Buscastell, vénda de

Buscastell, vénda de  GEO Buscastell fou antigament una important comarca del quartó de Portmany que formava part de la gran vénda del Cap Blanc . Després de la divisió parroquial, ocasionada per la institució del bisbat, Buscastell comença a figurar com una de les véndes de la parròquia de Sant Antoni de Portmany , amb l’abast i el nom de Buscastell i Forada. Finalment la vénda es dividí en dues, Forada i Buscastell. El pont de Buscastell, damunt la carretera de Sant Rafel a Santa Agnès, assenyala la partió entre totes dues véndes. [JMC] La vénda és situada a la part interior de la parròquia de Sant Antoni de Portmany. Limita al nord amb la parròquia de Santa Agnès de Corona , al nord-est amb la de Sant Mateu d’Albarca , a l’est i al sud-est amb la vénda de Forada , i al sud-oest i oest amb la de sa Vorera . Ocupa una àrea més àmplia que no la vall de Buscastell pròpiament dita, i també inclou algunes valls adjacents, com ara la del torrent de sa Coma , i fins al rieró des Clot de sa Nau , que la separa de sa Vorera; per la part baixa arriba fins al puig des Forn , i agafa, així, una petita part del pla de Portmany . Hi ha, per això, un considerable desnivell entre la part més baixa (menys de 50 m sobre el nivell de la mar) i els punts més alts, que als límits amb Corona sobrepassen en més d’un punt els 250 m (puig d’en Francolí , 285 m), mentre que a l’est i al sud les altures són menors (puig d’en Secorrat , 236 m). Aquests contrastos provenen del fet que la vénda es troba situada a l’esglaó que separa el conjunt de blocs sobreelevats de l’àrea des Amunts , al nord, de l’àrea més plana i baixa del centre de l’illa, de la qual el pla de Portmany n’és l’extrem occidental. Amb tot això, la vénda es presenta com un paisatge força abrupte, amb el torrent de Buscastell , que en fa d’eix principal, i uns vessants amb inclinacions pronunciades. Aquesta situació geogràfica és també la causant de l’abundància d’aigua d’aquesta contrada, ja que a ella arriba tota la que s’acumula en la part més propera des Amunts, com el pla de Son Gelabert , i també sembla que una part de la del pla de Corona . Així, són molt abundants les fonts i els petits naixements, sobretot al vessant septentrional del torrent: la surgència més coneguda és la del pou artesià des Broll , que queda situat, però, fora dels límits d’aquesta vénda, i ja dins la vénda de Benimaimó , de la parròquia de Sant Mateu d’Albarca. Aquestes aportacions d’aigua fan que el torrent de Buscastell pugui ser considerat entre els tres més importants de l’illa, amb el riu de Santa Eulària i sa Llavanera . El seu abundós cabal ha permès la instal·lació als seus vessants d’un important sistema hidràulic de regatge que sembla datar d’època musulmana, i que funciona encara als nostres dies, com també ho feien fins passada la meitat del s XX diversos molins d’aigua per moldre gra ( Buscastell). El torrent travessa la vénda en direcció NE-SW, mentre les altres torrenteres hi van cedint les seues aigües, baixant en direcció N-S des de les parts més altes de la vénda. Les dues més importants d’aquestes (els torrents de sa Coma i des Clot de sa Nau) desguassen al torrent quan ja ha entrat a la vénda de sa Vorera. La mateixa existència de surgències d’aigua també indica que hi ha una abun-dant circulació subterrània i, fins i tot, acumulacions en forma d’a-qüífer, que deu ser el que alimenta es Broll. Els sòls són calcaris (“terra prima”) a bona part de la vénda, especialment allà on els pendents són més pronunciats. Això, combinat amb l’abundància d’aigua, dóna lloc a freqüents fenòmens d’erosió amb descalcificació (fenòmens càrstics), com ara avencs, petites dolines i, fins i tot, un petit pòlie, sa Coma, a la capçalera del torrent del mateix nom, on hi ha alguna acumulació de terra rossa. Quan la vall principal s’eixampla, en arribar al pla de Portmany, els sòls més habituals passen a ser els de tipus al·luvial. Pel que fa a les terrasses cultivades de la part alta de la vall, sembla que la gran acumulació de terra al·luvial que s’hi troba és deguda al fet que s’hi va portar artificialment per tal d’augmentar-ne la productivitat i aprofitar millor l’aigua. Tret del pla, del llit del torrent i d’alguna altra petita àrea conreada (sa Coma), la vénda és coberta de brolla amb pinar, especialment densa a les zones d’obaga. Al sotabosc hi ha ginebres , coscolls o mates en abundància. Al llit del torrent es poden trobar algunes espècies típiques de llocs humits, com el baladre (més avall el torrent rep el nom de torrent des Baladres), i en alguns casos de gran valor per la seua raresa, com ara el tinter o tenyidor (que, en totes les Pitiüses, només es troba aquí i al torrent de Balansat ). El poblament és dispers per tota la part més baixa de la vénda i, remuntant el torrent, es concentra a la vora del llit. Pràcticament no hi ha cases per sobre de la corba de nivell dels 100 m, tret de les de l’àrea de sa Coma. Moltes d’aquestes cases són d’estil típic eivissenc, i algunes estan documentades de fa bastants de segles, com correspon a un territori del qual se sap que ha estat habitat, com a mínim, d’ençà de l’època de la dominació musulmana d’Eivissa. A la part tocant al pla de Portmany les hisendes són situades a llocs lleugerament elevats, per poder-ne aprofitar al màxim les millors terres. Però tot i l’alta productivitat de les terres d’aquesta contrada, d’ençà del boom turístic la gent les ha anat deixant de banda i el nombre de pobladors ha anat disminuint. No es disposa de dades que permetin quantificar aquest descens, però és fàcilment deduïble a partir de l’observació que moltes cases avui són abandonades i alguna en molt mal estat de conservació. En el cens de població de 1991 apareix son Buscastell (sic) com a entitat de població, qualificada de posada, amb 262 habitants. Aquest recompte, però, sembla que també inclou els habitants de la vesina vénda de Forada, on es troba una capella que sol anomenar-se, erròniament, de Buscastell. Pràcticament totes les activitats econòmiques de la vénda es relacionen amb el sector primari. Les terrasses al·luvials són encara avui intensament aprofitades agrícolament. Tradicionalment s’aprofitava l’aigua per fer-hi horta, que proveïa no només els habitants de la vénda, sinó també gent d’altres contrades que hi posseïa petites par-cel·les. Avui els cultius que més s’hi poden observar són les hortalisses, els farratges i la dacsa o blat de moro. On no hi ha tanta aigua hi ha preferentment cultius de cereals amb arbres (ametllers , garrovers , oliveres , etc.). La ramaderia es limita als animals propis de l’autoabastiment de la casa pagesa (petits ramats d’ovelles i cabres, porcs, gallines, etc.). El treball del bosc s’ha abandonat. No hi ha comerços dins els límits de la vénda, i els seus habitants han de dirigir-se, bé a Forada per les necessitats bàsiques d’aliment, bé directament a Sant Antoni de Portmany , a Sant Rafel de Forca o a la ciutat d’Eivissa , com a centres comercials. Sí que hi ha, però, una antiga casa pagesa que els últims anys s’ha condicionat com a restaurant i lloc de parada d’excursions turístiques. L’eix bàsic de comunicacions és la carretera que, provinent de Sant Rafel, creua la vénda en direcció SE-NW cap a Corona, on accedeix per la collada anomenada ses Marrades . Perpendicular a ella, discorre el camí General o de sa Vorera, que ve des de Sant Antoni paral·lel al curs del torrent. És asfaltat fins que troba la carretera de Corona; d’aquí amunt és de terra, però en bones condicions, i es dirigeix cap al pla de Son Gelabert. La resta de camins practicables és formada pels d’accés a les diverses hisendes. Tota la part alta de la vénda —pràcticament totes les ter-res situades a més de 100 m d’altura, i a ambdós vessants del tor-rent— és inclosa dins la zona protegida de les Àrees Naturals des Amunts . Només una petita part del llit del torrent és qualificada d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic, mentre tota la resta gaudeix d’un grau més elevat de protecció, com a Àrea Natural d’Especial Interès. L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany no ha considerat, de moment, les véndes en les seues divisions oficials, però la de Buscastell continua viva en la tradició popular, tot i que els seus límits són percebuts d’una manera molt difuminada. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments