Cardona Cardona, Antoni

Cardona Cardona, Antoni   (Sant Francesc de s’Estany 1954 — Vesoul, França 1992) ART Pintor. A l’edat d’un any es traslladà al barri de sa Penya, on va viure fins als catorze. Entre 1960 i 1962 estudià al col·legi de monges de Sant Vicent de Paül, i després passà al de sa Graduada. El febrer de 1967 morí la seua mare. Quatre anys després la família se n’anà a viure a un pis de la via Romana.

Bon estudiant, amb notes destacades, s’orientà des de molt aviat cap a les arts plàstiques, i així combinà el seus estudis a l’Institut de Batxillerat Santa Maria d’Eivissa amb classes a l’Escola d’Arts i Oficis. Els anys 1971 i 1972 guanyà consecutivament el 1er premi al Certamen Juvenil de Pintura de Palma de Mallorca, i el 1972, amb 17 anys, inicià els seus estudis a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, ciutat a la qual romangué durant llargues estades fins al final de la carrera.

L’any 1973 realitzà la seua primera exposició individual a la Sala de “la Caixa” d’Eivissa. Hi predominaven els dibuixos de tinta sobre paper, que combinaven els traços intuïtius que caracteritzen l’obra d’Antoni Marí Ribas “Portmany” —artista a qui ell admirava i que li agradava veure’l pintar als carrers de la Marina— amb figures de força expressiva. En aquells primers anys produí una sèrie d’olis coloristes, on hi predominen els paisatges i interiors, que ja indiquen cap al 1975 una clara tendència a l’abstracció.

L’any 1974 fou seleccionat per formar part de l’exposició “Ibiza 1974” a la galeria Quatre Gats de Palma de Mallorca, en la qual prengueren part destacats pintors del panorama artístic eivissenc. Per aquell temps també participà, com a ajudant de càmera, en la pel·lícula Agost de Paco Juan i Pere Guasch, artistes que proposaven obrir la pintura a d’altres manifestacions com el cinema, l’art conceptual o les accions de participació, alhora que propugnaven que hi hagués una relació entre les vivències i la possibilitat de trobar formes diferents; pensaments que deixaren empremta en el jove Toni Cardona.

L’any 1975 complí el servei militar a Madrid. El 1978 pintà un quadre important, Obre finestres al mar, on ja són presents algunes de les constants que presidirien la seua obra, com el gest o la cal·ligrafia. A partir d’aquell moment, tret d’alguns períodes en els quals apareix la figuració, el seu treball ve marcat per l’informalisme, principalment dedicat a l’obra sobre paper, i l’aplicació de diverses tècniques com ara l’assamblage, el frotage, les imatges transferides o el collage.

Per iniciativa de Vicent Calbet —amb qui mantengué una forta amistat i del qual rebria certes influències— i juntament amb Manuel Bouzo , recorren plegats la platja des Codolar per recollir-hi tota classe d’objectes, que després integren a les seues obres i constitueixen la base per a muntatges com el de “Coses”, que, per iniciativa de Josep Costa se celebrà a la Sala de Cultura de Sa Nostra d’Eivissa entre 1983 i 1986.

Aprengué gravat al taller d’Albert Ribas , a la galeria del qual, Brosolí de Barcelona, fou present a les fires ARCO dels anys 1982 i 1983 i a l’Arteder 1982 de Bilbao. L’any 1985 obtengué la Medalla d’Or i el 1r Premi Ciutat d’Eivissa de Pintura. La seua col·laboració amb Manuel Bouzo donà com a resultat quatre manifestacions artístiques —instal·lacions i exposicions col·lectives— celebrades entre 1986 i 1987, a les quals també prengueren part altres artistes locals, com Luis Romero , Pedro María Asensio , Miquel Farriol, Josep Farriol, o Toni Pomar . Aquestes són “Mar Madriterráneo”, a la Casa del Reloj de Madrid; “Seqüències” (al voltant de Federico García Lorca), filmat per Josep Maria Bassols per al programa televisiu Metrópolis; “Sobre paper” i “Camises pintades” (les tres darreres celebrades a la Sala de Cultura de Sa Nostra d’Eivissa).

De juny a desembre de 1987 realitzà, també amb Bouzo, el programa La gran curva de Radio Diario de Ibiza . El desembre de 1987 inaugurà a la galeria Van der Voort d’Eivissa l’exposició “Platges de paper”, inici d’una fecunda etapa a la qual elimina de la seua obra anteriors elements compositius, amb el resultat d’una major simplicitat aparent. L’any 1989 realitzà l’exposició considerada més important, “Deserts humits”, que recorregué consecutivament la Sala Central de Muro, Mallorca, la galeria Quatre Gats de Palma i la Van der Voort d’Eivissa; hi predominen el gest i la matèria, en quadres resolts en tons ocres i terrosos. La terra i l’aigua sempre tenen un paper important dins la seua creació artística.

Entre 1982 i 1985, s’instal·là a la zona de Sóller, a Mallorca, amb la seua companya durant tots aquells anys, Carme Estivill, també artista, i establí una forta col·laboració amb el pintor Toni de Cúber, amb qui participà a diverses exposicions col·lectives, i al taller del qual, can Puig, realitzà el 1990 una de les seues obres més complexes, un mural sobre planxa d’acer galvanitzat per al Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma de Mallorca. També el 1990 inaugurà una important exposició individual a la galeria Bisart de Palma.

El novembre de 1992 realitzà la seua última exposició, a la Sala de “la Caixa” d’Eivissa, caracteritzada per un esclat colorista que sembla indicar un intent de canvi de rumb a la seua creació artística. Pocs dies després morí atropellat per un tren vora el poblet francès de Vesoul, quan anava camí de Zuric. Era a punt de complir els 38 anys. A la darreria de 1996, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li dedicà una exposició antològica i n’edità un catàleg. Aquesta exposició es repetí al Casal Solleric de Palma de Mallorca al principi del 1997. [CFS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments