Coalició Popular

Coalició Popular SOC Pacte electoral d’àmbit estatal signat el 1982 entre els diversos partits conservadors per iniciativa de Manuel Fraga Iribarne, representant d’Aliança Popular —autèntic pal de paller de la coalició— i altres com el Partit Demòcrata Popular (PDP) d’Óscar Alzaga, Unió Liberal —després Partit Liberal — de José Antonio Segurado i d’altres formacions polítiques d’àmbit regional com Unión del Pueblo Navarro, Unió Valenciana o el Partido Aragonés Regionalista. Tenia un precedent en la Coalició Democràtica , de similars característiques, establerta per a les eleccions legistatives de l’Estat espanyol de 1979, on obtengué només nou escons. A les eleccions de l’octubre de 1982 la Coalició Popular aconseguí 106 diputats, amb la qual cosa esdevengué la segona força política de l’estat. A les Balears obtengué el 35,7% dels vots, amb una llista encapçalada per l’eivissenc Abel Matutes Juan , que havia estat les dues legislatures anteriors elegit senador per Eivissa i Formentera. El Partit Socialista Obrer Espanyol aconseguí el 41% i va ser el triomfador a tot l’Estat per àmplia majoria. El senador per la circumscripció d’Eivissa i Formentera va ser Enric Ramon Fajarnés , també de Coalició Popular amb el 50,7% dels vots. A les eleccions municipals i autonòmiques del maig de 1983 cap força política tenia prou vots per governar en solitari; la Coalició Popular aconseguí, mitjançant un pacte postelectoral amb Unió Mallorquina, la presidència del Govern Balear, encapçalada per Gabriel Cañellas Fons. A les Pitiüses guanyà la coalició amb un 48% dels vots enfront del 33% del PSOE. Coalició Popular aconseguí sis consellers, amb una llista encapçalada per Cosme Vidal Juan ; quatre el PSOE i un el Partit Demòcrata Liberal. Pel que fa a les municipals, la Coalició Popular va obtenir els següents resultats globals: Coalició Popular (AP-PDP-UL) 48,2% i PSOE 33%. Per municipis aconseguí el 43% del municipi d’Eivissa, amb una llista encapçalada per Adolf Villalonga Fajarnés , que va ser elegit batle. A Santa Eulària des Riu el 67% dels vots amb el lideratge de Vicent Guasch Tur , que també va resultar elegit alcalde. A Sant Antoni de Portmany obtengué el 40% dels vots amb la llista presididida per Joan Vingut Vingut , també elegit alcalde. A Sant Josep de sa Talaia obtengué el 45% dels sufragis amb una llista encapçalada per Josep Ribas Marí, encara que a causa d’un pacte postelectoral va ser elegit alcalde, amb els vots de Coalició Popular, Josep Serra Escandell. A Sant Joan obtengué el 51% dels vots i l’alcaldia va ser per a Vicent Roig Riera . A Formentera va obtenir el 39% dels vots i el guanyador va ser el PSOE. La Coalició Popular es consolidà com la primera força política de les Pitiüses amb 4 alcaldies, 46 regidors i 6 consellers. En les eleccions generals de 1986 la Coalició Popular repetí la majoria relativa en el Parlament de les Illes Balears i reelegí Gabriel Cañellas president del Govern Balear. A les Pitiüses obtengué el 44% dels vots, mentre que el PSOE n’aconseguí el 40% i el Centre Democràtic i Social (CDS), el 8%. Enric Ramon Fajarnés passà a ser diputat i el senador per a les Pitiüses va ser Alons Marí Calbet (PL), amb el 46 % dels sufragis; ambdós de Coalició Popular. L’any 1987 se celebrà en el mes de juny una triple convocatòria electoral amb eleccions autonòmiques, europees i locals; la Coalició Popular continuà sent el partit hegemònic de les Pitiüses, encara que perdé part del seu poder. En les eleccions autonòmiques aconseguí el 52% dels vots, que representà 7 consellers enfront de cinc del PSOE i un del CDS. Fou elegit nou president Antoni Marí Calbet . A les europees continuà sent el partit majoritari, amb un 49% i en les eleccions locals arribà al 52%, que desglossat per municipis quedà de la següient manera: El 39% al municipi d’Eivissa, on cedí l’alcaldia en favor del PSOE que guanyà per majoria relativa. El candidat de la Coalició era Enric Fajarnés Ribas . A Sant Antoni de Portmany guanyà amb el 56% dels vots i resultà elegit alcalde Antoni Marí Tur . A Santa Eulària des Riu aconseguí el 69% dels sufragis i resultà reelegit batle Vicent Guasch Tur. A Sant Josep de sa Talaia va guanyar amb el 78% dels vots i resultà reelegit Josep Serra Escandell . A Sant Joan de Labritja guanyà amb el 46% dels vots, però una aliança postelectoral donà l’alcaldia al PSOE i al Grup Independent que se la repartiren dos anys cada un. A Formentera la Coalició Popular aconseguí el 22% dels vots i l’alcaldia va ser per al PSOE. La manca d’un lideratge fort, les majories abassegadores del PSOE a l’àmbit estatal, les divisions entre membres de la Coalició aconsellaren la redefinició d’Aliança Popular i així el congrés nacional del partit, celebrat el 1989, elegí novament Manuel Fraga Iribarne com a president en substitució d’Antonio Hernández Mancha, encara que l’autèntic lideratge l’assumí José María Aznar López. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments