestes noves cases són habitatges luxosos propietat de gent d’alt poder adquisitiu provinent de l’Europa central o nòrdica. El nucli des Cubells és en realitat una petita plaça al voltant de la qual se situen l’església i un parell de cases, amb alguns altres edificis no gaire lluny, entre els quals cal apuntar la Casa d’Exercicis Santa Teresa. Pel que fa a les activitats econòmiques cal assenyalar especialment el retrocés que han patit les activitats primàries a partir de l’arribada del turisme; si abans pràcticament tot el territori tenia ús agrícola, fins i tot es construïren terrasses a llocs de molt difícil accés; al final del segle XX només quedaven en explotació les hisendes amb millors terres de la zona central de la vénda, on són presents els cultius eivissencs tradicionals, formats per la combinació de cereals i llegums amb diferents arbres fruiters (ametllers, garrovers, figueres, oliveres) i alguns petits horts a les hisendes on hi ha disponibilitat d’aigua per regar. La ramaderia és una activitat complementària, tot i que en decadència, en algunes hisendes (porcs, ovelles, cabres, conills, etc.). L’activitat comercial es limita a un supermercat a la vora de la carretera que prové de Sant Josep. Sí que hi ha, emperò, més diversitat de bars i restaurants, ja que se’n troben tant al nucli central com a diversos punts de la vénda, vora les carreteres o a la platja (en el cas de ses Boques). El nucli de Sant Josep de sa Talaia fa de centre d’aquesta àrea per a alguns serveis, especialment d’administració local, però el veritable centre comercial és la ciutat d’Eivissa. Com a instal·lacions públiques, cal assenyalar la pista de tir amb arc que dóna servei a un club local d’aquest esport. L’eix bàsic de comunicacions és la carretera que prové de Sant Josep i arriba a l’església des Cubells, de la qual en surten altres, com les que van als xalets del puig d’en Serra, a la zona de sa Caixota, cap als xalets de baix des Cubells i cap al coll de Cala d’Hort en direcció a aquesta vénda i cap a cala Vedella. Diversos camins porten a cada una de les cases i als llocs més allunyats, com és el cas del cap Llentrisca. A l’extrem oriental, vora el torrent de s’Aigua, hi ha una petita franja de territori protegida per la Llei d’espais naturals en ser considerada part de l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de la zona des Jondal i Porroig. A l’altre extrem, tot el cap Llentrisca fins al torrent de ses Boques i la part alta del puig d’en Serra formen part de l’ANEI anomenada Cap Llentrisca-sa Talaia, i s’hi aplica un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals. Una àrea al voltant del nucli des Cubells i els penyals que hi ha al tram de costa que hi ha al davant, així com la zona de sa Caixota tenen la consideració d’urbanes, mentre que la resta del territori té la de rústica, segons les Normes Subsidiàries de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. L’any 2000 s’ha aprovat que les véndes d’aquest municipi tenguin consideració oficial, juntament amb els pobles en què es divideix el seu territori. Fins a aquest moment l’única divisió oficial del territori era la cadastral, que era composta de seccions i polígons. [JPS] 2 HIST La seua història és la del poble del mateix nom; de fet, la vénda és una de les quatre en què es va dividir el terme de la parròquia de la Mare de Déu del Carme en el moment de la seua creació l’any 1960 ( Cubells, es). [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments