Barrau i Buñol, Laureà

Barrau i Buñol, Laureà (Barcelona 1863 - Santa Eulària des Riu 1957) ART Pintor català nascut en el si d’una família burgesa. Va cursar estudis a l’Escola de la Llotja de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts de París. Al poc temps d’iniciar la seua carrera artística, el 1882, guanya a Barcelona el premi Fortuny de pintura. Entre 1885 i 1888 s’estableix a Roma. El 1889 marxa a París i es matricula a l’Académie Carrières. A la capital francesa s’introdueix dins el cercle d’artistes espanyols i fa amistat amb el compositor Isaac Albéniz. A la darreria de 1898 viatja a Andalusia en companyia del pintor català Ramon Casas; el viatge li inspirarà quadres d’ambient costumista. El 1899 es casà amb la francesa Berta Valier i abandona la seua residència a París per instal·lar-se a Caldetes (El Maresme, Barcelona). L’octubre de 1912 arriba a Eivissa seguint les recomanacions del seu amic Frederic Rahola. Fins a l’any 1932 no resideix definitivament a l’illa, però hi passarà llargues temporades en les quals pintarà obres inspirades pel paisatge i la gent d’Eivissa. Per motius de salut es veu obligat a deixar de pintar. La seua darrera exposició la realitza l’any 1954, a la Sala Busquets de Barcelona. El 21 de maig de 1957 mor a la seua casa de Santa Eulària des Riu. A l’anomenat puig de Missa d’aquest municipi eivissenc hi ha un petit museu monogràfic de l’artista. Al llarg de la seua trajectòria artística rebé nombrosos guardons i premis. Entre d’altres, dues segones medalles a les Exposicions Universals de Barcelona (1888) i de Brussel·les (1910) i el títol d’Associé del Salon Nationale de Beaux Arts els anys 1892 i 1894. La seua obra fou exhibida en diverses galeries i museus d’arreu del món. Malgrat que la major part de l’obra de Laureà Barrau té lloc durant la primera meitat d’aquest segle, la seua manera d’entendre l’art es troba més en concordança amb el segle passat que no pas amb l’actual. Les seues arrels artístiques parteixen del realisme i, sobretot, de l’impressionisme. La temàtica de les seues obres té com a finalitat atreure un públic que veia l’art com una alternativa a la vida quotidiana, com un entreteniment. D’aquí la recerca d’anècdotes agradables, retrats, escenes costumistes o paisatges que suggereixen aventures o descans. El tractament de la llum en les seues obres, especialment en el cas dels paisatges, és de tradició impressionista. La barreja de colors no es realitza a la paleta, sinó juxtaposant el color pur en pinzellades desiguals, de tal manera que es desfigura la forma, però es confereix a la visió global més força i autenticitat. La seua producció és molt densa. Fou un artista que pintà gran quantitat de quadres, i per això mateix la seua producció presenta una qualitat diversa així com una gran dispersió. El mes de juny de 1985, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera organitzà una exposició antològica del pintor que tengué lloc a la Sala de Cultura de Sa Nostra de la ciutat d’Eivissa. A la mort de la seua vídua, Berta Vallier, el 1964, aquesta va llegar les dues cases que posseïa el matrimoni al poble de Santa Eulària des Riu i un centenar d’obres a la parròquia de Santa Eulària, que va mantenir obert durant anys un petit museu dedicat Barrau al Puig de Missa durant l’estiu, i amb llargs períodes que romania tancat. El 2010 el museu tancà definitivament a causa de l’inadequat lloc per a l’òptima conservació de les pintures. En un principi es pensà a traslladar l’obra a la casa parroquial, que aleshores es trobava en fase de restauració. Cal recordar que l’usufructuari de l’obra pictòrica era el rector de la parròquia Mn. Vicent Costa Ribas, que havia mort uns anys abans. El 2013 l’Ajuntament de Santa Eulària i la parròquia signaren un conveni pel qual l’Ajuntament obtenia la custòdia de l’obra per trenta anys, amb el compromís d’exposar-la a un espai condicionat adequadament per al seu manteniment. D’aquesta manera, el maig de 2014 s’inaugurà el nou Museu Barrau als locals del Sindicat Agrícola, al passeig de s’Alamera; a més de les pintures, adequadament restaurades, també s’hi exposa part del mobiliari de la casa dels Barrau i objectes de ceràmica que havien atresorat al llarg de la seua vida. El 2016 l’Ajuntament va editar un extens llibre coordinat per Paloma Miguel i Bonet que reuneix l’obra eivissenca de Barrau, amb informació sobre la seua vida i formació. [RRB/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments