Cabanilles, Joan

Cabanilles, Joan   (Eivissa s XVIII — 1765) HIST Corsari. Germà d’Antoni Cabanilles i pare de Bartomeu Cabanilles . La primera notícia que es té d’aquest patró és una causa oberta perquè la nit del dia 4 de març de 1748, estant el seu pinc, anomenat Avemaría, refugiat al port de Sant Antoni de Portmany a causa d’un temporal, i el llondro català del patró Sebastià Pasqual, de Tortosa, embarrancats al mateix indret, Joan Cabanilles i la seua tripulació varen desembarcar de contraban gèneres del llondro, els quals varen ser amagats a la casa d’un pagès de Sant Josep i després traslladats a l’església d’aquest poble, i repartits més tard entre la tripulació de Cabanilles sense haver passat per la duana. Els gèneres, que consistien en unes teles, varen ser taxats en 3.266 reials de billó i 20 morabatins. Hi hagué una forta disputa entre Marina i Intendència (Rendes), ja que les dues parts pretenien tenir jurisdicció sobre els gèneres. El 8 d’agost de 1762, Joan Cabanilles era comandant dels xabecs correus d’Orà. L’intendent de Cartagena li demanà la raó per la qual no va aprofitar la sortida d’una esquadra de guerra que havia sortit d’aquell port en direcció a Orà i no hi havia anat en la seua conserva. Cabanilles respongué que, a l’hora que va sortir l’esquadra (les sis del matí), els vents no eren favorables; que quan el temps va millorar i va anar a casa del governador per recollir la papereta de la sortida, aquest li va demanar si podia carregar cinc o sis-cents quintars de neu per als malalts de l’hospital d’Orà. Cabanilles hi va accedir i era per això que havia tardat tant de temps a sortir. El 3 de novembre de 1764, l’intendent de Cartagena, Juan Domingo de Medina, escriu al batliu fra Julián de Arriaga i li demana que, ja que en el contracte firmat el 9 d’abril de 1751, per fer el correu d’Orà, tenen la concessió els xabecs d’Antoni Cabanilles i d’Antoni Pasqual, i que Antoni Cabanilles ha mort, i ha heretat el seu germà Joan Cabanilles, es faci un nou contracte amb aquest últim, que és el que actualment mena el xabec. En cas afirmatiu, demana si el nou contracte s’ha de fer per l’escrivania de Marina, ja que els nòlits es paguen per la tresoreria del departament, o bé si s’haurà de fer pel ministre d’Hisenda d’Orà, tal com estava fet el contracte vigent aleshores. Se li contestà que no s’havia de mesclar en res d’això, ja que aquest assumpte era competència del Ministeri de Guerra. El 5 de febrer de 1765, aquest patró i Antonio Lucena, patrons dels xabecs del cor-reu d’Orà, demanaren el grau d’alferes de fragata en correspondència als seus mèrits com a correus d’Orà des de feia dotze anys. Se’ls denegà la petició. Segons Isidor Macabich , va morir en una acció contra un xabec algerià el 13 de novembre de 1765. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments