Cala Llonga, vénda de

Cala Llonga, vénda de 

1.
HIST Antiga vénda del quartó i de la vicaria de Santa Eulària , actualment vénda parroquial. També existeix la vénda de Cala Llonga a la parròquia de la Mare de Déu de Jesús , que comprèn la comarca de la dita cala que corresponia al pla de Vila . [JMC]

2.
GEO Vénda de la parròquia i del terme municipal de Santa Eulària des Riu, a l’illa d’Evissa. Ocupa la part més meridional d’aquesta parròquia, i limita al sud i oest amb la parròquia de Jesús, al nord amb la vénda des Coloms , al nord-est amb la vénda de s’Església i a l’est amb el mar. Correspondria a una part d’una antiga vénda, molt més extensa, que avui resta repartida entre les parròquies de Santa Eulària, Jesús i, fins i tot, Santa Gertrudis . El tram de costa comença a la desembocadura del riu de Santa Eulària i continua en direcció nord-sud. Les úniques cales importants són el caló de s’Alga , cala Blanca i, sobretot, cala Llonga , una profunda entrada de gairebé 1 km de profunditat oberta al llevant. A excepció d’aquestes cales, la resta de la costa és de penya-segats, i es va fent cada vegada més alta com més al sud, fins arribar a uns 200 m en alguns punts del cap des Llibrell , que tanca cala Llonga per migjorn. Altres caps menys importants són, de nord a sud, les puntes de s’Aguait , Blanca i Roja . En tota la costa només és ressenyable l’escull des Cap des Llibrell.

L’interior està format per una àrea relativament plana a la part central de la vénda, que es podria considerar una prolongació meridional de la vall del riu de Santa Eulària, amb una altitud mitjana d’uns 50 m sobre el nivell de la mar. Cap al SW s’eleva suaument, superant els 100 m ja fora d’aquesta vénda. Cap al NW una línia de puigs fa de divisòria amb la vénda des Coloms: són el puig d’en Xomeu (131 m), el puig d’en Racó (156 m) i el puig d’en Tanques (207 m). Una línia d’elevacions més importants se situa entre la part central i la costa, amb el puig d’en Fita (243 m), el puig Marina (207 m) i el puig d’en Purredó (172 m). A l’àrea del cap des Llibrell, el conjunt des Castellar i el puig de ses Torretes arriba als 219 m d’altitud. Una petita part de la vénda aboca les seues aigües en direcció NE, a través del torrent des Ierns , que vessa les seues aigües al mateix estuari del riu de Santa Eulària. La resta del territori desguassa cap a la torrentera de Cala Llonga , a través de diversos torrents que encara circulen per aquesta vénda en direcció nord-sud, d’entre els quals destaca el canal d’en Tur , que s’uneix al canal de sa Gravada , provinent de Jesús; ambdós es dirigeixen cap a l’est fins que arriben a la mateixa platja de cala Llonga. No hi ha circulació d’aigua superficial de forma regular, encara que fa uns anys sí era freqüent tant a la torrentera de Cala Llonga com al torrent des Ierns. La forta sobreexplotació dels aqüífers que els alimenten, però, ha convertit aquest fet en excepcional. Sí que hi ha encara, però, una abundant circulació subterrània, com es pot detectar per la gran quantitat de pous que treuen aigua d’aquestes valls, esp a les seues parts baixes.

La vegetació natural està representada, sobretot, per la brolla amb pins característica de tota l’illa d’Eivissa, que en principi només devia ocupar la part alta dels puigs, però que aquí s’està estenent per moltes àrees baixes per mor de l’abandonament de molts de camps de conreu. El pi blanc, acompanyat de mates, coscolls, ginebres i romanins, són les espècies més abundants. A les marjades abandonades són freqüents les savines i a la part baixa de la llera dels torrents, especialment el des Ierns, es troben densos canyers. A la meitat oest de la vénda hi ha una baixa densitat d’edificacions. Allí algunes cases pageses han estat abandonades, juntament amb les seues terres. En alguns casos, s’han fet parcel·lacions i es poden trobar cases noves envoltades d’una porció de terreny relativament extensa. S’hi mesclen primeres amb segones residències de luxe, situades a llocs de vistes privilegiades.

A la meitat est, en canvi, el territori es troba molt més edificat. Hi ha dues grans urbanitzacions, Cala Llonga i Siesta, i altres de menors, com Valverde, Buenavista, Montañas Verdes, Miramar o Can Ramon. Totes, excepte l’última, tenen un origen turístic. Cala Llonga i Siesta varen néixer els anys seixanta amb la construcció de grans hotels, als quals seguiren edificis d’apartaments i tota classe d’instal·lacions complementàries. Avui són també centres de residència  permanent per a un bon nombre de persones, especialment Siesta, que s’ha convertit en un barri perifèric del nucli central de Santa Eulària. Les altres són de menor extensió, situades en llocs atractius pel paisatge que dominen, contruïdes a partir dels anys setanta i formades per xalets i algun bloc d’apartaments. El cens de població de 1991 dóna dades d’habitants fixos d’aquests barris, concretament de Cala Llonga (112), Buenavista (7), Can Ramon (58), Miramar (8), Valverde (19) i Siesta (642), la qual cosa reflecteix la importància que ja té aquest barri. S’ha de concloure que hi ha hagut un importat increment de població els últims anys, que podria mantenir-se encara per un temps, per dos motius: la transformació d’edificis d’apartaments en habitatges quan es fan obsolets per al turisme, cosa que atreu nous pobladors, i el fet que molts dels nouvenguts són immigrants de fora d’Eivissa, generalment joves i en edat de tenir fills.

Les activitats primàries ocupen cada vegada menys persones. Moltes terres han estat abandonades els últims decennis, esp les menys fèrtils. Avui només es treballen algunes feixes de caràcter residual, on es troben ametllers, garrovers, i algunes figueres i oliveres, i els fons de torrents, que són llaurats, i on s’han fet alguns horts amb tarongers, si es disposa d’aigua.

Tots els establiments comercials es troben a la meitat est de la vénda i concentrats, sobretot, a Siesta i Cala Llonga, així com prop de la carretera que les uneix. La majoria és dirigida exclusivament al turisme, i obre només de temporada, però aquests negocis cada dia allarguen més el seu període d’activitat per atendre la creixent població fixa de l’àrea, esp a Siesta (supermercats, restaurants, etc.). A la zona de Can Ramon i al llarg de les carreteres es troben, també, alguns negocis d’altre tipus, com ara tallers mecànics o fusteries.

Els eixos principals de comunicacions són la carretera de Jesús a Santa Eulària, que travessa la vénda de nord a sud, i la que uneix aquesta amb la de Portinatx, que primer fa de partió amb la vénda des Coloms, la travessa, en direcció SW i acaba fent partió amb Jesús. Altres carreteres són les que porten a Siesta, a Miramar i a Buenavista, i a Valverde. Una densa xarxa de camins, alguns en no gaire bon estat, porten a les diverses hisendes disseminades i a diversos punts de la costa.

Només una petita part de la vénda es troba protegida per la Llei d’Espais Naturals de Balears. Es tracta de la zona anomenada “Cap Llibrell”, que abasta gairebé tot aquest cap, excepte la zona d’hotels que hi ha al vessant nord, que dóna a cala Llonga, considerada com Àrea Natural d’Especial Interès . La resta està subjecta als criteris urbanístics de l’Ajuntament de Santa Eulària, que ha permès, fins al moment, l’aparició continuada d’urbanitzacions als vessants dels puigs, que ha causat un important i negatiu impacte paisatgístic.

Les véndes no són reconegudes, de moment, de forma oficial per l’Ajuntament de Santa Eulària, i l’església ja gairebé tampoc les utilitza, per la qual cosa el nom de Cala Llonga aplicat a tota aquesta àrea corre un risc de desaparèixer i que resti només per a l’àrea més propera a la platja i a la urbanització que duu el seu nom. En algunes èpoques aquesta vénda, per la seua gran extensió, és dividida en dues, Cala Llonga de Dalt i Cala Llonga de Baix, corresponents a les parts interior i costanera, respectivament. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments