Boletar de Dalt, vénda des

Boletar de Dalt, vénda des  GEO   Vénda de la banda de ponent de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia , al terme municipal de Sant Joan de Labritja . Limita al nord amb la vénda des Forn Blanc , a l’est amb la des Boletar de Baix , al sud amb la de Bellmunt , i a l’oest amb la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera , del terme municipal de Santa Eulària des Riu . Físicament, comprèn una petita zona de transició entre el que són les planes del sector central de l’illa d’Eivissa (a l’oest hi ha la vall del riu de Santa Eulària i a l’est la plana de Balàfia ) i diversos sectors més elevats (al nord, el puig d’en Gall , al sud sa Talaia de Sant Llorenç ). No hi ha grans elevacions ni grans depressions però tot el terreny es presenta en forma de suaus ondulacions que es van fent cada vegada més importants cap al sector nord de la vénda, on s’arriben a superar els 150 m sobre el nivell del mar. La part més baixa, a l’extrem sud-occidental, està a només uns 85 m. La xarxa hidrogràfica es compon de diverses canalades, petites torrenteres que en general discorren en direcció sud i est, i són recollides pel torrent des Verger . El torrent des Verger neix prop de l’extrem nord-occidental de la vénda, a la qual fa la volta per l’oest i pel sud, i es dirigeix cap a l’est. Al límit amb es Boletar de Baix rep les aigües d’una torrentera que baixa de la zona des Forn Blanc, després continua fins a desguassar al torrent des Garrovers , que poc després ho fa al de Labritja , i aquest al riu de Santa Eulària. Aquests cursos que avui són del tot secs, si no és després d’alguna ocasional pluja forta, fa uns anys devien córrer airosos, com es pot veure per les ruïnes de sènies abandonades que encara es poden trobar. La sobreexplotació dels aqüífers eivissencs ha convertit l’aigua en recurs molt escàs; tot i que el 1994 algunes perforades encara n’han obtengut bones quantitats (a gran profunditat, però), moltes cases han de ser abastades amb camions cisterna. Els sòls que es poden trobar, tots ells caracteritzats per l’abundància de carbonat càlcic, van en una gradació des del tipus calcari pròpiament dit (la terra prima de les àrees més altes i amb més pendent) fins als al·luvials més o menys rentats per l’erosió (la terra vermella o terra fonda de les canalades i àrees més planes). La vegetació natural és distribuïda en redols més o menys grans que ocupen aquelles àrees abans conreades i que s’han anat abandonant, els últims decennis sobretot. Com a gairebé tota l’illa, la forma una brolla d’arbustos més o menys densos segons el terreny i la humitat del punt concret, acompa-nyada de pins i, en ocasions, sobretot per les marjades, de savines. El poblament és dispers, com a tot l’hàbitat rural eivissenc, i es reparteix en devers una trentena de cases. Són més abundants a la banda occidental de la vénda. A Sant Llorenç s’ha produït un cert estancament en el nombre d’habitants; de la vénda no hi ha dades concretes, però sembla que es Boletar de Dalt ha perdut habitants i que s’ha produït un augment significatiu de la taxa d’envelliment de la població, provocat per l’emigració de la gent jove cap a altres àrees més desenvolupades de l’illa (l’èxode rural a escala eivissenca). Aquest fenomen no ha estat prou compensat per l’arribada d’immigrants, generalment centreuropeus que han comprat cases pageses per restaurar-les, o n’han fet de noves, moltes d’elles per viure-hi tot l’any. Les activitats econòmiques que monopolitzen l’ús de l’espai són agrícoles. Un percentatge molt elevat del terreny és per a cultius de secà (cereals acompanyats d’arbres: garrovers, oliveres, ametllers, etc.), mentre que el reguiu ocupa petites àrees al fons dels canals o prop de les cases, si tenen aigua abundant (hortalisses, tarongers, etc.). També hi ha alguna àrea de vinya, no gaire extensa. No existeixen altres activitats econòmiques a la vénda. La ramaderia és del tot residual (els animals de la casa), el treball del bosc s’està oblidant, i els que es dediquen als sectors secundari o terciari han de fer-ho fora de la vénda. No hi ha un eix de comunicació clar. La partió nord és la carretera de Sant Llorenç a Santa Gertrudis, un altre camí asfaltat passa prop de les partions oest i sud, provinent de l’àrea de Bellmunt i de la carretera de Sant Joan. Els camins dins la vénda són tots de terra, i no estan en gaire bones condicions. Es Boletar de Dalt és una de les dotze véndes de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, oficialitzades per l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, la qual cosa significa que els límits que figuren al mapa són oficials i fixos. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments