Cor de Jesús, puig del

Cor de Jesús, puig del TOPON/GEO L’any 1947, el bisbe Antoni Cardona Riera , administrador apostòlic d’Eivissa, féu erigir una monumental imatge del Cor de Jesús damunt el puig de na Ribes , un pujol situat a la dreta de la carretera que uneix la ciutat d’Eivissa amb Sant Antoni, al mateix emplaçament que abans havia ocupat un vell molí de moldre anomenat successivament d’en Garroves i de na Ribes . D’aleshores ençà el puget en qüestió és anomenat puig del Cor de Jesús o simplement el Cor de Jesús, bé que en els últims anys ha prosperat el topònim aberrant Montecristo a causa del nom d’una urbanització feta a mitjan anys setanta, el qual caldria bandejar definitivament. [JPR] Hi ha construïda una petita aglomeració de xalets i habitatges rurals que es troba al vessant del puig, a uns quatre quilòmetres de la ciutat d’Eivissa, en direcció a Sant Rafel. De fet, són dos els nuclis de població que es troben en el puig: el de dalt, mirant cap a migjorn, és la urbanització turística ja esmentada i té l’aspecte d’allò que se’n deia aldea turística; i el de baix, cap al nord i ponent, és una més de les moltes urbanitzacions residencials que han aparegut, de forma espontània, en el medi rural eivissenc, és a dir, composta d’habitatges unifamiliars amb un petit hort o jardí. La finca on es construí el monument i la primera urbanització es deia cas Corb de Dalt. Encara es pot veure, vora el monument, l’única casa pagesa que hi havia en el lloc, can Joan des Molí. El nucli de baix, construït principalment al llarg de la dècada dels vuitanta, ocupà terres de can Garroves, can Sala i can Llaudis. La divisió municipal també separa els dos nuclis: el de dalt es troba dins el terme de Santa Eulària des Riu , i vinculat al poble des Puig d’en Valls ; el de baix pertany al terme municipal de Sant Antoni de Portmany , parròquia de Sant Rafel de sa Creu . Els accessos principals són dos: l’un és per la carretera de Sant Antoni i la desviació, a l’alçada del km 3,300, que passa pel petit nucli de Cas Corb ; l’altre és pel camí Vell de Sant Mateu , que surt de la ciutat d’Eivissa i passa pel costat des Puig d’en Valls. La població també és diferent: a dalt hi predominen els habitatges estacionals pertanyents majoritàriament a estrangers. Fins i tot s’ha esvaït la tradició de celebrar missa a la capella dos cops a l’any, pel Cor de Jesús i el 12 d’octubre, dia en què es va posar la primera pedra del monument. A baix, en canvi, hi ha residents eivissencs, molts d’origen peninsular. Aquest és un nucli més viu, que disposa d’alguns tallers i també té una associació de vesins. I com gairebé a totes aquestes urbanitzacions, les mancances d’infraestructura hi són notables. I també, com és norma general, s’hi ha detectat un alentiment del creixement des de l’any 1990. [GAM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments