Besora, alqueria i vénda de

Besora, alqueria i vénda de 1 HIST Alqueria del quartó de Balansat el nom de la qual apareix després del repartiment de les terres extramurs. En fer-se la divisió parroquial (1785), Besora, que de vegades figurava com una part de la gran vénda des Rubió i d’altres com de la d’Albarca , restà dins el terme de Sant Mateu , on continuà alguns anys anomenant-se vénda des Rubió. Confina amb Sant Miquel i Santa Gertrudis . [JMC] 2 GEO Vénda de la parròquia de Sant Mateu d’Albarca, al terme municipal de Sant Antoni de Portmany . Limita al nord-oest amb la vénda de Cas Turs , al sud-oest amb la des Racó d’Alcalà , al sud amb la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera, del terme municipal de Santa Eulària des Riu , i a l’est amb la parròquia de Sant Miquel de Balansat, del terme de Sant Joan de Labritja . Ocupa un ventall de ter-res que té com a eix l’església de Sant Mateu i s’eixampla progressivament cap a l’est. La partió de la banda nord passa pels cims dels puigs de Besora (255 m) i de sa Raconada (306 m), mentre que la de la banda sud passa pels estreps més septentrionals de la serra des Forn Nou (328 m). Entremig resten algunes elevacions (es Pujol , 342 m) i una àrea plana situada a més de 200 m d’altura. Aquesta plana és un petit pòlie, amb una reduïda àrea endorreica al centre, que s’obre cap al sud-est. Tota la vénda s’inclou en el sector des Amunts , de les àrees elevades del nord de l’illa d’Eivissa. Hidrogràficament, aquesta zona és important perquè és aquí on se situa el naixement del curs fluvial més important de l’illa, el riu de Santa Eulària , que neix de diverses fonts situades al sud-est de l’esmentada plana i comença a circular cap al sud en forma de modesta torrentera. Només el sector més occidental de la vénda duu les seues aigües cap a l’oest, on, al sud de l’església, contribueixen a formar un dels ramals principals del torrent de Buscastell . A totes les parts altes de la vénda predominen les terres calcàries, mentre que, a les planes, els sòls són del tipus al·luvial, fins i tot del tipus terra rossa al centre del pòlie, provinents de la descalcificació dels sòls calcaris per efecte de l’aigua. La brolla amb pins ocupa gairebé totes les parts més elevades de la vénda i ha començat a estendre’s cap a algunes zones baixes que s’han deixat de cultivar els darrers anys. La brolla la formen les típiques espècies mediterrànies (mata, coscoll, ginebre, etc.) que hi ha a Eivissa, i és més densa als vessants més humits. Besora és una vénda de molt baixa densitat demogràfica, que ha patit un intens procés de despoblament. Hi ha una quarantena de cases, tot i que algunes d’elles ja fa anys que són deshabitades. D’altres, només en queden les ruïnes. La vénda de Besora és una de les àrees d’Eivissa que més han patit el fenomen de l’èxode rural, fet que l’ha portat a una situació demogràfica pràcticament irreversible: quasi no hi queda gent jove, i així difícilment podran ser-hi substituïdes les generacions velles actuals. La major part de les cases es troba a les voreres de la plana central. Les úniques activitats econòmiques que hi ha a la vénda són les del sector primari. No hi ha cap tipus d’establiment comercial ni turístic. Pel que fa a l’agricultura, es poden trobar petites zones d’horta prop dels llocs on es disposa d’aigua, mentre que a la resta hi ha els típics cultius eivissencs de secà (cereals i arbres, com ametllers, gar-rovers i oliveres) i també algunes àrees de vinya, especialment al fons de la plana central. Un únic camí asfaltat travessa la vénda, el que va de Sant Mateu a Sant Miquel, passant per Rubió. Els altres camins són de terra, la majoria en no gaire bon estat; és a la plana central on més se’n concentren, des d’on surten cap a Sant Miquel i Santa Gertrudis. Tot Besora queda inclòs dins els límits de les Àrees Naturals des Amunts, protegides per la Llei d’Espais Naturals, les parts més altes com Àrea Natural d’Especial Interès , i la resta (la plana) com Àrea Rural d’Interès Paisatgístic . Les véndes no existeixen oficialment al terme municipal de Sant Antoni, però en aquestes àrees rurals encara tenen una important vigència popular, tot i que els últims anys ha augmentat molt el desconeixement sobre les divisions tradicionals de l’espai eivissenc. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments