Cabanilles, Antoni

Cabanilles, Antoni  (Eivissa s XVIII) HIST Corsari eivissenc del s XVIII, germà de Joan Cabanilles i oncle de Bartomeu Cabanilles . Aquest patró va prendre part en la conquista d’Orà el 31 de juny de 1731, juntament amb Jaume Planells “Sit”, menant un dels tres xabecs eivissencs. Va ser el correu que va dur a Cartagena el despatx del marquès de la Mina, comandant general d’Orà, amb la notícia de la rendició d’aquella ciutat. Acabada la conquista, va ser nomenat correu entre Orà i Cartagena. Seguidament, va rebre l’ordre de sortir, amb el seu xabec anomenat Avemaría, a fer el cors per les costes de llevant d’Orà, on prengué un vaixell moro carregat de blat i d’altres gèneres. El 4 de setembre de 1736 Antoni Cabanilles era a Eivissa a vigilar la construcció del seu nou xabec. Havia deixat el comandament de l’Avemaría a mans del seu segon, Pere Joan Serra . El 13 de juliol de 1737, Cabanilles prengué un petit xabec moro car-regat de blat, ordi i sal, que dugué a Orà. Havia sortit formant part d’una esquadra amb les galiotes San Luis, San Fernando (aquesta, menada per Jaume Planells “Sit”), tres embarcacions corsàries d’Orà i el xabec d’Antoni Pasqual . El 9 d’agost, juntament amb el seu company en el servei de correu, Antoni Pasqual, agafà un vaixell carregat d’armes, del qual no coneixia la bandera, i el dugué a Orà. El dia 12 d’agost d’aquell mateix any, ambdós patrons prengueren una altra embarcació sospitosa a la costa d’Àfrica i la dugueren a Cadis. El dia 20 de setembre de 1739, Cabanilles era a Cartagena amb el seu xabec, la fragata de Francisco Pérez i el pinc d’Andrés Buzo, que s’estaven armant per sortir en cors per les costes d’Àfrica. L’armament de l’Avemaría, de 140 tones, consistia en 8 canons del 4, 20 pedreres, 60 fusells, 60 pistoles, 25 piques, 25 sabres, 39 cartutxeres, 5 caixes d’ampolles de foc, pólvora, bales i ble corresponents a una tripulació en guerra de 60 hòmens. El dia 30 de desembre, en un dels viatges entre Orà i Cartagena, Cabanilles es trobà amb una fragata sense bandera, a la qual donà caça. Quan la fragata va veure la disposició d’atac, va aixecar la bandera anglesa. Cabanilles va disparar una canonada d’avís i la fragata va virar i posà la proa cap al seu vaixell. Aquest, com que no va saber si el vaixell era de guerra o  mercant, va fugir en direcció a Cartagena. El dia 2 de febrer de 1740, el xabec de Cabanilles va entrar a Cartagena procedent d’Orà. Cabanilles informà que darrerament els moros estaven entrant els seus ramats en els sembrats que hi havia als voltants d’Orà, i que alguns dies els havien hagut de disparar fins a cinquanta canonades. També digué que a mitjan canal d’Orà s’havia trobat un navili hamburguès, des del qual li havien dit que el passat dia 27 havien vist una fragata anglesa que n’escortava una altra de mercant de la mateixa nacionalitat. El 28 de març següent, Cabanilles informà que, venint d’Orà, havia vist fins a dotze navilis de guerra anglesos a unes nou llegües de Cartagena. El dia 24 d’agost de 1740, l’intendent de Cartagena, Alejo Gutiérrez de Rubalcaba, informà que Cabanilles havia abordat sense resistència, a unes 30 milles d’Orà, el vaixell holandès La Galera Jacoba, del capità Joan Augustembourg, la totalitat de la càrrega del qual, encara que pertanyia a una potència amiga, consistia en gèneres anglesos. Aquest assumpte va durar fins al 1743, any en què va ser declarada bona presa pel que feia a la càrrega i mala pel que feia al vaixell. El 22 de desembre de 1742 demanà que li fos concedit el grau de tinent de fragata. Aportà certificats de mèrits de Josep Vallejo, comandant general d’Orà, d’Antonio del Río Espinosa, comissari intendent, i de Josep Carrillo de Albornoz, capità general. El 30 de gener de 1743, dugué a Cartagena el vaixell holandès anomenat Llòsia, que anava a Venècia carregat d’arengades i plom. A instàncies de l’ambaixador francès a Cartagena, encarregat dels assumptes holandesos, fou posat en llibertat, no sense fortes discussions a causa de l’actuació poc clara de l’escrivà de Marina. El mes d’abril següent, Cabanilles es negà rotundament que Guillem Mallol fos nomenat comandant de l’esquadra de xabecs correus d’Orà (aleshores estava formada pel del propi Cabanilles, el d’Antoni Pasqual i el de Guillem Mallol). Deia que si el nomenament es portava a terme, deixaria el servei després d’onze anys. Les autoritats de Marina de València escrigueren al Ministeri, a Madrid, i digueren que si Cabanilles no estava conforme amb aquest nomenament, menys ho estaria Pasqual, que tenia el mateix grau que Mallol, el d’alferes de fragata. El 25 de setembre embarcà 50 hòmens per anar a ajudar un dels xabecs correus que havia estat atacat per dos vaixells moros a dues milles del port de Cartagena. Quan varen sortir ja era de nit i, encara que varen anar fins a la costa d’Àfrica, no els varen trobar. El 28 de juliol de 1744 tornà a demanar el grau de tinent de fragata, o almenys el d’alferes de fragata, amb més antiguitat que altres que ja ho eren, i amb menys mèrits que ell, ja que a tots els havia tengut a les seues ordres i ara havia de passar la vergonya que el manassin. Li fou concedit el grau de tinent de fragata, però sense sou. El 27 de novembre de 1750, el rei resolgué que els sis-cents pesos anuals que tenia de sou el servei de correu d’Orà es repartissin a parts iguals entre Antoni Cabanilles i Antoni Pasqual. El 16 de febrer de 1752 Cabanilles fou objecte d’una amonestació pel seu mal comportament durant el transport de tropes de Cartagena a Orà, sota el comandament de Pedro de la Cerda. El sis de març següent, Cabanilles proposà a la Reial Armada que li compràs el seu xabec, l’Avemaría, valorat en 1.589 reials i 6 morabatins. El 14 de juliol de 1753 escrigué al ministre de Marina i li proposà que li fos canviat el xabec amb el que feia de correu d’Orà, anomenat Garzota, de 300 tones, ja que no el podia mantenir amb els quaranta hòmens de tripulació que tenia autoritzats, i hi havia el perill que caigués a mans dels algerians. Proposà que li fos canviat per un altre de més petit (l’Ibicenco o el Catalán) i la diferència de preu li fos abonada en sous. El 3 d’octubre d’aquell mateix any li fou lliurat l’Ibicenco i, a més, la quantitat de 54.834 reials de billó i 23 morabatins. El 2 de juliol de 1755 Cabanilles escrigué al rei i li demanà que la patent de cors que tenia al seu nom, per sortir amb el xabec Dulce nombre de Jesús, la pogués subrogar en el seu tinent Vicent Ferrer, perquè el seu germà, Joan Cabanilles , que l’havia de substituir en el comandament del correu d’Orà, encara estava malalt, i no podia deixar aquest servei. El 19 de maig de 1761 féu una instància a fi que li fos reconegut el grau i el sou de tinent de fragata, ja que no podia navegar ni sortir al carrer a causa d’estar malalt (adjuntava un certificat del metge). El 5 de gener de 1762 tornà a demanar el sou de tinent de fragata. El 19 de gener, l’intendent de Cartagena, Juan Domingo de Medina, féu un informe reservat en el qual deia que els béns que es coneixien a Cabanilles consistien en la propietat del xabec que feia el correu d’Orà, a més d’algunes cases i altres béns sense importància, que havia comprat amb el que havia tret d’una presa feta als anglesos en la guerra passada. El 5 de juny demanà que se li donàs el comandament d’una galiota o de qualsevol embarcació llatina. Morí el dia 14 d’octubre de 1764, de mort natural. El 1771, Isabel Bofill, vilda d’Antoni Cabanilles, demanava alguna almoina al rei per poder subsistir, ja que solament li quedava una petita part del xabec que feia el correu d’Orà, amb la qual cosa no podia viure tot l’any. Li foren concedides dues pagues anuals del sou mensual que tenia el seu difunt espòs. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments