Bernats, vénda des

Bernats, vénda des 1 HIST La vénda parroquial des Bernats, inicialment des Puig des Bernats i de Cas Bernats, pertany a Sant Antoni i confina amb Sant Josep i Sant Agustí. Abans de 1785, Cas Bernats corresponia a la gran vénda des Torrent , quartó de Portmany . [JMC] 2 GEO Vénda de la parròquia i del terme municipal de Sant Antoni de Portmany , situada al seu extrem sud-occidental. Limita al nord i al nord-est amb la vénda des Pla , a l’est amb la vénda des Macians , al sud amb la parròquia de Sant Josep de sa Talaia , al sud-oest amb la de Sant Agustí des Vedrà , i al nord-oest amb el mar, a la zona més interna de la badia de Portmany. Ocupa el territori comprès entre el torrent de Benimussa (anomenat ací es Regueró) i el límit amb el terme municipal de Sant Josep. La meitat nord de la vénda correspon a una part del sector meridional del pla de Portmany, una de les planures més importants de l’illa, que inicia per l’oest la zona d’Eivissa que queda més deprimida entre es Amunts i les serres centrals, la sèrie de Llentrisca . A aquestes serres corresponen les ondulacions de la meitat meridional de la vénda, que arriben als 187 m d’altura al puig des Bernats (antigament la vénda s’anomenava precisament des Puig des Bernats). La costa, entre la desembocadura des Regueró i es Pouet , és plana i baixa i conforma una àmplia platja d’arena. Només s’eleva lleugerament a la punta des Molí . Es Regueró és l’únic curs fluvial que recull les aigües de la vénda. Prové de la vénda de Benimussa , del sud, es dirigeix cap al nord i, en arribar al pla, gira cap al nord-oest fins a arribar al mar. A la seua part final solia portar aigua al llarg de gairebé tot l’any, i feia d’evacuador de les aigües sobrants de l’aqüífer del pla, juntament amb el torrent des Baladres (el de Buscastell), que circula un poc més al nord. A tota la part baixa de la vénda, així com prop del curs del torrent, predominen els sòls al·luvials, mentre que a la part més alta són més abundants els calcaris; prop de la costa augmenten els nivells de concentració d’arena als sòls. A partir dels 100 m d’altura, aproximadament, apareixen les pinedes, però a la major part d’aquest territori són difícilment considerables com a àrees de vegetació natural, ja que han estat molt modificades els últims anys per la intensa urbanització a què han estat sotmeses. S’hi han construït molts de xalets que han provocat clarianes entre els pins i han eliminat bona part del sotabosc. A la part baixa, hi ha algunes àrees de garriga en alguns punts on hi ha afloraments calcaris, que fan els sòls poc aprofitables agrícolament. La vénda des Bernats és una àrea de densitat demogràfica molt elevada, especialment la part baixa. Seguint la línia de la costa, la urbanització ha estat tan intensiva que ha transformat aquest sector en una part més del centre de Sant Antoni. És el barri anomenat es Molí, de tipologia plenament urbana. Més cap a l’interior, predomina la tipologia de cases unifamiliars, però la densificació ha estat tan intensa que algunes àrees poden considerar-se, també, plenament urbanes, com ara Ca n’Obrador . A la part alta, aprofitant la bona situació -prop de les àrees urbanes i amb excel·lents vistes sobre la badia-, s’ha produït el fenomen de les urbanitzacions de luxe, i grans xalets -la majoria, segones residències- ocupen tot el vessant nord del puig. La població de la vénda, per tant, ha augmentat molt els darrers anys, a causa de la notable immigració. Avui aquest creixement continua, gràcies als jóvens i ja no tant a causa de la immigració, molt més reduïda a hores d’ara. La major part de la població treballa en el sector terciari, sia directament en les diverses instal·lacions turístiques que hi ha al llarg de la costa (hotels, hostals i grups d’apartaments), sia en la ben diversificada oferta complementària que depèn del turisme (restaurants, supermercats, pubs, etc.) L’estacionalitat és la característica més important d’aquests llocs de treball. Les activitats del sector primari han estat del tot desplaçades pel boom turístic dels últims trenta anys. Les àrees d’horta del pla són pràcticament inutilitzables a causa de la intensa urbanització, mentre que moltes finques de secà (cereals, arbres) de la part més interior han estat abandonades o venudes per fer-ne parcel·lacions, o són treballades únicament a temps parcial. Una densa xarxa de carreteres i camins cobreix tota la vénda, molt més atapeïda a la part baixa. Les vies principals són la carretera de Sant Antoni de Portmany a Sant Josep de sa Talaia, que passa paral·lela a la costa, i diversos ramals que en surten, com per exemple el camí des Regueró, que circula paral·lel al torrent fins que convergeix amb el camí de Benimussa, que travessa aquesta vénda de Sant Josep. També la nova ronda de ses Païsses, que uneix les carreteres d’Eivissa i Sant Josep sense haver de passar pel centre de Sant Antoni, travessa es Bernats. Cap indret de la vénda no ha estat declarat zona protegida per la Llei d’Espais Naturals aprovada pel Parlament de les Illes Balears. El component sociològic de la gent que habita avui es Bernats, juntament amb la mancança de consideració i del corresponent reconeixement oficial de l’Ajuntament de Sant Antoni envers les divisions tradicionals del camp eivissenc, estan determinant que la pròpia existència de la vénda sigui un fet cada vegada més desconegut de les persones que hi habiten. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments