Coloms, vénda des

Coloms, vénda des GEO Vénda de la parròquia i del terme municipal de Santa Eulària des Riu . Situada a la vorera dreta del curs del riu de Santa Eulària , ocupa les terres que queden entre ell i els puigs que marquen el límit de la seua conca. Limita al nord amb la vénda des Novells i la vénda des Trull d’en Vic i al nord-est amb la vénda de s’Església , al sud-est i sud amb la de Cala Llonga i a l’oest amb els pobles de Jesús i de Santa Gertrudis de Fruitera . En aquest territori es distingeixen dues zones ben diferenciades: la plana al·luvial, vora el riu, anomenada es Coloms de Baix, i la part occidental, més elevada i amb diferents puigs, que rep el nom des Coloms de Dalt. La plana al·luvial, és a dir, les terrasses més baixes del vessant del riu de Santa Eulària, va eixamplant-se de l’oest cap a l’est, seguint el curs del riu cap a la mar; de ser una estreta franja de terreny en un extrem passa a ser una àmplia plana a l’altra. Quan la llera del riu comença a tocar amb aquesta vénda es troba a uns 60 m d’altitud; quan la deixa, ja molt prop de la desembocadura, només està a uns 10 m. Les terrasses més àmplies són les que es troben a aproximadament 30-40 m d’altitud. Una línia de puigs ocupa tot el límit sud de la vénda, fent de divisòria natural amb Cala Llonga. D’oest a est són el puig d’en Tanques (207 m), el puig d’en Racó (156 m) i el puig d’en Xomeu (131 m). El puig d’en Racó s’allarga cap al nord, on apareix el puig d’en Sala (143 m), situat pràcticament al centre de la vénda. Cap a l’extrem est també hi ha algunes petites elevacions, però en cap cas superen els 50 m. Entre els puigs apareixen petites torrenteres que van a parar al riu. Destaca el torrent des Ierns, que recull les aigües d’un relativament ampli sector de l’est de la vénda i es dirigeix cap al sud-est, entrant a la vénda de Cala Llonga abans d’abocar les aigües al riu de Santa Eulària quan aquest pràcticament ja vessa a la mar. Fins aproximadament la dècada dels cinquanta el riu portava aigua de forma continuada pràcticament tot l’any, en algunes èpoques amb un bon cabal, perquè el nivell freàtic de l’important aqüífer que es troba al subsòl de tota aquesta àrea se situava pràcticament al nivell del fons de la llera del propi riu. En són testimoni les diverses restes de construccions hidràuliques que trobam al llarg del seu recorregut, com ara sènies o el mur —es Trenc — que servia de presa per regar, moure els molins fariners i dur aigua corrent al poble de Santa Eulària. Avui el riu roman eixut pràcticament tot l’any. L’augment del consum hídric, tant per al camp com per a usos urbans i turístics ha fet baixar molts metres el nivell freàtic, i l’aigua ara s’infiltra i només corre quan hi ha aiguats forts i continuats. Aquesta situació va agreujant-se any rere any perquè a banda del consum propi dels habitants i terres d’aquesta àrea, nombroses captacions venen freqüentment l’aigua, la qual és transportada en camions cap a altres indrets de l’illa. Els sòls són profunds i molt fèrtils a les terrasses més baixes del riu, i van fent-se més prims a cotes més altes, tot i que poden considerar-se de bona qualitat fins als 100 m d’altitud. Per damunt d’aquesta cota apareix la vegetació natural, composta de la típica brolla coberta de pins blancs. Al fons del riu i als costats de la llera podem trobar espècies pròpies dels llocs humits de les Pitiüses, com ara el braser, la vidriella, la murta, l’aloc o el baladre. Trobam poblament disseminat per tota la vénda, amb algunes cases de tipologia tradicional. Hi ha un elevat nombre de construccions noves per tota la vénda; especialment al llarg de la carretera principal que porta a Santa Eulària; i a la meitat est de la vénda la densificació ha estat molt important a partir de la dècada dels setanta. Fins i tot s’han arribat a formar petits nuclis de característiques urbanes, com és el cas del barri de Can Ramon, amb devers una vintena d’edificacions agrupades vora la carretera de Cala Llonga, prop de la font des Ierns ; o del barri de Can Nadal , amb prop d’una cinquantena de cases amuntegades sense gaire ordre i amb problemes d’accessos viaris, a la dreta de la carretera principal, quan ja s’està a punt d’arribar al pont sobre el riu venint d’Eivissa. Tot i que no es disposa de dades oficials del conjunt de la vénda, la població ha anat augmentant considerablement els últims decennis. En les últimes dades concretes de què es disposa, les del padró de 1996, apareixen com a nuclis de població Can Nadal i Can Ramon, amb 134 i 69 habitants respectivament. Les activitats agrícoles són encara ben presents a la vénda, afavorides per la qualitat dels sòls i la presència d’aigua. De tota manera, algunes terres han estat abandonades els últims anys, especialment les més elevades, amb sòls menys fèrtils, encara que també alguna finca del sector pla apareix descuidada, sense treballar. A les terrasses més baixes, on hi ha més disponibilitat d’aigua, destaquen els cultius d’hortalisses, patata i fruiters (sobretot cítrics). Garrovers, figueres i ametllers són també molt abundants, i es fan predominants a les terrasses més elevades, on es cultiven també cereals i farratges. Encara més amunt les terres es dediquen sobretot a cereals, amb petites zones d’horta prop de cases i també amb alguna vinya. Hi apareixen també les oliveres, poc presents a les terrasses baixes. Els molins de vent per treure aigua (molt abundants sobretot a la zona del torrent dels Ierns) han estat quasi tots abandonats i substituïts per motors elèctrics; es fan servir també modernes tècniques de reg, com ara l’aspersió. Al llarg de la carretera principal se situen tota classe de comerços. S’hi pot trobar des d’alguna botiga-bar fins a una àmplia varietat de moderns establiments. Els subsectors més representats són els de fusta, ebenisteria i mobles, la ceràmica, els serveis per a automoció i els bars i restaurants, però també hi ha ferreries, llocs de venda de fruites i verdures, materials de construcció, magatzems agrícoles o magatzems per a la distribució de productes diversos, entre d’altres. A la banda sud, prop de la carretera que porta cap a Cala Llonga, els establiments són molt menys nombrosos, i només pot trobar-se algun bar, a banda dels esmentats punts de venda d’aigua. L’eix de comunicacions bàsic de tota la vénda és la carretera d’Eivissa a Santa Eulària, que oficialment és una desviació de la carretera d’Eivissa a Portinatx; d’ella surten bona part de les carreteres menors i camins que porten als diversos indrets de la vénda i que enllacen amb altres zones. Aquesta carretera circula d’oest a est travessant la venda pràcticament pel centre. Cap al nord surten dues carreteres que travessen el riu; una d’elles es dirigeix directament a la que va cap a Sant Joan i Portinatx, mentre que l’altra, més pròxima al nucli urbà de Santa Eulària, connecta amb els barris del nord-oest del nucli, i amb una altra carretera que també porta cap a la carretera de Portinatx. Cap al sud, el camí de Can Mosson a Can Coix (condicionat l’any 1998 amb fons europeus) fa d’eix nord-sud de la vénda, connectant amb la carretera que porta també cap a Eivissa, però per Cala Llonga i Jesús, que separa pel sud-est els Coloms de la vénda de Cala Llonga. La resta de camins es troba en prou males condicions, especialment per la zona central de la vénda. No hi ha cap territori des Coloms que estigui inclòs en les àrees protegides per la Llei d’Espais Naturals, i són les normatives municipals les que s’encarreguen de l’ordenament. Destaca una normativa de l’any 1998 que prohibeix de construir a bona part dels cims dels puigs. Les véndes no estan reconegudes oficialment per part de l’Ajuntament de Santa Eulària, per la qual cosa la seua vigència es va perdent progressivament. [JPS] El primer esment documental de la vénda des Coloms pertany al s XVI, quan rebia el nom de vénda de la Cova des Coloms, topònim posteriorment abreujat. El fet que un punt desconegut d’aquesta vénda aparegui entre els llocs on es feia guaita des d’almenys el s XVI, fa pensar que les seues partions s’han modificat posteriorment, ja que actualment cap extrem del seu territori no confina amb la mar. L’any 1832 resta dins els seus límits una cinquantena de cases, mentre que el 1927 ja eren 76 i 81 l’any 1935. Aquest darrer any hi vivien 405 persones, majoritàriament dedicades a l’agricultura, un 53% de les quals eren homes. La vénda des Coloms representava llavors quasi un 6% de la població total del municipi. Entre les cases d’aquesta vénda se’n conserven algunes de gran interès històric i arquitectònic, com són can Toni de sa Torre i can Teuet de sa Torre, que tenen torre defensiva, si bé la segona d’elles es troba en estat ruïnós. També can Martí i can Balàfia de Dalt són cases dignes d’esment, així com can Pere d’en Blai, a mirada del riu i del puig de Missa . [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments