Costa Ferrer, Josep Picarol

Costa Ferrer, Josep —Picarol— (Eivissa 1876 — Palma 1971) art Dibuixant caricaturista i impulsor de diverses activitats artístiques i culturals. Josep Costa va néixer a Eivissa el 7 de juny de 1876. Fill de Lluc Costa Navarro, patró d’embarcació, i de Maria Ferrer Prats, tots dos naturals d’Eivissa. Era el segon de quatre germans i va passar la seua infància a Eivissa fins a l’any 1888, quan la família es va traslladar a Palma. Va fer els cursos de batxillerat as Pont d’Inca i, posteriorment, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Palma. Ja a Barcelona —l’any 1896—, va començar els estudis d’arquitectura, però va decidir abandonar-los tot seguit per dedicar-se a dibuixar. L’any 1887 va publicar el seu primer dibuix al setmanari satíric català La Tomasa i, a partir d’aquells moments, va començar a col·laborar assíduament a les publicacions humorístiques de la Barcelona del principi de segle, com ara el ¡Cu-cut! i El Rector de Vallfogona (a totes dues hi va publicar dibuixos l’any 1902). En aquest temps solia freqüentar la cerveseria Els Quatre Gats, on va conèixer Santiago Rusiñol i Prats i Ramon Casas. Arran de les seues amistats, va arribar a formar part d’un grup d’artistes anomenat “la Cova Artística”, i formà equip amb Lluís Bagaria, Rafel Martínez Padilla, Joan Ventosa, Eugeni d’Ors i el jove Picasso, entre d’altres. Les seues col·laboracions més importants com a il·lustrador varen ser simultàniament als setmanaris L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, on va començar a dibuixar el 1903 i on es va distingir per les seues caricatures polítiques i socials d’un fort contengut irònic i satíric. Va començar signant els seus dibuixos com “Costa” i en certes ocasions, també com “Sancho” i “Caray d’H”. Però el 1903 va fer servir a L’Esquella de la Torratxa el seu pseudònim més característic, “Picarol”, el qual va mantenir al llarg dels gairebé trenta anys de la seua carrera com a dibuixant. La família Costa aviat es va traslladar al poble de Centelles, on Bartomeu —germà de Josep Costa— va obrir una farmàcia. En les seues visites als pares, va conèixer Modesta Gispert i Vilardebó, amb qui es va casar l’any 1904. El matrimoni es va instal·lar a Barcelona i va tenir tres fills: Margarida, Josep Maria i Antoni. Josep Costa participava tot sovent a les tertúlies de la Librería Española —dirigida pel seu editor Antoni López—, on va establir una forta amistat amb Santiago Rusiñol, amb qui l’any 1912 va visitar Eivissa per iniciar una sèrie d’excavacions arqueològiques al puig des Molins, que foren força notables ( arqueologia). Arran d’aquelles experiències arqueològiques a Eivissa, va començar la seua afecció per les antiguitats, la qual cosa el va fer viatjar constantment i el va portar a fundar diversos negocis a partir de l’any 1915. Un d’aquestos fou l’establiment d’antiguitats “Spanish Shop. Argelles & Costa”, que fundà amb el seu amic Argelles l’any 1927 a Chicago, on romangué durant vuit mesos, fins que decidí tornar a Barcelona. L’1 de desembre de 1928 va inaugurar a Palma les Galeries Costa , establiment que va mantenir una activitat no interrompuda durante més de quaranta-vuit anys. La galeria s’encarregava principalment d’organitzar exposicions dels diferents artistes que passaven per l’illa. Josep Costa fou mecenes dels jóvens pintors del moment i la seua galeria va representar un important trampolí per a molts dels artistes eivissencs —els quals visitava amb molta freqüència a Eivissa—, com és el cas de Narcís Puget, Josep Tarrés, Tur de Montis i Antoni Marí Ribas. L’any 1929 Josep Costa va abandonar Barcelona i s’apartà una mica del món de la il·lustració, va fixar definitivament la seua residència a Palma, encara que va continuar enviant regularment els seus dibuixos a l’editor Antoni López, fins que aquest va morir, l’any 1931. Les Galeries Costa foren un autèntic fenomen sociocultural a la Mallorca dels anys trenta, quaranta i cinquanta. L’activitat de la galeria durant aquestos anys va ser enorme i s’organitzaren exposicions d’artistes de primera línia, com l’exposició col·lectiva, molt rellevant, de Van Gogh, Matisse i Dufy, o l’exposició de litografies i dibuixos de Picasso (l’any 1948). També es va promocionar des d’aquesta galeria l’anomenada Escola de Mallorca, de la qual formaven part Enric Ochoa, Minocci, Joan Pizà, Llorenç Cerdà, Macedonski, Erwin Hubert i Jacob Sureda. Els esmentats viatges causats per la seua afecció a les antiguitats varen fer que Josep Costa només participàs en l’activitat de la galeria durant el primer període i que, posteriorment, se’n fes càrrec el seu fill Josep Maria, qui la va portar fins que va tancar les portes, el 24 de gener de 1976. L’any 1933, interessat pels projectes d’urbanització de Mallorca, Josep Costa va decidir comprar una finca anomenada ses Puntetes. Atesa la gran extensió del terreny, des d’un bon començament es va associar amb dotze persones: Antoni Mulet, Miquel Barceló “Cordella”, Climent Puig, Oleguer Junyent, Ramon Balet, Hermenegild Anglada-Camarasa, Natacha Rambowa, Domènec Carles, Lene Sneider, Sebastià Junyer, Felip Bellini i Pere Batlle, als quals s’afegiria el pintor Médard Verburg. El mateix Costa va dissenyar el plànol de la urbanització i la va anomenar Cala d’Hort, recordant amb aquest nom la cala d’Eivissa. Però amb l’ús, el nom va derivar en Cala d’Or, tal com avui se la coneix. Projectada per Josep Costa, la cala rebé el segell particular de l’estil eivissenc, el qual ell va fomentar fins als darrers anys. Encara cal afegir una important aportació de Josep Costa al món de la cultura i del turisme, com ara l’edició d’unes de les primeres guies turístiques modernes de les Balears: La Guía Gràfica Costa de Palma de Mallorca (1929), i la Guía Gràfica Costa de Ibiza (1936). Es va encarregar de la seua difusió i de la seua traducció a diferents idiomes, per la qual cosa es pot afirmar que Josep Costa va intervenir de manera molt rellevant en l’impuls turístic que varen experimentar les nostres illes a partir dels anys trenta. Donats els seus coneixements com a col·leccionista d’art i antiquari, també va ser un expert en obres d’art, la qual cosa va fer que, encara que esporàdicament, es dedicàs a la taxació de col·leccions com les de Ròmul Bosch, Joan March i Santiago Espona. Entre els anys 1940 i 1945, fou l’encarregat de les obres i de la decoració del Palau March a Palma, juntament amb l’arquitecte Lluís Gutiérrez Soto i el pintor Josep Maria Sert. També a Palma, l’any 1948 fou l’editor, amb Lluís Ripoll, d’una col·lecció titulada “La Pintura Mallorquina en el Siglo XIX”, de la qual arribaren a sortir tres volums dedicats respectivament a Antoni Ribes, Agustí Buades i Joan Bauzà. Així mateix, va col·laborar ocasionalment amb els seus escrits a les publicacions més importants de les illes: El Resumen de Ibiza, El Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día de Palma, Santanyí de Mallorca, i Diario de Mallorca. Josep Costa va morir a Palma el 9 de desembre de 1971, als noranta-cinc anys d’edat i ha estat des d’aleshores objecte de constants homenatges, commemoracions i records. [STP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments