Codolar, vénda des

Codolar, vénda des GEO Vénda de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia , del terme municipal de Sant Joan de Labritja . Limita al Nord amb la vénda de Porrals , a l’oest amb la de Santa Llúcia de Baix , al sud amb la de Balàfia de Baix i a l’est amb la parròquia de Sant Carles de Peralta , del terme municipal de Santa Eulària des Riu . D’extensió molt reduïda, ocupa una franja de territori situada entre el torrent de Labritja i els estreps septentrionals del puig des Fornàs o de sa Torreta. Per això trobam al seu territori dues zones ben diferenciades. D’una banda, la meitat occidental és pràcticament plana; es tracta d’una porció de la banda Nord del pla de Balàfia, una de les planes més àmplies de la zona central de l’illa d’Eivissa. Els terrenys s’inclinen lleugerament cap a l’oest, cap al curs del torrent de Labritja , i l’altitud oscil·la entre 70 i 100 metres. D’altra banda, aproximadament de la corba de nivell dels 100 metres cap a l’est el grau d’inclinació del territori va augmentant considerablement, fins arribar, a l’extrem oriental de la vénda, als 356 metres d’altitud, al sector anomenat puig de sa Savina. Poc més al nord, tot i que ja fora d’aquesta vénda, el puig des Fornàs o de sa Torreta arriba als 416 metres d’altitud, la qual cosa el converteix en el punt més alt de tota la zona Nord de l’illa. Són estreps corresponents a l’ampli sector des Amunts que en aquest punt pren alçada i ja no perd la continuïtat fins al mar, separant físicament els pobles de Sant Carles de Peralta, al Sud, i Sant Joan de Labritja i Sant Vicent de sa Cala , al Nord. Al sud de la vénda, el pla de Balàfia s’estén cap a l’est, i connecta per aquest sector amb el pla de Morna i Atzaró , ja dins el poble de Sant Carles de Peralta. Totes les terres des Codolar aboquen les aigües cap al sud-oest, i les aigües van a parar cap al torrent de Labritja, que circula pel límit occidental de la vénda. Aquest torrent és el més important dels que flueixen al riu de Santa Eulària . Fins fa unes dècades portava aigua de forma pràcticament permanent, des de la zona central de Sant Joan cap al sud, regant les diverses terres que troba pel seu camí, especialment aquesta plana de Balàfia, on fins i tot es canalitzava l’aigua en sèquies artificials a fi d’aprofitar-la millor per a l’agricultura. Avui la baixada del nivell dels aqüífers que ha produït la seua sobreexplotació provoca que el torrent només circuli en èpoques de pluges fortes i continuades. A tota la zona plana predominen els sòls de tipus al·luvial, fruit del dipòsit format pel mateix torrent de Labritja al llarg dels mil·lenis. Són uns sòls de bona qualitat per a l’agricultura, especialment prop del llit del torrent, on s’assoleixen profunditats considerables. Així com ascendim en altitud, però, el gruix dels sòls es va fent cada vegada menor, i als vessants amb més inclinació la roca calcària ja apareix molt a prop de la superfície, donant lloc a uns sòls calcaris de menor qualitat, tant per la seua composició, com per la inclinació del territori i per la facilitat per patir l’erosió i desaparèixer; a àmplies zones es pot observar com els horitzons superficials són excepcionalment pedregosos, cosa que els fa molt difícils de treballar. Aproximadament a partir de la cota dels 150 metres, quan la inclinació del territori ja és molt pronunciada, la superfície està ocupada per la vegetació natural típica de les Pitiüses: la brolla amb pins blancs, la mateixa que trobam en alguns clapers de la zona plana de la vénda, a llocs on s’ha abandonat el treball agrícola. El poblament és dispers i està format per devers una quarantena d’edificacions repartides prou homogèniament per tota la vénda, tret dels punts de major altitud, on de moment encara no s’ha construït, tot i que les noves edificacions van ascendint pel vessant del puig. Bona part de les cases conserven la tipologia tradicional eivissenca. El nombre total d’habitants de la vénda sembla que s’ha mantengut més o menys estable els darrers anys, tot i que no es disposa de dades que ho confirmin. Hi ha hagut un progressiu envelliment de la població, ja que molts joves han abandonat aquestes terres per anar cap a les zones urbanes de l’illa. I des dels anys vuitanta s’estan incorporant a la població residents estrangers que compren cases per residir-hi temporalment o definitiva. Les úniques activitats econòmiques que es desenvolupen al territori des Codolar són les derivades del treball de la terra, l’economia tradicional de l’illa. Amb tot, es troba en franca regressió: moltes terres de cultiu, fins i tot algunes de la zona plana i fèrtil, han estat abandonades i ja hi creixen els pins i la brolla. Les hisendes que encara es treballen ho són en general a temps parcial, per part de gent que té com a primera ocupació altres oficis o per part dels que abans en vivien i ara són jubilats. Trobam l’habitual combinació de cereals i arbres (garrovers i ametllers, bàsicament, tot i que també es veuen algunes figueres i oliveres), i també, allà on es pot aprofitar l’aigua del subsòl, arbres fruiters i petites zones d’horta. La ramaderia és només un complement: algunes ovelles, cabres, porcs i gallines, en general per obtenir productes d’autoconsum. En aquesta vénda no hi ha cap tipus de comerç. Per als productes de primera necessitat es pot anar a alguna botiga que hi ha al llarg de la carretera d’Eivissa a Portinatx, i la ciutat d’Eivissa fa de centre comercial. L’única via de comunicació asfaltada és la carretera que porta a Sant Carles de Peralta passant per Morna, que fa d’eix dels camins que porten a les diferents hisendes de la meitat meridional de la vénda. A la meitat nord hi trobam un camí en bones condicions (no asfaltat), al límit amb la vénda de Porrals, que també fa d’eix. L’unic camí que tradicionalment circulava de nord a sud de la vénda, paral·lel al curs del torrent, es troba avui, en alguns trams, en molt males condicions. La part més alta de la vénda, aproximadament a partir de la corba de nivell dels 100 metres, es troba teòricament protegida per la Llei d’Espais Naturals del Govern Balear de 1991 ja que s’inclou dins de les anomenades Àrees Naturals dels Amunts d’Eivissa, amb la qualificació d’Àrea Natural d’Especial Interès. Administrativament, es Codolar és avui una de les dotze véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja té dividit oficialment el poble de Sant Llorenç de Balàfia. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments