Blakstad Stuestol, Rolph Kenneth

Blakstad Stuestol, Rolph Kenneth (Vancouver, Canadà 1929 — Eivissa 2012) ART/ARQUIT Fill d’arquitecte i constructor, arriba a Eivissa l’octubre de l’any 1956. Adquireix la nacionalitat espanyola al començament de la dècada dels vuitanta. Abans de la seua arribada a Eivissa va treballar com a actor de cinema, operador, escenògraf de televisió i teatre, i també realitzà documentals sobre la vida d’animals salvatges. Així mateix porta a terme tasques d’artista arqueòleg, és a dir, d’artista que realitza els dibuixos oficials de les troballes a les excavacions. Els darrers anys ha creat un estudi-laboratori on treballa la pintura i la ceràmica i  continua la investigació d’allò que ell anomena estil fenício-eivissenc. Dins el món de la plàstica, en el qual evidencia influències molt orientals, ha realitzat diverses exposicions a l’illa. El taller Ibograf s’inaugurà, l’any 1966, amb cinc serigrafies d’aquest artista anomenades Mandales. Estudiós de l’arquitectura tradicional eivissenca, és autor d’una tesi sobre els orígens de la casa rural, publicada esquemàticament a la Guía de arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas) d’Elies Torres , en la qual manté la teoria que la casa pagesa eivissenca té el seu origen en les cases rectilínies del neolític al Pròxim Orient, les quals també s’organitzaven al voltant d’una cambra principal (long room), en un dels costats majors de la qual hom col·locava la porta d’entrada, i, a l’altra, dues o tres cambres petites, de manera similar a com passa a les cases rurals eivissenques, on el porxo és l’element que ordena tota la casa. Aquest mateix tipus, ja més evolucionat amb la incorporació d’un pòrtic davant la cambra principal (long room-porxo) apareix a Fenícia. Seria, doncs, a partir de l’antic art fenici, que recull i sintetitza les influències d’Egipte i Mesopotàmia, com s’hauria desenvolupat a Eivissa l’arquitectura rural, ja que foren púnics els colonitzadors de l’illa. Les seues construccions, d’entre les quals cal destacar can Miquel Toni d’Atzaró i sa Rota Milana, mostren una influència molt particular de l’arquitectura tradicional eivissenca i, potser, més que enquadrar-les dins un estil determinat, cal veure-hi el reflex de la mescla de la seua antiga professió d’escenògraf amb els seus coneixements d’arqueologia i de l’arquitectura rural eivissenca. El 2015 el Consell Insular d'Eivissa li concedí la Medalla d'Or de la institució a títol pòstum. A hores d'ara resta inèdit el seu estudi sobre els orígens de la casa eivissenca. [CFF/FMS/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments