Consell Insular d’Eivissa i Formentera

Consell Insular d’Eivissa i Formentera m HIST/SOC El Consell Insular d’Eivissa i Formentera és actualment la més alta institució de govern de les illes Pitiüses. Amb la democràcia que emana de la Constitució Espanyola de l’any 1978, que reconeix la capacitat d’autogovern dels pobles de l’Estat espanyol, els eivissencs i formenterers recuperen la institució que des de feia set segles havia estat l’única forma de govern que s’havia conegut: la Universitat , institució que feia les funcions d’un únic ajuntament per a totes les Pitiüses. L’any 1299, formant part Eivissa i Formentera del regne de Mallorca del qual era rei Jaume II, s’atorgà als pitiüsos que els batles dels tres consenyors elegissin tres prohòmens de la terra; aquestos, a la vegada, havien d’elegir deu hòmens bons com a assessors per tal de governar les Pitiüses, amb la funció de regir i ordenar els assumptes de les illes d’Eivissa i Formentera. Aquesta institució va anar creixent i evolucionant i va fer-se càrrec de tots aquells temes que requerien una mínima organització pública: obres per a la defensa d’Eivissa i Formentera, l’explotació salinera, manteniment de sèquies, etc. En el si d’aquesta institució ja es troben des dels seus inicis tots els estaments socials: la mà major (noblesa i clergat); la mà mitjana (artesans, menestrals, mercaders), i la mà de fora (pagesos). Aquesta situació es va mantenir durant tota l’edat moderna fins el canvi de dinastia. Eivissa i Formentera varen defensar els Àustries. Arran de la derrota de Carles d’Àustria i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1717) pel monarca borbó Felip V , s’anul·laren els drets d’autogovern, i la Universitat fou substituïda per un ajuntament i d’aquesta manera es va tancar aquella etapa. La institució d’autogovern que representava la Universitat no fou recuperada fins més de dos segles i mig després, un cop acabat el règim dictatorial instaurat pel general Franco, amb la jove democràcia que, el 13 de juny de 1978, promulgà el Reial Decret-Llei que institueix el Consell General Interinsular , institució de les Illes Balears, que governà mitjançant un sistema preautonòmic plural fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Un any després, la Constitució Espanyola reconegué, com ja s’ha esmentat, aquesta capacitat d’autogovern dels pobles de l’Estat espanyol. A les Balears s’institueixen els tres Consells Insulars (Eivissa i Formentera, Menorca i Mallorca), que es constitueixen després de les eleccions de 1979. Pel que fa a les Pitiüses hi havia, en un principi, 12 representants, anomenats consellers, dels quals onze corresponien a l’illa d’Eivissa i un a l’illa de Formentera. El 19 d’abril de 1979 se celebrà el primer ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, acte presidit per Cosme Vidal Juan , per ser el número u de la llista que més vots havia obtengut; es declarà constituït amb dotze membres, d’acord amb els resultats de les eleccions del 3 d’abril de 1979. Juraren el càrrec segons el que establia el Reial Decret 707/ 1979 de 5 d’abril: 6 de la candidatura Independents al Consell d’Eivissa i Formentera , ICIF, que comptava amb el suport d’Aliança Popular, 4 del Partit Socialista Obrer Espanyol , PSOE, i 2 de la Unió del Centre Democràtic , UCD. Posteriorment es procedí a la votació per tal d’escollir, entre els membres de la corporació, els sis representants al Consell General Interinsular. Es produí aquí un conflicte que no es pogué solucionar en aquella sessió, ja que es va donar un empat entre els dotze candidats, amb sis vots per hom. Per solucionar-ho es va recórrer a la Junta Electoral de Zona, i aquesta a la Junta Provincial, que ho resolgué designant els components del Consell General Interinsular. S’aprofità, si més no, aquesta primera sessió, per deixar constància de la importància històrica de l’acte i de la voluntat d’assolir “la insubornable defensa de la personalitat i identitat de les illes d’Eivissa i Formentera, i de la seua problemàtica insular”, reclamant a tal fi que passàs directament a l’organisme insular tot el patrimoni que posseïa a les Pitiüses l’extinta Diputació Provincial , així com la part proporcional que els pogués correspondre provinent del total general dels béns de l’esmentada institució. Aquesta sessió i les següents foren celebrades a l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa, primera seu d’aquesta jove institució (hospitalitat que és agraïda en la primera sessió, tal com consta a l’acta oficial corresponent), fins que no es disposà d’un local, situat a l’avinguda d’Ignasi Wallis número 21. Carles Llobet Roman fou el primer secretari general del Consell Insular, primer de manera provisional i després com a funcionari titular de la plaça. Com a fet anecdòtic es podria comentar que es volgué acabar aquest primer ple amb les mateixes paraules que encapçalen un dels Llibres de Juraria : “En nom de Déu sia i de sa Gloriosa Mare seua”. El 7 de maig de 1979 se celebrà la primera Comissió de Govern, de la qual eren components, a més del president, Cosme Vidal Juan, Antoni Marí Calbet , Vicent Ferrer Castelló i Joan Tur Marí (més tard s’hi incorporà també José Antonio Muñoz Román ). En aquella primera sessió el president informà sobre l’acte de constitució del Consell General Interinsular i també que serien els Consells Insulars els que assumirien les competències de l’antiga Diputació Provincial, sense perjudici de les que per conveniència econòmica, social o representativa pogués assumir el Consell General Interinsular. S’acordà prendre possessió dels béns i drets d’aquesta extinta institució: la Casa de Beneficiència i les carreteres provincials. El 17 de maig de 1979 el ple del Consell Insular va tractar la necessitat de tenir un escut heràldic propi de la institució i per tal que fos significatiu i emblemàtic s’encarregà un informe a l’Institut d’Estudis Eivissencs , informe que després de les oportunes deliberacions, es va aprovar definitivament en la sessió de 30 de juliol de 1979, adoptant-se les tres torres amb fons quadribarrat i la corona marquesal dels reis d’Aragó, a la qual fan referència escrits d’Isidor Macabich i de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria . En sessió plenària extraordinària el dia 2 de gener de 1980, i sota la presidència d’Antonio Fontán, ministre d’Administració Territorial, i amb l’assistència d’autoritats estatals, regionals i locals, Jeroni Albertí, president del Consell General Interinsular, fa entrega oficial de la documentació i dels títols relatius als béns immobles que es transfereixen a aquest Consell Insular, així com del justificant de transferència per import de noranta milions de pessetes, a compte dels dos-cents cinquanta que preceptua l’article 8è del mencionat Reial Decret Llei. L’any 1980 el Consell Insular d’Eivissa i Formentera disposà del seu primer pressupost ordinari, que ascendia a 187.400.000 pessetes, mentre que anteriorment només s’havia pogut disposar d’una dotació de 500.000 pessetes, com a fons de maniobra per al compliment dels seus fins. Els pressupostos han anant incrementant-se any rere any, tal i com es pot observar en el quadre de pressupostos. El vuit de febrer de 1982 s’aprovà en sessió plenària el Reglament de Creació i de Concessió de la Medalla d’Honor del Consell Insular a fi de poder distingir persones i entitats pels seus rellevants mèrits i serveis en favor de les illes d’Eivissa i Formentera, en les seues categories d’or, plata i bronze. La Medalla d’Or del Consell Insular ha estat entregada a Sa Majestat el Rei, al Foment de Turisme d’Eivissa , a Marià Villangómez Llobet , al Diario de Ibiza , a Joan Marí Cardona i a Cosme Vidal Juan . En sessió plenària de 14 de juny de 1982 s’aprovà per unanimitat institucionalitzar la data del 8 d’agost, a partir d’aquell any mateix, com a Festa de la Reconquesta, en commemoració dels fets escaiguts tal dia de 1235, i a fi que “el poble pitiús ho pugui celebrar de manera adequada”. Per aquesta raó, se sol·licità als organismes competents que aquesta data fos considerada, en el futur, festiva amb caràcter laboral no recuperable, en tot l’àmbit territorial pitiús. A més, es facultà la Comissió de Govern, amb l’estudi previ de la Comissió de Cultura, per fer la programació dels actes públics commemoratius que es considerassin convenients. Avui aquesta festa se centra a la ciutat d’Eivissa i s’inclou en les Festes de la Terra , els actes públics consten d’una missa a la Catedral de Santa Maria , d’una processó fins a la capella de Sant Ciriac i després fins a la plaça de l’Ajuntament, on es ret homenatge a Guillem de Montgrí . La promulgació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears , per Llei Orgànica 2/1983, de 23 de febrer, va significar un gran pas endavant quan les Illes quedaren constituïdes en Comunitat Autònoma. L’article 37 disposa que “el govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les seues illes adjacents, correspondrà als consells insulars”, que gaudiran d’autonomia de gestió dels seus interessos. L’article 38 disposa que “cada un dels consells insulars estarà integrat pels Diputats elegits pel , a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”. Resulta, d’aquesta manera, que els candidats escollits tenen la doble condició de consellers insulars i de diputats regionals. L’Estatut d’Autonomia reconeix amplíssimes previsions de competències que haurà d’assumir primer la Comunitat Autònoma per transferència o delegació de l’Estat i que s’aniran transferint des del Govern Balear als consells insulars, en virtut del que en cada cas i per a cada matèria s’acordi a la Comissió Tècnica Interinsular, encarregada de la materialització d’aquestes transferències. Aquestes tranferències es faran sempre en la mesura de les possibilitats de cada institució. D’altra banda, també preveu l’Estatut que una llei del Parlament de les Illes Balears podrà acordar que l’Ajuntament de Formentera pugui assumir, en el seu àmbit, funcions que el seu article 39 atribueix als Consells Insulars. El règim jurídic dels Consells Insulars s’emmarca en quatre lleis principals: 1) la Constitució de 1978; 2) l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears; 3) la Llei 7/1985 de bases de règim local; 4) la Llei 5/1989 de consells insulars. La promulgació d’aquesta última llei va culminar tot l’esforç perseguit per aconseguir els objectius marcats per l’Estatut d’Autonomia. Aquesta llei regula el seu funcionament i reconeix el seu paper com a òrgans d’administració autonòmica, i precisa els diversos nivells competencials i es refereix a competències pròpies i competències delegades. Estableix els procediments que regiran per a l’atribució de competències; marca en cada cas les formes de control i coordinació de les noves competències mitjançant informes anuals sotmesos a debat en el Parlament; impulsa l’equilibri entre les illes a través dels fons de compensació interinsular; fomenta la cooperació o els convenis i determina inversions preferents per subsanar les deficiències de serveis a cada illa, i configura els consells insulars com elements clau de l’organització territorial de l’Estat, amb finalitats pròpies de govern i administració de l’illa que, a més, ostenten en el seu territori insular la representació ordinària de la Comunitat Autònoma. Amb la promulgació d’aquesta llei, els pobles de les Illes Balears donen un pas històric pel que fa a la consolidació de la personalitat de cada illa, atès que el Consell Insular es confirma com a òrgan de govern i d’administració del territori insular, dotat amb els corresponents recursos financers per a aquesta finalitat. Pel que fa al règim interior, el 19 de novembre de 1979 s’aprovà un reglament orgànic, vigent fins a l’aprovació de l’actual, el desembre de 1994, que regula el funcionament d’aquesta institució, les atribucions del president i del ple, la comissió de govern, les comissions informatives, les comissions especials, i els drets i deures dels funcionaris. En relació a la naturalesa jurídica dels consells insulars, hi ha opinions diferents i contraposades. Unes consideren els consells insulars com a ens locals, altres com a òrgans de la Comunitat Autònoma i uns tercers els atorguen una doble naturalesa jurídica. Aquesta darrera tesi es fonamenta en els següents preceptes legals: l’article 141 de la Constitució Espanyola; l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia; l’article 39 de l’Estatut, i sobretot l’article 1 apartat 2 de la Llei de Bases de Règim Local. A més, val a dir que el Tribunal Superior de Justícia de Balears manté en alguna de les seues sentències aquesta doble naturalesa dels Consells Insulars. Entre les competències pròpies dels consells insulars hi ha la coordinació dels serveis municipals entre si; l’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als de menor capacitat econòmica i de gestió; la prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal; el foment i l’administració dels seus interessos propis; les que li siguin atribuïdes com a tals per llei estatal i les que li siguin atribuïdes pel Parlament de les Illes Balears. Les competències delegades poden ser les que contempla l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia i que no hagin estat assumides com a pròpies en virtut de transferència acordada per llei del Parlament de les Illes Balears. En la primera disposició transitòria de l’Estatut d’Autonomia es disposà que el Consell General Interinsular quedàs automàticament dissolt en constituir-se vàlidament el primer govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el qual assumiria totes les competències i totes les atribucions que aquell exercia. El punt tres de la novena estableix que, fins que els diputats que siguin elegits a les primeres eleccions que se celebrin d’acord amb la normativa que estableix l’Estatut no prenguin possessió dels consells insulars, els consellers elegits el 3 d’abril de 1979 continuaran exercint els càrrecs als consells insulars de què formin part. Així, el 17 de juny de 1983, després de les eleccions, s’inicià la primera legislatura plenament autonòmica i es constituí la nova corporació sota la presidència de Cosme Vidal Juan; la corporació quedà constituïda per la següent representació política: sis membres de la coalició electoral formada per Aliança Popular , Partit Demòcrata Popular i Unió Liberal (AP-PDP-UL); quatre membres del Partit Socialista (PSOE); un membre pel Partit Demòcrata Liberal (PDL); i un membre, també socialista, de Formentera (PSOE). Efectuada l’atribució proporcional de llocs per a la Comissió de Govern, va quedar constituïda per les següents persones: Cosme Vidal Juan, Antoni Marí Calbet i Enric Ribes i Marí . Dos consellers socialistes i un de la coalició AP-PDP-UL presentaren la seua dimissió abans d’acabar la legislatura, i foren substituïts pels següents de cada llista tal i com es preveu en aquestos casos (vegeu-ho al quadre de consellers). El 27 de juliol de 1987 se celebrà la darrera sessió plenària de la I legislatura i només mitja hora després, se celebrà la primera de la II legislatura i quedà constituïda la corporació amb els nous diputats electes al Parlament de les Illes Balears, que a partir d’aquell moment quedà constituït per un total de tretze consellers: dotze per l’illa d’Eivissa, més un per l’illa de Formentera. En aquesta ocasió el ventall polític que sortí representat va ser de set consellers d’AP-PL (coalició formada per Aliança Popular i el Partit Liberal ), cinc del PSOE, més un del CDS ( Centre Democràtic i Social). La votació efectuada per a l’elecció del president donà majoria absoluta a Antoni Marí Calbet, qui nomenà vicepresidents primer i segon Bartomeu Planells Planells i Pere Palau Torres , respectivament. La Comissió de Govern quedà constituïda pel president, els dos vicepresidents, Vicent Serra Ferrer i Antoni Marí Ferrer . En la sessió plenària del 31 de març de 1989 es dóna compte de la creació del Grup Mixt, arran de la baixa de Paula Guillem Ripoll del PSOE. D’altra banda es va produir la baixa de tres consellers, en aquest cas del PSOE (vegeu el quadre de Consellers). La darrera sessió plenària d’aquesta legislatura se celebrà el primer de juliol de 1991 i uns dies més tard, el 5 de juliol, tengué lloc la constitució de la nova corporació i l’elecció del president, que fou novament Antoni Marí Calbet, escollit per majoria absoluta (set vots a favor, cinc en contra i una abstenció). La representació política d’aquesta etapa va ser: set consellers del PP, cinc del PSOE i un de la FIEF ( Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera). El president designà membres de la Comissió de Govern Maria Lluïsa Cava de Llano Carrió , vicepresidenta 1a, Pere Palau Torres, vicepresident 2n, Joan Marí Tur i Miquel Guasch Ribas . A partir del 25 de juny, i com a conseqüència de la renúncia al càrrec de consellera presentada per Maria Lluïsa Cava de Llano, fou designat conseller el següent de la llista del PP, Josep Marí Prats , a qui s’encomanaren les àrees de Comerç, Indústria i Transports, mentre que Pere Palau Torres passà a ser vicepresident 1r i conseller d’Economia i Hisenda i Turisme, i Joan Marí Tur, vicepresident 2n. Durant aquesta legislatura tengué lloc la primera visita oficial de Ses Majestats el Reis d’Espanya Joan Carles i Sofia a les Pitiüses, concretament el 21 de març de 1994, i per tal motiu se celebrà una sessió extraordinària. El 7 de juliol de 1995 es constituí la corporació corresponent a la IV Legislatura, amb una representació de set membres del PP ( Partit Popular), un de GIF-PP ( Grup d’Independents de Formentera), quatre del PSOE i un d’Els Verds , i fou novament elegit president Antoni Marí Calbet, qui designà vicepresidents primer i segon Pere Palau Torres i Joan Marí Tur, respectivament. La Comissió de Govern quedà integrada pel president, els vicepresidents i Neus Marí Marí i Joan Marí Bonet . En el decurs d’aquesta legislatura, concretament el 27 de juny de 1996, i després d’haver passat de la seu de l’avinguda d’Ignasi Wallis a la del carrer de Bes, es va inaugurar la nova seu del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, a l’avinguda d’Espanya núm. 49, a la mateixa finca on estava ubicat l’antic Hospital Insular , heretat de l’extinta Diputació Provincial, que va ser traslladat a un edifici nou a Cas Serres de Dalt, amb el nom d’Hospital-Residència Assistida. El nou edifici de l’avinguda d’Espanya passa així a centralitzar i a agrupar totes les dependències i conselleries, tant del Consell Insular com del Govern Balear, que per manca d’espai es trobaven a llocs diferents. Altres instal·lacions i serveis del Consell Insular són, per exemple, l’Oficina d’Informació Turística, el Poliesportiu de sa Blanca Dona, la Finca d’Experimentació Agrària de Can Marines, el Centre d’Exàmens de Conduir i el Parc Infantil de Trànsit, el Jardí d’Infants de Cas Serres, l’Edifici Polivalent de Cas Serres, la Biblioteca Insular, el Parc Insular de Bombers, la Inspecció Tècnica de Vehicles d’Eivissa i la de Formentera, el Molí des Puig d’en Valls i el Museu Etnològic (aquest, conjuntament amb la Fundació Illes Balears ), el Centre de Fires, Convencions i Activitats Socioculturals, una finca forestal a Sant Llorenç de Balàfia i la piscina des Raspallar. Pel que fa a les transferències de competències des del Govern Balear al Consell pitiús, cal destacar les d’Urbanisme i Habitabilitat (5 de novembre de 1990); de Règim Local i d’Informació Turística (1 de gener de 1993); de Serveis Socials i d’Assistència Social i d’Inspecció Tècnica de Vehicles (1 de gener de 1994); de Patrimoni Historicoartístic, de Promoció Sociocultural, de Dipòsit Legal de Llibres i d’Esports (13 de desembre de 1994); d’Activitats Classificades i de Parcs Aquàtics (1 de gener de 1996); Ordenació Turística i Tutela, Acolliment i Adopció de Menors (1 de gener de 1998). Tot això amb les corresponents dotacions econòmiques i de personal, que incrementen els recursos pressupostaris del Consell Insular. Pel que fa a l’agricultura, la ramaderia i la pesca, el Govern Balear té una encomanda de gestió a la institució insular. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments