Cap de Barbaria, vénda des

Cap de Barbaria, vénda des
1. HIST Vénda mencionada a la primera part del s XVIII, quan es repoblava de pressa tota l’illa de Formentera. El seu abast inicial havia de ser més extens que no el d’ara, perquè era una vénda de l’única vicaria de tot Formentera, mentre que avui és una vénda parroquial de Sant Francesc Xavier . En la llengua popular hom la sol conèixer amb el nom de vénda des Cap. [JMC]
2. GEO És la vénda de més extensió de la parròquia de Sant Francesc i de l’illa de Formentera. Comprèn tota la part meridional de l’illa des de la carretera de cala Saona i del carrer de s’Alegria as Torrent fins al cap de Barbaria . Limita a la part nord amb les véndes de sa Mirada-Cala Saona i des Pi des Català . A la part occidental de la vénda es troba el puig d’en Guillem (106 m), la segona elevació màxima de l’illa. Des d’aquest punt el relleu va descendint progressivament vers el canal de cala Saona i cap a la part de Can Parra i tota la costa oriental des Cap. La costa és de penya-segats des de la punta Rasa fins a la punta de l’Anguila , on inicia un suau descens fins al racó de s’Argelar . Nombrosos torrents i tor-rentons solquen la costa; destaquen esp el de Cala Saona, el torrent Fondo i el torrent de s’Alga . Els afloraments geològics corresponen al Miocè i al Quaternari. El Miocè està representat per la crosta calcària  dels tallserrats i per constants     afloraments al pla del Rei , al puig d’en Guillem i en altres indrets elevats de la zona. El Quaternari el representen les dunes consolidades de marès a la part de xaloc i l’acumulació de llims més o menys calcificats i argiles a la part central, que dóna lloc als únics redols cultivables. La presència d’arena és sempre molt abundant, i oscil·la entre el 60% i el 85%, fet que ocasiona un tipus de sòl poc adequat per al cultiu. Habitualment, les zones més arenoses es reserven per al cultiu de la vinya, i les més abundants en llims i argeles per al cultiu de cereals. Les zones més rocoses són incultivables i estan ocupades per una garriga d’ullastre, savines i romanins amb alguns pins dispersos de poca envergadura. Menció especial mereix el pla del Rei, format per una garriga degradada de romanins a causa de la tala que segurament es produí el s XVIII i del pastoreig intensiu de cabres i ovelles, que avui encara continua. L’erosió hídrica posterior va produir una pèrdua irreversible del sòl, que quedà reduït a una petita capa superficial amb constants afloraments de la crosta calcària. Els afloraments de marès i les terres interiors no cultivades estan cobertes pel típic pinar de l’illa, amb un sotabosc de savines prou important que esdevé savinar quan les condicions del sòl ho permeten, com és el cas del torrent de cala Saona. Romanins i ginebres completen la part més important del sotabosc. Cal destacar la vegetació rupícola d’alguns torrents, principalment del torrent Fondo, amb falgueres, molses i lligabosc, planta poc abundant a l’illa i sempre associada a indrets rocosos i humits. El poblament dispers tendeix a agrupar-se en l’actualitat a l’entorn dels dos eixos viaris més importants, la carretera des Cap i la de cala Saona, esp a la seua creuera, el nucli incipient entorn del bar i l’escola des Cap. Les zones més allunyades i interiors de Cas Cordes i Can Guillem, a la part de ponent, i la de Can Parra, a l’oriental, pateixen un procés de despoblació. Predominen  les cases pageses, tant les d’estil eivissenc primitiu com les típiques de teula, si bé en algunes zones s’està produint una creixent urbanització , com a la punta Rasa i a l’anomenat “Poble des Torrent”, a la part sud del canal de cala Saona, i a la zona que va des Corb Marí cap a s’Ullal , a la part de l’Anguila, a l’antiga vénda de Can Parra. Fins fa uns anys era una de les véndes amb més extensió conreada de l’illa, amb cereals, figueres, zones de vinyes i algunes oliveres, garrovers i ametllers; últimament es veu immersa dins un procés d’abandó dels conreus més acusat als indrets de sòls més pedregosos i prims. Pel que fa a l’activitat ramadera, centrada en l’autoabastiment familiar (cabres, ovelles, porcs, aviram), manté una certa importància l’explotació quasi salvatge de cabres i porcs a la tanca d’Allà Dins i als boscos propers. L’explotació forestal, antigament molt important a la zona, està totalment abandonada. L’eix de comunicacions de la vénda el configuren les carreteres al far des Cap i a cala Saona. Una densa xarxa de camins i carrerons interiors comunica les cases i urbanitzacions amb els dos vials principals. Darrerament l’asfaltat de part del camí Vell des Cap fins a Can Parra i la millora del carrer de s’Alegria fins as Torrent i el de Can Corda i Can Guillem fins a l’abocador insular d’escombraries   han potenciat la seua utilització. Les àrees protegides per la Llei d’Espais Naturals, reconegudes com a ANEI, són la de la punta Rasa i el cap Alt fins al torrió de can Guillem i la de la tanca d’Allà Dins fins al torrent Fondo. Últimament aquesta àrea pateix una creixent pressió urbanística relacionada amb la parcel·lació de finques de la zona. [SCJ/VSF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments