Calbet Ros, Mateu

Calbet Ros, Mateu  (Eivissa 1685 — 17??) HIST Corsari eivissenc. Va néixer a Eivissa el mes de juny de 1685. Fill de Vicent Calbet i de Francesca Ros. El 17 de febrer de 1739 a Eivissa es va fer una relació de les armes i ferramentes necessàries per als quatre xabecs contractats per sortir a fer el cors, a causa d’uns atacs dels sarraïns, que havien arribat a desembarcar a l’illa de Mallorca, des d’on s’havien endut algunes persones. Arran d’aquests esdeveniments, el dia 9 d’agost de 1736, el ministre principal de Marina envià una carta al governador, Patrici Laudes, per tal de fomentar la natural inclinació dels mariners eivissencs a fer el cors. El rei concediria armes i privilegis. Després de llargues negociacions, que varen durar quasi tres anys, a la fi arribà el contracte de Cartagena, amb un apartat que diu que s’ha redactat «según el dictamen de los prácticos en esta clase de guerra, mayormente siendo ivicencos, que tienen entre los argelinos el crédito de superiores». La flota, comandada pel patró Mateu Calbet Ros, estava composta pel seu xabec, que tenia una tripulació de 103 hòmens, 6 canons i 8 pedreres; el de Nicolau Martí, amb 105 hòmens, 4 canons i 18 pedreres; el de Bernat Tur, amb 125 hòmens, 8 canons i 22 pedreres, i el del mallorquí Andreu Nicolau, que es va proveir de la tripulació de la galiota San Fernando i d’algunes de les seues armes. El 5 de març de 1739 varen tenir un sagnant combat a 50 milles de l’illa de Cabrera amb un pinc algerià. Els eivissencs varen tenir quatre ferits, bé que els algerians ho varen passar molt pitjor: varen tenir 112 presoners vius dels quals n’hi havia 25 de ferits, la majoria cremats per efecte de les ampolles de foc, a més de 14 morts. El 17 de juny, l’esquadra va entrar a Cartagena amb una balandra anglesa presa, que tenia el nom de Margarida. El 24 d’agost, l’intendent de Cartagena escrigué a Madrid i informà que, encara que havia intentat convèncer els eivissencs, aquests s’havien desarmat a la fi del seu contracte de sis mesos, tot i que es tenien notícies que d’Alger havien sortit alguns vaixells a fer el cors per les costes espanyoles. El comissari de Palma afegia que les tripulacions no volien seguir la navegació en cors pels pocs guanys que havien tengut i per la misèria en què vivien ells i les seues famílies. També deia que havia intentat convèncer-los amb les notícies que arribaven d’una possible nova guerra amb Anglaterra, però que no hi havia hagut manera. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments