Bomba, la

Bomba, la  TOPON/URBAN Actualment és el sector de la ciutat d’Eivissa al llarg del carrer de Cipriano Garijo , denominació que rebé el 1887 per honorar aquest diputat per Eivissa. Apareix el nom de carrer de la Bomba en un nomenclàtor de 1790. A la segona part del s XVIII i a la primera del s XIX, es deia carrer de la Bomba el que comprenia les cases més o menys afilerades al llarg del moll que ocupaven tot l’espai que anteriorment s’anomenava ribera de la Mar. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria assenyala que les cases, com la major part de les de la Marina , s’assenten sobre estaques de pi, i diu que la majoria eren habitades per pescadors, fet que relaciona sociològicament la Bomba amb sa Penya . Abans de la construcció del port, el barri quedava a la riba de mar, vora que encara l’arxiduc va veure empedrada. A l’oest, el carrer del Nord acabava a la drassana. No se sap si el nom de la Bomba, molt viu a la memòria popular, podria tenir relació amb algun enginy per treure l’aigua que moltes vegades devia atènyer aquest sector, com un de semblant que existia aleshores devora la porta de sa Creu. El 1909, Artur Pérez-Cabrero Tur l’inclou en l’anomenat barri de la Consigna, integrat llavors pel carrer i la plaça de Garijo, els carrers de la Llibertat (ara d’Enmig), d’Olózaga (ara de Barcelona), del Port (andanes), de Vicent Soler  i de la Mare de Déu, i els carrerons del Nord i de la Trinitat. Els reduïts habitatges són típicament mediterranis. Les façanes mostren balcons amb baranes de ferro i persianes de fusta i tenen uns estenedors per posar-hi a eixugar la roba. Les portes i finestres són petites i algunes escales d’accés al pis conserven encara els escalons enrajolats amb el cantell frontal folrat de fusta, com s’usava també a València. Presenten dues o tres plantes i hi ha algun àtic recent. La coberta és plana o de teulada lleugerament inclinada. El turisme anima les nits d’estiu d’aquest sector lúdic: el carrer mostra totes les plantes baixes convertides en bars musicals, restaurants i botigues fins a la plaça de sa Riba, i és ple de taulells mòbils per a la venda de productes artesanals; el servei al públic és a les terrasses, al carrer, per on circula tot un seguit de persones de tota condició i procedència. Les seues característiques converteixen aquest indret en un lloc peculiarment atractiu i d’obligada visita. Aquí s’originà també una petita indústria que dóna a un iogurt el nom de la Bomba. [RVC/JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments