Club Nàutic d’Eivissa

Club Nàutic d’Eivissa SOC/ ESPORT El dia 27 de febrer de 1925 es va constituir la primera junta directiva del club, impulsada pel capità de la marina mercant i pràctic del port Francesc Costa Torres . Els socis que componien la junta eren Francesc Costa Torres , president; Victorí Hernández Wallis, vicepresident; Joan Bonet Costa, secretari; Francesc Medina Bonet, vicesecretari; Francesc Vilàs Abraham, tresorer; i Josep Guasch Marí, comptador. Els vocals eren Josep Juan Marí, Joan Miró Marí, Pere Matutes Noguera , Joan Tricoulat, Cèsar Puget Riquer , Antoni Tur Nieto, Manuel A. Escandell Ferrer, Joan Marí Bonet, Marià Bonet Costa, Joan Torres Roig, Eugeni Bonet Riera i Joan Riera Ferrer. Els primers temps del Club Nàutic es varen caracteritzar per la manca d’entusiasme i d’activitats, fins a l’any 1928, any en què s’organitzen diverses regates de rem dins el port, impulsades pel sector juvenil dels socis. Aquestes regates varen tenir continuació l’any 1929. Fins a la inauguració de l’edifici, la junta directiva celebrava les reunions al local de l’associació La Marineria i al Casino d’Eivissa (“l’Artístic”). El 17 de juliol de 1930 varen començar les obres de l’edifici que havia de ser la seu del club en un solar concedit per les autoritats i autoritzat personalment pel rei Alfons XIII vora la drassana de la carretera de Sant Joan, a la sortida de la ciutat d’Eivissa, obra especialment impulsada pels directius Marià Bonet Costa i Josep Guasch Marí. Els plànols de l’edifici eren obra de l’ajudant d’obres públiques Martí Guasp. El pressupost per a la construcció del nou edifici, que pujava a 5.800 pessetes, va ser cobert pels fons de la mateixa societat i per l’emissió d’accions de 25 pessetes. Així com anaven avançant les obres es va veure que el pressupost havia quedat curt i ben aviat es va haver de sol·licitar un préstec de 15.000 pessetes. No sense dificultats econòmiques, el nou edifici es va poder acabar dos anys després, i el 15 d’agost de 1932, amb una gran festa, va tenir lloc la inauguració del local social. Els padrins varen ser la senyoreta Pepita Costa, filla del president i principal organitzador del club, i el marquès de Rabat, personatge de nacionalitat francesa que aleshores residia a Eivissa, el qual, com a gran aficionat a la nàutica, havia col·laborat en la construcció amb un donatiu. La benedicció prevista, a càrrec del bisbe Salvi Huix Miralpeix , no va ser autoritzada pel governador civil de Balears. A l’acte, la banda municipal va interpretar La Marsellesa i l’Himno de Riego, mentre s’amollava una ardada de coloms. A la nit es va celebrar un ball, el primer d’una llarga tradició que dura fins als nostres dies, tret dels anys de la Guerra Civil espanyola. Des del primer moment, el Club Nàutic d’Eivissa va comptar entre els seus socis amb persones procedents de les més variades classes socials: obrers, comerciants, professors, industrials, etc., amb l’element comú de l’afició a les coses de la mar, especialment la pesca i les regates de vela i de rem. Aquestes aficions quedaven complementades amb una activitat social força important a l’Eivissa d’aquella època. Els balls i les reunions per passar els dies de festa o les nits estiuenques varen unir en un projecte comú el més variat de la societat illenca. El mes de juny de 1933 es varen acabar les obres del varador per a les embarcacions dels socis i el juliol d’aquell any es varen organitzar les primeres regates de bots a vela. El pas de la Guerra Civil Espanyola, però, va fer estralls en el Club Nàutic. Els socis varen deixar d’anar-hi com a conseqüència de l’abandonament total de la vida social a la ciutat, no es pagaven la major part de les quotes i tot el que tant havia costat d’aixecar, es va degradar considerablement. El comandament militar va instal·lar una metralladora antiaèria al terrat de l’edifici social, posició defensiva que va durar fins a l’acabament del conflicte, el 1939. Acabat aquest, un grup de socis entusiastes va anar aixecant, a poc a poc, altra vegada la societat i es varen reprendre les regates a vela d’abans de la guerra. Devers el final de la dècada dels anys quaranta, varen aparèixer els primers snipes ( snipe), fets de fusta. Aquesta embarcació, totalment esportiva, va tenir una gran acceptació entre els aficionats eivissencs, fins al punt que els socis varen prendre part, per primera vegada, en regates fora d’Eivissa amb un èxit considerable. Els primers anys de la dècada dels cinquanta l’activitat esportiva amb els snipes va anar decaient, si bé no del tot. Al seu lloc, es va reprendre la construcció i el bastiment de l’antic bot eivissenc i se’n va formar una flota que més tard va adoptar l’anagrama d’una bruixa en l’acte de volar a cavall d’una granera. D’aquest tipus d’embarcació, bastit amb una major guaira i un petit floc, se’n varen saber aprofitar les qualitats marineres, i els dies de regates, que sempre es feien a l’avantport, la flota de més de trenta bruixes posava una pinzellada d’alegria a la mar. Amb el temps, l’activitat marinera amb els bots i els snipes va anar decaient. Més tard, un grup d’al·lots, fills de socis, impulsats pels pares, va començar a navegar en una nova embarcació, l’optimist , seguit després pel 420, i reprengué, així, amb més o menys alts i baixos, l’afició a les regates i el costum de sortir a competir a l’exterior de l’illa. Devers la dècada dels setanta, es varen organitzar les primeres regates de creuers, amb una cursa que ja és clàssica al món de la vela eivissenca: la Volta a Eivissa . Actualment també es fan les anomenades Jornades Nàutiques , regata organitzada amb la col·laboració del Club Nàutic de Sant Antoni de Portmany i de Marina de Formentera , que té una gran acceptació entre els creuers de la nostra matrícula i els d’altres ports de Mallorca i la Península. Des de mitjan anys vuitanta té organitzada una escola en què s’imparteixen classes de vela lleugera tot l’estiu; hi assisteix una gran quantitat de jóvens que s’inicien en la navegació en les classes optimist i Europa, i n’ha sortit un campió d’Espanya, el 1994. Els presidents han estat els següents: Francesc Costa Torres, des del 7 de febrer de 1925 (i president honorari fins a l’1 d’agost de 1939); Lluís Prats Riera, des del 9 de febrer de 1936; Victorià Bonet Riera, des del 31 de desembre de 1939; Cèsar Puget Riquer , des del 13 de març de 1945; Vicent Ferrer Guasch , des del 9 de febrer de 1969; Marià Llobet Roman , des del 28 de maig de 1972; Enric Fajarnés Ferrer, des del 15 de maig de 1977; Julià Vilàs Ferrer , des del 31 d’agost de 1984 (en funcions) i ell mateix des del 3 de juny de 1986. El 1983 es va fer una ampliació del local social i el 1993 es va enderrocar el que quedava de l’obra primitiva i en el seu lloc es va construir un edifici nou. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments