Clotades, vénda de ses

Clotades, vénda de ses GEO És una de les quatre véndes de la parròquia formenterera de la Mare de Déu del Pilar , des de 1983 és també una vénda municipal. [JMC] És situada a la part de migjorn —just tocant per la banda de llevant el promontori de la Mola — de la franja que, a manera d’un istme, actua com a nexe d’unió entre les dues unitats de relleu més importants de l’illa: les plataformes de la Mola i del cap de Barbaria . Té una extensió aproximada de 3,75 km2 i inclou el nucli urbà de Maryland i un petit redol des Caló . Limita al nord amb la carretera general de la Savina a la Mola (PM-820), que fa de separació entre aquesta vénda i la des Carnatge; al sud amb la mar; a l’est amb la vénda de sa Talaiassa ; i a l’oest amb la vénda des Ca Marí-Migjorn . L’etimologia del topònim és clara, significa clot gran, terreny enclotat. Amb uns 2,700 km de llargada, la vénda de ses Clotades s’estén de llevant a ponent en terrenys on els afloraments geològics són sempre del quaternari amb abundància d’arena no consolidada, formant una cadena de dunes costaneres que s’estén cap a l’interior fins arribar a la costa nord (es Carnatge). Aquestes dunes, mòbils durant molts anys, foren objecte d’un estudi i d’un pla per a la seua fixació —que s’havia de desenvolupar durant quatre anys—, elaborat l’any 1944 per l’enginyer en cap del Districte Forestal de Balears, dependent del Ministeri d’Agricultura. Geològicament és la zona més recent de l’illa i no s’hi troben ni la característica costra calcària de les zones elevades de la Mola i del cap de Barbaria, ni pràcticament marès. Els sòls són molt arenosos. Només a la part central de la vénda s’han format alguns terços, les clotades, la d’en Jover i sa clotada Fonda, amb una composició ideal per al cultiu d’hortada, arbres fruiters o cereals. Són sòls gens pedregosos, d’una profunditat de 30-40 cm, formats per llims, argiles i arenes a parts iguals. Els pujols més arenosos s’utilitzen per sembrar-hi vinya i la resta per a diversos cultius de cereals i alguns arbres, figueres principalment. La vegetació de les dunes és de tipus halòfil, on predominen el borró (anomenat càrritx a Formentera), el lliri marí , el card marí i la Crucianella maritima entre les més importants, que constitueixen les comunitats botàniques de duna i rereduna. A mida que la influència de la sal i el vent són menors, es desenvolupa una interessant massa forestal de pinar i savinar amb sotabosc de mata (llentrisca), romaní i albada principalment. La costa de la vénda és baixa i d’arenes fines i blanques en tota la seua extensió, formant platges de gran amplada en algun bocí (es Arenals ). De ponent a llevant s’estén des des Còdol Foradat fins as Copinar , amb es trams des Valencians , ses Pedrisses , el pujol de s’Arenal i es Arenals. Només hi ha uns petits varadors de pescadors as Valencians. La vénda és d’una pluviositat molt escassa. Es conserva encara en bon estat el pou Gran , avui anomenat de Can Ferrer des Pou, i a les dues clotades ja anomenades queden restes mal conservades d’un bon nombre de sènies, safareigs i sèquies. Existeix també el topònim de l’aigua des Valencians, en un indret de la costa del mateix nom, que fa referència a un naixement d’aigua dolça dins la mateixa arena de la platja. La població de la vénda és dispersa, amb les típiques cases cobertes de teula i, concentrant-se cada vegada més, al costat i al llarg de la carretera general i als terrenys més propers al casc urbà des Caló. De ponent a llevant es troben les hisendes i finques de can Pins (de mar a mar), can Pep Maians, can Blai (de mar a mar), can Barber (de mar a mar), can Joan Maians i can Carlos de ses Clotades. Maryland, nucli turístic situat just a la banda de llevant de la vénda, tocant ja amb la de sa Talaiassa, té només una ocupació temporal i és l’única part de la vénda amb algunes estructures urbanes. És considerable també el gran nombre d’edificacions de caire turístic que, a poc a poc però sense pausa, van poblant les zones més properes de la platja, fins avui verges, amb especial concentració al tram des Arenals. L’activitat agrícola i ramadera, tot i ser escassa i cada vegada més subordinada a una altra feina o jornal principal que sol ser el turisme, és encara present a tota la vénda: es cultiva blat, ordi i civada, es treballen les vinyes, es cuiden els arbres, es veuen manades de bestiar, i en terrenys de can Carlos de ses Clotades, hi ha instal·lat un petit hivernacle (el primer a Formentera). Han desaparegut, però, els cinc grans horts amb sènies: can Campanitx, can Carlos, can Joan Maians, can Pep Barber i can Pep Maians, que hi havia un temps i on es feien grans collites de nyores , varietat de pebrera, que arribaren a ser de set quintars a l’hort de can Pep Barber. El procés per arribar a obtenir la pebrera era llarg i laboriós: collir les nyores, assecar-les al sol, obrir-les, torrar-les al forn i moldre-les. Aquest últim pas, la mòlta, es feia al molí de sang de la casa pairal de la hisenda de can Pep Barber. Durant els darrers anys s’han explotat algunes dunes com a graveres (en especial les de can Campanitx), bé que en l’actualitat aquesta activitat està molt regulada i en recessió. L’activitat turística es concentra a la part de llevant de la vénda: rodalies del casc urbà des Caló i zona costanera del pujol de s’Arenal i es Arenals (petits, però nombrosos blocs d’apartaments dispersos) i el complex de Maryland, el més gran, amb diferència, de la vénda. L’explotació és temporal, sis mesos de maig a octubre, i, en conjunt, és una oferta turística de qualitat amb tendència a un creixement moderat, però continuat any rere any, la qual cosa farà d’aquesta zona en un futur pròxim i ateses les seues enormes possibilitats, una de les àrees turístiques més importants de l’illa. A tramuntana, just tocant la carretera general (km 10), es troben les restes d’un castellum romà ( Blai, can) i, molt a prop, en un lloc de la finca de can Blai conegut com la punta de ses Olles, altres restes d’enterraments. A tota la vénda es troben també moltes sitges de moro. La carretera general és la principal via d’accés i comunicació de la vénda. Tots els camins interiors, amb traçat de tramuntana a migjorn i perpendiculars a la costa, hi van a sortir. Només el camí Vell de la Mola , molt mal conservat i tallat en algun tram, travessa la vénda de ponent a llevant en paral·lel a la carretera general. Segons les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic de Formentera, tots els terrenys de la vénda tenen la qualificació d’agrícola, ramadera i forestal, llevat del nucli turístic esmentat i una petita franja propera as Caló, que estan considerats com àrees de desenvolupament urbà. Així mateix, tota la costa i el seu sistema dunar estan pendents de la delimitació definitiva per aplicació de la Llei de Costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol, BOE 181, de 29 de juliol), fet que origina una forta polèmica ateses les enormes repercussions que la seua aplicació comporta i la pressió urbanitzadora que hi ha sobre aquest indret de la costa de migjorn formenterenca. [ITC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments