Carrasco Hernando, Basilio Antonio

Carrasco Hernando, Basilio Antonio  (Durón,  Guadalajara ? — Eivissa 1852) HIST/REL Sisè bisbe d’Eivissa, amb el qual es tanca la sèrie dels sis bisbes començada el 1782. Arribà a Eivissa el 1832 i tot seguit començà les seues activitats amb una detenguda visita pastoral a totes les parròquies d’Eivissa i Formentera. Durant tota la seua vida les visites foren freqüents, perquè volia conèixer personalment l’estat en què es trobaven els seus diocesans. El 1834 va escriure una llarga informació sobre el difícil estat en què es trobava l’Església d’Espanya, que, signada per ell i els bisbes de la Ciutat de Mallorca i de Ciutadella, fou tramesa al Papa. Al llarg del seu bisbat va publicar nombroses cartes pastorals i altres escrits sobre les dificultats en què els cristians es veien obligats a viure. També insistí repetidament en la necessitat que tots els pobladors de la pagesia dedicassin els esforços necessaris perquè els camins es mantenguessin com calia, per al bon funcionament de la població agrícola. Quan les illes patien una gran sequera (1835), el bisbe insistí perquè a totes les parròquies se celebrassin pregueres públiques a fi d’aconseguir el benefici de la pluja. Mai no deixà de banda les necessitats en què es trobava l’hospici, fundat pel bisbe Manuel Abad y Lasierra , i, quan va caldre, no dubtà a mostrar la necessitat perquè els eivissencs no s’oblidassin de ser generosos amb les seues almoines per donar-li el suport constant que havia de mester. Igualment es preocupà del manteniment de l’hospital públic de la ciutat d’Eivissa. Volgué que totes les inscripcions dels llibres parroquials fossin redactades convenientment, i que cada tres mesos els rectors donassin còpies als ajuntaments de les partides de baptismes, matrimonis i defuncions. El 1844 es varen dur a terme diverses obres de conservació necessàries en el palau episcopal. Amb gran satisfacció, el bisbe fou informat mitjançant una reial ordre que havia estat permesa la continuació del monestir de Sant Cristòfol, que, segons disposicions anteriors, havia de tancar-se. Poc després també li fou demanada informació sobre la necessitat que tenia la diòcesi i perquè l’església que havia pertangut al convent de Sant Vicent i Sant Jaume dels dominics continuàs oberta al culte. El 1847, el bisbe Basilio Antonio Carrasco féu renúncia de la seu arquebisbal de València, per a la qual havia estat proposat. Aleshores ja es rumorejava la pròxima aparició del concordat pel qual la diòcesi d’Eivissa havia de desaparèixer, i es deia que la renúncia obeïa a la voluntat episcopal d’a-llargar com més millor la seua existència. Per decisió del bisbe es construí (1851) l’aljub del Poble, a la Mola de Formentera, per tal d’alleugerir la necessitat d’aigua que els feligresos de la parròquia solien patir els estius més secs. També manà que s’obrís a l’estany Pudent  una comunicació amb la mar, a fi que les aigües no ocasionassin les febres terçanes que apareixien sovent, a conseqüència de les quals solien morir alguns pobladors de les terres pròximes al dit estany. Les dues visites ad Limina (1834, 1851) foren aprofitades per exposar al Papa l’estat de la diòcesi i donar-li nombrosa i interessant informació: gran preocupació per les contínues turbulències polítiques a l’Estat; satisfacció perqué la parròquia de Sant Francesc de Paula havia aconseguit que també s’empràs la capella de Sant Carles, i perquè a l’església de Sant Agustí havien fet dues capelles fondes noves i a la de Sant Llorenç una, per la necessitat que tenien els feligresos; els dominics havien estat exclaustrats; s’havia permès que el monestir de Sant Cristòfol pogués continuar obert; les classes en el seminari també continuaven normalment; l’hospital acomplia la seua finalitat; el capítol de la catedral constava només d’uns pocs canonges, etc. El dia 4 d’abril de 1852 el bisbe Basilio Antonio Carrasco morí en el palau episcopal. Prèviament havia donat providències oportunes perquè, en cas necessari d’absència o de mort, no existís cap buit de jurisdicció eclesiàstica. El poble d’Eivissa manifestà amb llàgrimes de dolor la mort del bisbe que, per damunt de tot, havia estat sempre un verdader pare dels pobres, sense que la seua mà dreta sapigués què feia l’esquerra. El dia 7 d’abril, després d’una solemne cerimònia funerària que començà amb un llarg recorregut pels carrers principals de la ciutat d’Eivissa, a la qual assistí una gentada que omplia de gom a gom la catedral, el bisbe Basilio Antonio Carrasco Hernando fou soterrat al centre del presbiteri. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments