Barremià

Barremià m GEOL Pis del Cretaci inferior, situat enmig de l’Hauterivià i l’Aptià. Els seus sediments afloren amb abundància a les tres unitats tectòniques que formen l’illa d’Eivissa. A la unitat d’Eivissa (la superior), tots els autors moderns coincideixen que una sèrie margosa molt homogènia abraça des del Titònic fins a l’Albià (ambdós períodes inclosos), és l’anomenada formació del cap des Llibrell. A la unitat de Llentrisca-Rei, les calcàries (calcarenites) de color gris-marró, molt dures, que moltes vegades es presenten massives, corresponen al tram Titònic-Albià, que hom pot anomenar formació d’en Calaveres, i tenen com a fòssils característics la Trocolina alpina i la T. elongata. A la unitat inferior (Albarca), la fàcies urgoniana comença al Barremià i s’estén fins al Cenomanià. Els seus fòssils característics són els rudistes i les orbitolines. Es presenta en forma de calcàries calcarenítiques (formació de Rubió), margues grises amb tons ocres i blavosos (formació des Portitxol), calcàries calcarenítiques que alternen amb margues blanques de gruixos similars (formació del puig Pelat) i calcàries ocres que alternen amb margues del mateix color, de gruixos molt irregulars (formació de cala Molí). Al Barremià de la unitat d’Eivissa hi ha minerals pesants, com a les margues albianes i del Keuper, bé que són de magnituds molt petites i molt escassos, com la turmalina, el granat i el zircó. A la base dels tallserrats del cap Falcó, hi ha margues barremianes amb ammonits piritosos en una sèrie invertida. A l’oest del puig d’en Pelleu, afloren margues ocres amb ammonits piritosos, amb restes de coralls ramificats i altra fauna, que defineixen l’Hauterivià-Barremià. Al coster del puig d’en Cardona, afloren les margues argiloses de l’Hauterivià-Barremià. Al cap des Llibrell, en una sèrie invertida des del Titònic fins a l’Albià, el Barremià aflora amb margues calcàries i argiloses. Al vessant W de sa Talaia de Sant Vicent, afloren nivells margosos ocres que pertanyen al Barremià. A cala de Jonc, Termier, Fallot i Haanstra assenyalen fauna que indica l’existència de la sèrie completa des del Neocomià a l’Albià. A la punta des Jondal també existeix tota la sèrie del Titònic a l’Albià. Això mateix passa al sud i al sud-oest de la serra de sa Cova Santa, a sa Caixota i als penya-segats des Cubells. Al cim del puig Redó apareixen calcàries del tram Titònic-Valanginià, que formen una sèrie invertida i descansen sobre les margues del Barremià. A la torrentera que separa el puig d’en Serra del puig Negre, afloren les margues hauterivianes-bar-remianes. Al sud-est de sa Talaia de Sant Josep afloren margues amb fauna abundant, que indica la presència del Valanginià al Barremià. A la unitat d’Albarca, la fàcies urgoniana s’inicia en el Barremià i es presenta en quatre fàcies diferents: formació de Rubió, formació des Portitxol, formació de cala Molí i formació del puig Pelat. A cadascuna de les formacions s’ha trobat fauna que remet al Barremià, especialment Orbitolinopsis elongatus. A cala Vedella, les margues ocres contenen fauna que indica la presència del tram Barremià-Albià. A la trinxera que hi ha a la sortida de cala Vedella per la part nord, hi ha calcàries barremianes amb fauna abundant. Entre cala Vedella i les roques Altes hi ha, a la vall, al sud-oest de la carretera, una sèrie d’afloraments de margues la fauna dels quals indica que els sediments pertanyen a la sèrie estratigràfica bar-remiana-cenomaniana. Les margues de cala Molí també contenen sediments barremians. Al nord-oest del puig de s’Avenc, afloren margues ocres barremianes. Al sud de la serra d’en Sendic, també hi ha els mateixos sediments. A sa Conillera, a s’Espartar i a l’illa des Bosc, també hi ha sediments calcaris barremians. A cala Salada i a sa Foradada, també hi és completa la sèrie Barremià-Cenomanià. Entre el puig des Campvell i la cala d’Albarca, i a la baixada en aquesta última pel camí, hi ha sediments margosos molt plegats que pertanyen al Barremià-Aptià. A la punta de ses Tor-retes, s’ha trobat fauna que defineix l’existència de tots els estatges del tram Valanginià-Cenomanià. Entre el port de Sant Miquel i Benirràs, afloren calcàries urgonianes que pertanyen al Barremià-Aptià. També són de la mateixa edat les calcàries urgonianes del nord-oest del puig d’en Cires. La formació des Portitxol també pertany al tram Barremià-Aptià. A sa Creu de Sant Miquel, hi ha nivells que han deixat fauna de l’Hauterivià-Barremià. A cala Xarraca, existeix un nivell sobre les margues del Keuper, calcarenític, que conté fauna del Barremià a l’Aptià. A l’est i al sud-est del puig d’en Rei, en un nivell de margues, s’ha trobat una associació de fòssils que indica el tram Barremià-Aptià. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments