Clot de Baix, es

Clot de Baix, es ARQUEOL Finca situada a la part W del pla de Vila , propera als peus de l’estrep de ponent del puig des Molins . Pel S limita amb la finca de ses Figueretes ; pel N, amb la des Clot de Dalt i per l’E amb la de sa Bodega de Baix. Tots aquestos predis —molt propers a la ciutat— actualment ja es troben urbanitzats i integrats al conjunt urbà. L’any 1979, el rebaix per a la construcció de l’illa de cases que porta els números 98-106 del carrer d’Aragó i el número 1 del carrer del País Valencià, corresponent a l’antiga finca de cas Clot de Baix, va tallar parcialment una estructura arquitectònica que va poder ser excavada pel Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera , sota la direcció de Joan Ramon Torres . Deu anys després —maig de 1989—, una altra excavació d’urgència —dirigida per Rosa Gurrea Barricarte — afectà un sector no gaire llunyà de l’anterior, en el qual es localitzaren almenys tres habitacions —àmbits I, II, III— juxtaposades, la planta de les quals pogué reconstruir-se quasi totalment, i part de dues més que no arribaren a ser excavades, bé que es conserven en el subsòl de l’edifici. En la primera intervenció va ser excavat un conjunt de tres cubetes o banyeres amb escaló, i, just davall, un hipocaust de voltes senzilles de pedres irregulars unides amb fang. El conducte subterrani, sens dubte, tenia la funció d’escalfar les cubetes superiors. Les banyeres eren de maçoneria de pedra i impermeabilitzades amb opus signinum. Aquestes estructures podrien correspondre als banys o a les termes —en aquest cas modestes— d’una vil·la romanobizantina ubicada en el pla de Vila. Juxtaposades a la unitat anterior, les excavacions de 1989 identificaren altres estructures arquitectòniques de la mateixa vil·la. L’àmbit I és un recinte quadrangular comunicat amb la cambra contigua per una porta oberta en el mur N, i és la més petita de les tres. Els murs E i N es prolonguen més enllà de l’habitació; d’això es dedueix que podria haver tengut altres àmbits adossats als costats S i E, sense que hi hagués comunicació directa amb ells. Per davall del nivell del sòl, de terra piconada, es va localitzar una tomba d’inhumació en una fossa del tipus cista . L’àmbit II és l’habitació contigua, situada al nord de l’anterior, i comunicada amb ella per una porta en el mur mitjaner; és de planta rectangular i de major grandària. En el centre de l’habitació, es va trobar una pedra rectangular amb dues perforacions longitudinals situada sobre el sòl d’argila piconada de l’estança. L’àmbit III està situat al nord del II. Sembla que no hi havia comunicació entre ambdós. Es tracta d’un recinte rectangular de grans dimensions que degué utilitzar-se com a magatzem, segons donen a entendre les grans àmfores que s’hi trobaren, in situ. L’estratigrafia és igual per a tot el sector excavat; una capa de devers 20 cm de terra marró forma el nivell superficial que cobreix la part superior dels murs i el nivell d’abandonament de la vil·la, format per un estrat de terra rogenca i pedres de grandària diversa, amb una potència d’entre 30 i 50 cm, per davall del qual es documenten els sòls d’argila piconada. Les restes es basen directament sobre la terra roja argilenca que conforma tot el subsòl del pla de Vila. En els nivells d’abandonament es varen localitzar algunes àmfores de grandària considerable i nombrosos fragments d’altres vasos similars, molt fragmentats; aquestos fragments es concentraven sobretot a l’àmbit III, encara que les altres dues habitacions també aportaren restes d’exemplars similars, però encara més fragmentats; la ceràmica d’ús comú era escassa i poc representativa. Per davall el sòl de terra piconada de l’àmbit I es va trobar un enterrament. Es tracta d’una tomba oberta en el sòl natural, delimitada a l’interior per una acurada construcció de pedres en tots els laterals i coberta per quatre lloses regulars, tres de pedra arenisca o marès, i la quarta de pedra calcària gris. La seua perfecta ubicació respecte dels murs de la cambra va fer pensar, en un principi, que estava relacionada amb les estructures, hipòtesi que es va descartar per dues raons fonamentals: primer, perquè resultava certament difícil relacionar una tomba amb l’àrea productiva d’una vil·la rural; i en segon lloc per raons cronològiques, ja que mentre que la tomba podria ubicar-se en els s III-IV, les estructures arquitectòniques del jaciment s’abandonaren el s VII, i la seua construcció podria ser dels s V-VI. La tomba del tipus cista estava orientada en direcció E-W i contenia una doble inhumació. A la finca des Clot de Baix s’ubicava una de les diverses vil·les d’època bizantina, encara que els seus orígens podrien fins i tot remuntar-se a l’època púnica. Com és habitual en aquest territori situat prop de la ciutat d’Eivissa, la vil·la des Clot té elements de distinció, com les possibles termes esmentades. [RGB/JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments