Bassa Roja, vénda de sa

Bassa Roja, vénda de sa GEO Nom del segle XVI donat a una comarca de Portmany, que després es configurà com una part de la gran vénda des Cap Blanc . En fer-se la divisió parroquial (1785), sa Bassa Roja fou assignada a Sant Rafel i prengué aviat el nom de vénda, amb les rodalies afegides de Cas Serres i de sa Tallada (de Benimaimó). Ocupa la part nord-oest de la parròquia, i limita pel nord amb les parròquies de Sant Mateu d’Albarca i Santa Gertrudis de Fruitera, per l’est amb la vénda de Forca , pel sud i sud-oest amb la vénda de sa Creu , i pel nord-oest amb la parròquia de Sant Antoni. Comprèn una extensió de terra relativament àmplia, des de la part plana i fonda de ponent fins a les costeres més elevades que limiten amb Sant Mateu i les collades de la banda de ponent. Aquesta diversitat paisatgística ha fet que molts no la considerin de manera unitària, i sovent es troba dividida en tres parts: sa Bassa Roja pròpiament dita -la part més fonda, de ponent-, que correspon a la zona més allunyada del mar de l’ample pla de Portmany; sa Tallada la formen les costeres que s’eleven cap al nord, a tocar de Sant Mateu i Santa Gertrudis, que abans havien format part de la comarca de Benimaimó , avui de Sant Mateu, raó per la qual es pot trobar el nom de sa Tallada de Benimaimó; i Cas Serres o la banda de llevant, que és com una petita carena que arriba als 165 metres al puig d’en Jaume i que fa de canvi de vessant de les aigües que van cap al torrent de Buscastell per ponent (cap a Sant Antoni) i les que van cap al tor-rent de sa Llavanera per llevant (cap al pla de Vila). El curs fluvial més important de la vénda és el torrent de sa Bassa Roja, una de les principals aportacions que rep el torrent de Buscastell per la seua esquerra. El formen dos ramals: un que ve del sud-est, que neix dins la mateixa vénda, no gaire lluny del centre del poble, i discorre paral·lel a la carretera de Corona, fent de partió amb la vénda de sa Creu; l’altre, més important, que neix a Sant Mateu i, després de passar per Santa Gertrudis, entra a la vénda travessant-la de nord a sud. Quan es troben els dos ramals el torrent es dirigeix cap a l’oest, i continua fent de partió amb sa Creu fins que entra a la parròquia de Sant Antoni. Encara avui, els anys plujosos porta aigua durant bona part de l’hivern, per bé que no molta. A la banda de llevant, el torrent de sa Llavanera entra fugaçment a la vénda, provinent de Santa Gertrudis, i després fa de límit amb aquesta parròquia, i discorre en direcció sud-est. També solia portar aigua bona part de l’any fins no fa molt. A banda dels cursos superficials, també hi ha una important riquesa en aigües subterrànies, sobretot a tots els vessants que donen al torrent de sa Bassa Roja. S’hi han fet molts de pous, i a tot arreu s’han trobat bons cabals d’aigua, especialment cap a la part baixa. El nom de la vénda li ve donat pel tipus de sòl que hi és predominant, la terra roja, o terra rossa, en llenguatge més científic. Aquests sòls, caracteritzats per la seua elevada productivitat i per la bona capacitat de retenció d’aigua, es troben a tota l’àrea que mira cap a llevant. Són conseqüència de la dissolució de la calç dels sòls de tipus calcari per acció del rentat de l’aigua; per això són típics de les fondalades eivissenques. Assoleixen una elevada potència (profunditat) a les bandes més baixes de la vénda. Així com s’ascendeix pels vessants en disminueix la potència, fins que aquests sòls són substituïts pels calcaris als cimerols dels puigs, cosa fàcilment observable, perquè són les ter-res que avui no es cultiven i s’abandonen als pins. La vegetació natural ocupa, per tant, només les parts més altes, i és composta per la típica brolla amb pi blanc d’Eivissa. També apareix en algunes àrees més baixes que han estat abandonades, i al fons dels tor-rents, on hi ha pins acompanyats d’espècies més pròpies d’aquests llocs humits (argelagues, baladre, etc.). El poblament és dispers per tota la vénda. Hi ha, aproximadament, un centenar d’edificacions. El nombre d’habitatges ha augmentat molt els últims anys -actualment n’hi ha devers cinquanta-, però sembla que no així el d’habitants (no es pot assegurar, ja que les úniques dades que hi ha són de la parròquia). Sembla que el que ha ocor-regut ha estat un doble fenomen: d’una banda, moltes cases velles de la part alta de la vénda han estat abandonades, mentre que, de l’altra, s’han fet moltes cases noves prop de la carretera de Corona, ben comunicades i amb unes esplèndides vistes cap al pla de Sant Antoni. Algunes són, però, només de segona residència. Tot això fa que hagi augmentat el nombre de cases però no necessàriament el d’habitants. Com s’ha indicat, el sòl es dedica quasi exclusivament a usos agrícoles, tot i que la gent que hi treballa ho fa, en la seua immensa majoria, només a temps parcial. Encara que la gent visqui a la vénda, té la seua ocupació principal al sector terciari, bàsicament a Sant Antoni, i dedica el seu temps lliure al camp. Bona part de les terres és de secà, amb cereals i, a molts llocs, arbres (generalment garrovers i oliveres; és notòria la poca presència d’ametllers, que necessiten terres més calcàries). També hi ha bastants horts, encara que solen ser de dimensions reduïdes, prop dels punts d’extracció d’aigua i de les cases, on se sembren hortalisses i patates, i alguns tancons d’arbres fruiters (tarongers, llimoners, etc.). Les altres activitats econòmiques són gairebé inexistents (una fusteria, alguns magatzems, etc.), per tal com el centre comercial és Sant Rafel o, directament, Sant Antoni o la ciutat d’Eivissa. L’eix bàsic de comunicacions de tota la comarca és la carretera de Sant Rafel a Santa Agnès de Corona, d’on surten els diversos camins que porten als diferents racons de la vénda, entre els quals només n’hi ha un d’asfaltat, que porta cap a la part baixa del pla de Portmany. En direcció contrària en surten d’altres, com el que puja cap a sa Tallada i porta fins a dins de la parròquia de Sant Mateu, on es troba amb la carretera de Forada i Benimaimó, o el que travessa l’àrea de Cas Serres i es bifurca, per una banda, cap a la carretera de Sant Rafel a Santa Eulària, i per l’altra, cap al camí Vell -ara carretera- de Sant Mateu, que va paral·lel al torrent de sa Llavanera. Altres camins han caigut en desús i avui són quasi impracticables. Administrativament, la vénda de sa Bassa Roja no existeix, ja que l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany no ha fet altra divisió interna de les parròquies que les seccions i els polígons. Només es manté com a tal a efectes d’algunes qüestions relacionades amb l’Església, i per això els seus límits són molt difusos. Els que s’indiquen al mapa s’ofereixen només a títol indicatiu i provisional, esperant que algun estament oficial els fixi algun dia de manera definitiva, abans que no es perdi del tot el record de la seua existència. [JPS/JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments