Cardona Cardona, Antoni

Cardona Cardona, Antoni   (Sant Francesc de s’Estany 1954 — Vesoul, França 1992) ART Pintor. A l’edat d’un any es traslladà al barri de sa Penya, on va viure fins als catorze. Entre 1960 i 1962 estudià al col·legi de monges de Sant Vicent de Paül, i després passà al de sa Graduada. El febrer de 1967 morí la seua mare. Quatre anys després la família se n’anà a viure a un pis de la via Romana. Bon estudiant, amb notes destacades, s’orientà des de molt aviat cap a les arts plàstiques, i així combinà el seus estudis a l’Institut de Batxillerat Santa Maria d’Eivissa amb classes a l’Escola d’Arts i Oficis. Els anys 1971 i 1972 guanyà consecutivament el 1er premi al Certamen Juvenil de Pintura de Palma de Mallorca, i el 1972, amb 17 anys, inicià els seus estudis a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, ciutat a la qual romangué durant llargues estades fins al final de la carrera. L’any 1973 realitzà la seua primera exposició individual a la Sala de “la Caixa” d’Eivissa. Hi predominaven els dibuixos de tinta sobre paper, que combinaven els traços intuïtius que caracteritzen l’obra d’Antoni Marí Ribas “Portmany” —artista a qui ell admirava i que li agradava veure’l pintar als carrers de la Marina— amb figures de força expressiva. En aquells primers anys produí una sèrie d’olis coloristes, on hi predominen els paisatges i interiors, que ja indiquen cap al 1975 una clara tendència a l’abstracció. L’any 1974 fou seleccionat per formar part de l’exposició “Ibiza 1974” a la galeria Quatre Gats de Palma de Mallorca, en la qual prengueren part destacats pintors del panorama artístic eivissenc. Per aquell temps també participà, com a ajudant de càmera, en la pel·lícula Agost de Paco Juan i Pere Guasch, artistes que proposaven obrir la pintura a d’altres manifestacions com el cinema, l’art conceptual o les accions de participació, alhora que propugnaven que hi hagués una relació entre les vivències i la possibilitat de trobar formes diferents; pensaments que deixaren empremta en el jove Toni Cardona. L’any 1975 complí el servei militar a Madrid. El 1978 pintà un quadre important, Obre finestres al mar, on ja són presents algunes de les constants que presidirien la seua obra, com el gest o la cal·ligrafia. A partir d’aquell moment, tret d’alguns períodes en els quals apareix la figuració, el seu treball ve marcat per l’informalisme, principalment dedicat a l’obra sobre paper, i l’aplicació de diverses tècniques com ara l’assamblage, el frotage, les imatges transferides o el collage. Per iniciativa de Vicent Calbet —amb qui mantengué una forta amistat i del qual rebria certes influències— i juntament amb Manuel Bouzo , recorren plegats la platja des Codolar per recollir-hi tota classe d’objectes, que després integren a les seues obres i constitueixen la base per a muntatges com el de “Coses”, que, per iniciativa de Josep Costa se celebrà a la Sala de Cultura de Sa Nostra d’Eivissa entre 1983 i 1986. Aprengué gravat al taller d’Albert Ribas , a la galeria del qual, Brosolí de Barcelona, fou present a les fires ARCO dels anys 1982 i 1983 i a l’Arteder 1982 de Bilbao. L’any 1985 obtengué la Medalla d’Or i el 1r Premi Ciutat d’Eivissa de Pintura. La seua col·laboració amb Manuel Bouzo donà com a resultat quatre manifestacions artístiques —instal·lacions i exposicions col·lectives— celebrades entre 1986 i 1987, a les quals també prengueren part altres artistes locals, com Luis Romero , Pedro María Asensio , Miquel Farriol, Josep Farriol, o Toni Pomar . Aquestes són “Mar Madriterráneo”, a la Casa del Reloj de Madrid; “Seqüències” (al voltant de Federico García Lorca), filmat per Josep Maria Bassols per al programa televisiu Metrópolis; “Sobre paper” i “Camises pintades” (les tres darreres celebrades a la Sala de Cultura de Sa Nostra d’Eivissa). De juny a desembre de 1987 realitzà, també amb Bouzo, el programa La gran curva de Radio Diario de Ibiza . El desembre de 1987 inaugurà a la galeria Van der Voort d’Eivissa l’exposició “Platges de paper”, inici d’una fecunda etapa a la qual elimina de la seua obra anteriors elements compositius, amb el resultat d’una major simplicitat aparent. L’any 1989 realitzà l’exposició considerada més important, “Deserts humits”, que re-corregué consecutivament la Sala Central de Muro, Mallorca, la galeria Quatre Gats de Palma i la Van der Voort d’Eivissa; hi predominen el gest i la matèria, en quadres resolts en tons ocres i terrosos. La terra i l’aigua sempre tenen un paper important dins la seua creació artística. Entre 1982 i 1985, s’instal·là a la zona de Sóller, a Mallorca, amb la seua companya durant tots aquells anys, Carme Estivill, també artista, i establí una forta col·laboració amb el pintor Toni de Cúber, amb qui participà a diverses exposicions col·lectives, i al taller del qual, can Puig, realitzà el 1990 una de les seues obres més complexes, un mural sobre planxa d’acer galvanitzat per al Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma de Mallorca. També el 1990 inaugurà una important exposició individual a la galeria Bisart de Palma. El novembre de 1992 realitzà la seua última exposició, a la Sala de “la Caixa” d’Eivissa, caracteritzada per un esclat colorista que sembla indicar un intent de canvi de rumb a la seua creació artística. Pocs dies després morí atropellat per un tren vora el poblet francès de Vesoul, quan anava camí de Zuric. Era a punt de complir els 38 anys. A la darreria de 1996, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li dedicà una exposició antològica i n’edità un catàleg. Aquesta exposició es repetí al Casal Solleric de Palma de Mallorca al principi del 1997. [CFS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments