Boletar de Baix, vénda des

Boletar de Baix, vénda des  GEO Vénda de la part central de la parròquia de Sant Llorenç , al terme municipal de Sant Joan de Labritja . Limita al nord-oest amb la vénda des Forn Blanc , a l’est amb les de Balàfia de Dalt i Safragell , al sud amb la de Bellmunt , i a l’oest amb la des Boletar de Dalt . Comprèn un sector de la plana de Balàfia des de l’església de Sant Llorenç, al nord, fins al torrent des Verger , al sud, amb una lleugera inclinació cap a l’est i cap al sud. La travessa pel centre una carena suau que arriba als 142 m sobre el nivell del mar vora la carretera de Sant Llorenç a Santa Gertrudis , que fa de partió amb la vénda des Forn Blanc. A l’extrem sud-est el torrent des Verger es troba a uns 60 m d’altura. Tot això fa pensar en la suavitat del pendent de les terres de la vénda. La plana de Balàfia és una de les més importants del sector central de l’illa, l’àrea relativament enfonsada que es pot considerar que va des del pla de Sant Antoni , a la costa oest, fins a la des Figueral , a la costa est. Les aigües van canalitzades per diversos torrents que baixen de les àrees més elevades del nord-oest cap a l’est, i desguassen al torrent de Labritja . Aquest torrent, el més important dels afluents del riu de Santa Eulària , és el veritable eix de tota la plana de Balàfia, i circula en direcció nord-sud a poc més d’1 km a l’est des Boletar. Pel nord de la vénda passa el torrent d’en Vildo , que recull les aigües d’Albarqueta , de Canadella i del nord des Forn Blanc. Més avall, ja fora de la vénda, poc abans de desguassar al torrent de Labritja, pren el nom de torrent des Garrovers , i rep l’aportació del torrent des Verger. Aquest torrent ve de l’àrea on limiten Santa Gertrudis i Sant Llorenç, i un dels ramals fa de partió entre es Boletar de Baix i es Boletar de Dalt, provinent també des Forn Blanc. A banda dels corrents superficials, a tota la plana sembla que hi ha abundant circulació subterrània, en infiltrar-se molta de l’aigua que baixa dels puigs i molta de la que hi cau; per això es poden trobar pous a moltes de les hisendes. La baixada del nivell freàtic, però, ha fet que avui n’hi hagi d’eixuts i s’hagi de portar aigua amb camions. El tipus de sòl predominant és l’al·luvial, que els pagesos conserven en terrasses, i assoleix cada vegada més potència (profunditat) així com hom s’acosta al llit dels torrents. Només hi ha alguns redols de vegetació natural, corresponents a algunes àrees que han deixat de conrear-se. Hi apareixen pinars més o menys densos, acompanyats de la típica brolla (mata, cepell, coscoll, etc.), i algunes àrees d’estepar. El poblament és dispers i la setantena de cases que l’alberguen es distribueix d’una manera bastant uniforme per tota la vénda. El nombre de cases ha augmentat els últims anys, encara que no sembla que hagi augmentat en la mateixa proporció al nombre d’habitants, ja que es pot observar que algunes velles cases pageses han estat abandonades o venudes a famílies estrangeres que no hi viuen tot l’any. Les activitats econòmiques que hi ha en aquesta vénda són les lligades al camp. S’hi cultiven cereals i arbres (garrovers, figueres, ametllers, algunes oliveres); també es pot trobar alguna zona d’hort al fons dels torrents, encara que de manera residual. Moltes terres han estat abandonades els últims anys i van sent colonitzades pels pins i la brolla. Pràcticament només treballen la terra alguns jubilats i algunes persones a temps parcial. No hi ha altres activitats econòmiques a la vénda. Els seus abundants camins posen en comunicació la carretera d’Eivissa a Portinatx amb la de Sant Llorenç a Santa Gertrudis, passant per les diverses cases. Els més transitats es troben en un estat més o menys bo, però n’hi ha d’altres que s’han anat abandonant i avui són del tot intransitables. Es Boletar de Baix és una de les dotze véndes de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia oficialitzades i dotades de límits fixos per part de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments