Berriasià

Berriasià m GEOL És l’estatge inferior del Cretaci. A la unitat tectònica superior, la d’Eivissa, les calcàries en lloses del Kimmeridgià continuen amb una sèrie margosa (margues i calcàries argiloses) que s’inicia al Titònic, i tenen la mateixa litologia fins a l’Albià, inclòs aquest període (formació del cap des Llibrell). A la segona unitat tectònica (la de Llentrisca-Rei), les mateixes calcàries kimmeridgianes són recobertes per calcarenites grises mar-rons que defineixen els sediments des del Titònic a l’Albià (formació d’en Calaveres), molt riques en Trocolina alpina i T. elongata, fòssils característics d’aquesta formació. A la unitat tectònica inferior (Albarca), la sedimentació continua al llarg del tram Titònic-Hauterivià (inclòs aquest) amb calcarenites que contenen trocolines semblants a les de la unitat de Llentrisca-Rei. Aquestes calcarenites a voltes s’alternen amb dolomies. Hom pot designar aquests sediments amb el nom de formació de l’Oliva. Nolan, el segle passat, ja va definir l’existència d’aquest pis amb margues amb ammonits piritosos. Al cap des Falcó es detecta la presència d’aquest estatge, amb una potència d’uns 60 m, als penya-segats que donen a la mar, representat per calcàries argiloses que contenen abundants i petits quarsos i petites fulletes de moscovita. Entre els microorganismes, els més abundants són la Calpionella alpina i altres espècies del mateix gènere, Globochaeta, radiolaris, Nannoconus, ostràcodes, restes d’equinoderms i espongiaris (formació del cap des Llibrell). As Corb Marí apareixen els mateixos sediments, també en una sèrie invertida, amb una associació semblant de microfauna: Calpionella alpina, C. gr. elliptica, Spirillina sp. i ostràcodes. I a les margues s’han recollit ammonits piritosos (Phylloceras sp., Berriasella cf. oppeli, Neocomites cf. beneckei, Berriasella oxycostata, Dalmasiceras sp., D. progenitor). Aquesta associació assenyala el tram Titònic superior-Berriasià. Al nord de la carretera d’Eivissa a Sant Josep, prop de can Domingo Xomeu, s’ha trobat una associació faunística, a les calcàries argiloses, de Calpionella alpina, miliòlids, Cadosina fusca i l’ammonit Berriasella sp., que defineix el Berriasià. Al puig des Molins , sota els afloraments titònics (que conformen una sèrie invertida), apareix un nivell de margues que pertany al Cretaci inferior. Al puig d’en Cardona , sostenint les calcàries kimmeridgianes de la part alta, apareixen margues i calcàries argiloses ocres, al vessant, que contenen ammonits que daten el Berriasià. Al puig d’en Fita , apareixen els mateixos nivells del cap des Llibrell , prop de la desembocadura del riu de Santa Eulària , amb margues ocres i calcàries argiloses, també ocres, amb l’associació de tintínids i Nannoconus que daten el Berriasià. Al puig d’en Ribes , al NW de Santa Eulària, el Kimmeridgià i el Titònic (en sèrie invertida, datats per la seua microfauna) recobreixen les margues berriasianes. Al vessant NW del puig d’en Blai , s’ha trobat molta fauna que indica la presència del tram Titònic-Ber-riasià: Berriasella sp., B. gr. oxycostata, B. cf. chomeracensis, Neolisoceras grasianum, Phylloceras semisulcatum, Phylloceras sp. Al nord de la punta Grossa , les margues i calcàries argiloses ocres contenen fauna que pertany al tram anterior. A la punta des Jondal hi ha tota la sèrie estratigràfica inversa des del Kimmeridgià, que se situa a la part més alta del tallserrat, fins a l’Albià, que aflora al peu del penya-segat, al nord. Per tant, entre d’altres estatges, hi ha el Berriasià. Al nord-oest de la serra de sa Cova Santa afloren calcàries grises fosques del tram Titònic-Valanginià, recobertes per calcàries del Kimmeridgià. En làmina prima, s’ha pogut observar la seua microfauna, que defineix el tram esmentat, i es veu que es tracta de calcarenites amb calpionèl·lids, miliòlids i trocolines (formació d’en Calaveres). La mateixa formació, que també pertany a aquest tram (Titònic-Valanginià), recoberta igualment per les calcàries del Kimmeridgià, en sèrie invertida, es presenta al puig Redó i, lògicament, a la serra d’en Calaveres . Al puig d’en Serra , amb una potència d’uns 60 m, apareixen les calcarenites del Titònic-Valanginià (formació d’en Calaveres), recobertes per nivells margosos que pertanyen a l’Hauterivià i al Barremià. La formació d’en Calaveres, a la serra del mateix nom, presenta una potència de 80 m. Un altre aflorament important és el que es pot observar a la part nord del puig Negre i al SE de les roques Altes , amb una potència de 60 m. La mateixa formació aflora, a l’oest del puig d’en Pou , al puig de s’Avenc , al puig d’en Racó , al puig de s’Empenyo i al puig de sa Picossa . A la unitat d’Albarca, la formació de l’Oliva és la característica, amb calcarenites, en bancs prou potents que superen el metre de gruix i assoleixen els 100 m. Els seus fòssils característics són les trocolines, i els seus afloraments més importants són as Vedrà , as Vedranell , a l’Oliva , a sa Conillera , a s’Espartar , a l’illa des Bosc , a cala Xarraca i al puig des Cap de Bou . [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments