Creu, vénda de sa

Creu, vénda de sa GEO/HIST Vénda de la parròquia de Sant Rafel de Forca , del terme municipal de Sant Antoni de Portmany . Ocupa un ampli ventall de terres amb vèrtex al nucli de Sant Rafel i que s’obre cap a ponent. Limita al nord i nord-est amb la vénda de sa Bassa Roja , al sud-est i sud amb la vénda des Fornàs , al sud-oest amb la parròquia i terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i a l’oest amb la parròquia de Sant Antoni de Portmany . El seu territori inclou diverses comarques, algunes de les quals de vegades han estat considerades véndes independents, com Cas Arabins ( Arabins, Cas) (l’extrem nord, entre la carretera d’Eivissa a Sant Antoni i la Bassa Roja), Beniferri (a la zona central, als vessants del puig amb aquest nom) i es Fumeral (al sud-oest, una vall en contacte amb la zona des Macians , ja de Sant Antoni). El terreny s’eleva, en línies generals, de nord cap a sud, amb uns pendents que es fan cada vegada més pronunciats. Les àrees planes que s’estenen, especialment a les zones septentrional i central de la vénda, són la part interior de l’extens pla de Portmany . Les elevacions formen part del conjunt de serres de la zona central i sud-occidental de l’illa. Els punts situats a menor altitud es troben a uns 50 m sobre el nivell de la mar (a l’extrem nord-oest). La línia d’elevacions, d’est a oest, s’inicia amb el coll de sa Creu , a uns 115 m d’altitud, que és el pas que comunica el pla de Vila amb el de Portmany (on es troba situat el poble de Sant Rafel de sa Creu o de Forca, topònims que fan referència a la cruïlla de camins que hi ha des d’antic). Al sud del coll trobam el puig de na Parentona , que arriba als 268 m, i a continuació la línia de puigs continua en direcció sud-oest, separant la vénda de sa Creu de la des Fornàs. En aquesta hi ha la serra de Beniferri, de 295 m d’alçada i, a continuació i sense discontinuïtats, la serra d’en Gaspar de sa Barda (314 m) i el puig des Savinar (297 m). A llebeig d’aquest es troba el coll Blanc (236 m), que comunica es Fornàs amb l’àrea des Fumeral i, per tant, amb Sant Antoni. Finalment, més a l’oest, el puig des Fogueró , lloc on conflueixen els termes dels pobles de Sant Antoni, Sant Rafel i Sant Josep, amb 256 m d’altitud, és l’últim dels que tanquen el territori de sa Creu. Totes les aigües de la venda aboquen cap al torrent de Buscastell , el més important dels que reguen el pla de Portmany, a través de dos torrents subsidiaris seus, el de sa Bassa Roja i el des Fumeral. El torrent de sa Bassa Roja és el que circula per l’extrem nord (fa de límit amb la vénda del mateix nom), d’est cap a oest, rebent bona part de les aigües de la zona plana, directament o a través del torrent d’en Lluc , que baixa des de prop del nucli de Sant Rafel. El torrent des Fumeral rep les aigües de la comarca del mateix nom i també d’un sector del pla; circula de sud a nord i una bona part del seu tram constitueix la línia divisòria amb el poble de Sant Antoni. Cap d’ells porta aigua de forma regular, tot i que el de la Bassa Roja havia arribat a fer-ho de forma continuada durant algunes èpoques de l’any. Com passa a tota l’illa el nivell freàtic ha anat descendint de forma alarmant des que l’arribada del turisme de masses ha canviat completament la forma de vida dels eivissencs i, en conseqüència, també la forma d’utilitzar l’aigua. El fet que s’hagin fet moltes perforades per obtenir grans quantitats d’aigua, moltes vegades sense un control públic, està agreujant aquesta problemàtica. Els pous tradicionals, no gaire abundants, però alguns d’ells d’una certa importància (com ara el pou des Arabins ), s’han anat eixugant per mor d’aquesta sobreexplotació. Els sòls són d’una qualitat relativament bona a les àrees planes, on són de tipus al·luvial, i no tant a les àrees més elevades, on augmenta el component calcari. Amb tot, també a les zones planes ens podem trobar amb alguns clapers relativament extensos de pedruscall, una crosta calcària que ha de retirar-se per aprofitar els sòls de millor qualitat que hi ha davall. Les zones amb sòls de pitjor qualitat són les que en principi ocupa la vegetació natural, que està en procés d’expansió cap a terres de cultiu que s’abandonen progressivament, especialment als vessants de puig com ara els de la zona del Fumeral. Aquesta vegetació natural és l’habitual a Eivissa: una brolla baixa composta d’espècies com l’estepa, el romaní, el ginebre, el raspall, etc., coberta de pins blancs, amb savines a les àrees amb més llum o als marges de les terres cultivades. A banda de la part del petit nucli de Sant Rafel que correspon a aquesta vénda, a la resta del seu territori el poblament és dispers, format per habitatges unifamiliars, més denses a l’àrea plana i encara més en les proximitats de la carretera d’Eivissa a Sant Antoni de Portmany. Moltes de les construccions són cases de tipologia tradicional eivissenca, cases pageses, algunes d’elles de grans dimensions i amb elements com ara torres de defensa. La població, tot i que no se’n tenen dades, sembla que va augmentant com pot deduir-se per la notable quantitat de noves edificacions que es van fent. Les activitats econòmiques diferents a les agrícoles es concentren al nucli de Sant Rafel o al llarg de la carretera d’Eivissa a Sant Antoni. Poden esmentar-se algunes activitats comercials, com ara bars, supermercats, vivers de plantes o una benzinera. També s’hi troben les instal·lacions d’una antiga cooperativa d’hoteleria. L’agricultura es troba en una fase de progressiva decadència. Pràcticament ja no queden persones que s’hi dediquin en exclusiva, i així les feines són realitzades a temps parcial per jubilats o professionals d’altres activitats. D’aquesta manera, s’entén com una bona quantitat de finques, especialment les menys productives, s’abandonen o simplement es cullen els fruits dels arbres però sense sembrar-hi res. Els cultius que poden observar-se són els tradicionals de les hisendes eivissenques: cereals de secà combinats amb arbres (garrovers, oliveres i ametllers, bàsicament) que en general no es van renovant, tret d’algunes noves plantacions d’ametllers. En alguns llocs on s’ha obtengut aigua gràcies a la seua extracció del subsòl s’han fet horts amb hortalisses i fruiters (tarongers). Dins el territori de sa Creu es troben bona part dels equipaments públics amb què compta el poble de Sant Rafel, com ara les escoles o els camps d’esports. L’eix de comunicacions de la vénda és la carretera d’Eivissa a Sant Antoni. D’ella surten els diversos camins que porten a cada hisenda, molts d’ells en no gaire bon estat. Cal assenyalar que l’ampliació d’aquesta carretera ha suposat, paradoxalment, un augment de les dificultats de comunicació entre els veïns d’una i altra banda del seu recorregut L’únic camí asfaltat és l’anomenat camí de sa Casilla , que surt de la carretera principal aproximadament a l’altura del kilòmetre 8 i recorre les zones de Beniferri i es Fumeral abans d’entrar al poble de Sant Antoni, on connecta amb els camins que porten cap a Benimussa. Pràcticament tota la meitat sud de la venda de sa Creu resta inclosa dins l’Àrea Natural d’Especial Interès anomenada Serra de ses Fontanelles-Serra Grossa, segons la normativa aprovada pel Parlament de les Illes Balears l’any 1991. A la resta del territori regeixen les normatives urbanístiques de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. Aquesta mateixa institució no reconeix de forma oficial l’existència de les véndes al seu territori. Amb tot, ha començat a posar el nom de la vénda en alguns documents, però ho ha fet sense respectar les divisions tradicionals i, d’aquesta manera, ha adjudicat a sa Bassa Roja tot el territori de sa Creu que queda a tramuntana de la carretera. [JPS] Històricament ha estat una de les quatre véndes parroquials de Sant Rafel . Comprèn les terres de l’antiga vénda des Torrent , de Sant Antoni de Portmany, que foren cedides a la dita parròquia (1785). És situada entre la carretera que va de Sant Rafel a Santa Agnès i els torrents d’en Bonet i de sa Bassa Roja , per tramuntana, i la serralada que la separa de la vénda des Fornàs , per migjorn. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments