Casino d’Eivissa

Casino d’Eivissa SOC Societat fundada a Eivissa el dia 2 de febrer de 1923 i situada a les andanes del port d’Eivissa, per la qual cosa també és anomenat Casino des Moll; té entrada també pel carrer de Barcelona. Ocupa el primer pis del que havia estat el cafè des Bagaix. Joan Torres Roig, antic president del Cercle Artístic , societat anterior de la qual heretà els estatuts i gran part dels socis, en va ser l’impulsor. Així mateix, el dia de la fundació i en absència del president de la comissió gestora, presidí la junta general Salvador Quetglas. El primer president elegit va ser Bernat Tur Puget qui presidí una junta constituïda pels següents càrrecs: president, vicepresident, secretari 1r, secretari 2n, tresorer, bibliotecari i tres vocals. Ben aviat es va decidir modificar-ne els estatuts a fi que els residents no eivissencs, militars i funcionaris de l’Estat, poguessin formar part de la junta directiva, suprimint així l’anterior exigència que almenys havien de dur quatre anys com a socis. Els primers anys es caracteritzen per la poca activitat com a conseqüència de la minsa quota que paguen els socis i de no disposar d’un local propi. La situació econòmica de la societat era tan delicada que fins i tot es va decidir vendre el solar que s’havia comprat amb la idea de construir-hi el local social i vendre la resta de l’immoble. El 1925, tan sols dos anys després de ser fundada la societat, va estar a punt de ser dissolta a causa de la proposta de la directiva que els càrrecs directius eren obligatoris. Aquesta mesura era destinada a evitar que els socis acceptassin el càrrec i llavors no desenvolupassin cap activitat. La dissolució de la societat, tot i ser aprovada en una junta general, a la pràctica no es va arribar a produir. En tots aquestos anys els estatuts han sofert nombroses transformacions amb l’objecte d’anar-los adaptant a les necessitats de cada moment. Una d’aquestes curioses modificacions establí que al local social hi podien entrar els fills dels socis, sempre que no hi jugassin a cartes. El 1931 s’acordà per unanimitat realitzar la compra de la primera ràdio, per tal de seguir les emissions radiofòniques i les notícies estatals. En els temps de la Guerra Civil Espanyola desaparegué tota manifestació de vida social i, fins i tot, no se celebraven juntes generals ordinàries. La darrera junta elegida es va mantenir durant vuit anys, si bé sense labor social. Els llibres d’actes no reflecteixen cap activitat i el llibre principal és convertit, entre l’agost i el setembre de 1936, en un llibre d’anotacions de lliuraments de benzina i recollida d’armes de foc. De la lectura d’aquest llibre i de les referides anotacions es desprèn que la societat era utilitzada per distribuir la benzina. Per les dates apuntades (primers dies dels mesos d’agost i de setembre), tot fa pensar que eren les autoritats republicanes les responsables d’aquesta activitat, ja que entre les anotacions figuren lliuraments realitzats a favor de particulars, a la CNT, a la fàbrica de la llum, telecomunicacions, barca de Talamanca, farmàcies, etc. El juny de 1940 la societat recuperà el ritme normal. Bartomeu Prats Escandell, que n’havia estat president durant 8 anys, renuncià al càrrec; a proposta del fundador Joan Torres Roig, s’acordà la col·locació en el recinte social d’una placa de marbre amb els noms dels socis que varen ser morts en els esdeveniments del castell la nit del 13 de setembre de 1936, alhora que se sol·licità de les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, la declaració d’aquest dia com a dia de dol a Eivissa i Formentera. La placa va ser col·locada el dia 13 de setembre de 1941 en un acte que comptà amb la presència de les primeres autoritats i dels socis. També s’acordà que en el futur, aquest dia, es posarien les banderes a mitja asta i amb un crespó negre. En els anys següents, aquesta pràctica es va deixar anar fins a la seua completa desaparició. Hi ha hagut propostes d’alguns socis en el sentit de col·locar-hi també una altra placa amb els noms dels socis republicans que moriren després dels esdeveniments de 1936. Posteriorment la societat modificà els estatuts per convertir-se en recreativa, cultural i benèfica, motiu pel qual pren part en totes les campanyes benèfiques que es fan a l’illa, especialment per les festes de Nadal i de Reis. El 1956, davant el canvi en la legislació sobre arrendaments urbans, que no inclou la pròrroga forçosa a les societats d’aquesta mena, el propietari del local n’oferí la venda o un augment de la renda mensual. En aquesta situació s’arribà a 1976, any en el qual, a causa de l’estat ruïnós de l’edifici, se n’acordà la compra, l’enderrocament i la posterior reedificació, cosa que es dugué a terme no sense dificultats i havent d’acudir als tribunals. Finalment, els primers anys de la dècada dels vuitanta, es construí un nou edifici. El 1985, el Club d’Escacs s’integrà a la societat, i desenvolupa des d’aleshores la seua activitat com a part integrant del Casino. La societat també compta amb un grup de teatre, anomenat Grup de Teatre del Casino des Moll , que representa diverses obres al llarg de l’any, es desplaça a tots els municipis de les Pitiüses i col·labora amb l’Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa. Aquest grup s’ha especialitzat en la representació d’obres de la seua actual directora, Josepa Escandell , en el català d’Eivissa i de gran acceptació entre el públic. A part d’aquestes activitats, la societat també en du a terme d’altres de tipus cultural, vetlades musicals, sopars i balls socials, conferències, excursions, exposicions, etc. Es tracta d’una entitat oberta, de manera completament altruista, a la col·laboració amb institucions i amb particulars. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments