Barbaria, cap de

Barbaria, cap de 1 TOPON Nom de tot el promontori del SW de l’illa de Formentera, format per un pla rocós i d’escassa vegetació, poc poblat. Està documentat des de 1698. Sol rebre el nom per antonomàsia: es Cap. [ERM] 2 ARQUEOL El ter-ritori de l’antiga vénda des Cap de Barbaria constitueix una veritable zona arqueològica en què es concentren un total de trenta-tres jaciments, representatius de les diverses etapes de la història de l’illa de Formentera. Vint-i-un jaciments pertanyen a la prehistòria, un a l’època púnica, quatre a l’època romana, cinc a la medieval islàmica i quatre més són d’època indeterminada, per tal com no han aportat materials que permetin la seua datació. L’enorme concentració de jaciments d’època prehistòrica és la que fa del cap de Barbaria una de les zones arqueològiques més importants, no només de les Pitiüses, sinó de totes les Balears. Tots ells són establiments a l’aire lliure ( arquitectura prehistòrica), cinc d’estructura complexa, vuit de senzilla, sis de simple, i dos d’indeterminable per la seua mala conservació. La quantitat, tipologia i distribució d’aquests jaciments indiquen que, durant la prehistòria, va ser al cap de Barbaria on es va concentrar la major part del poblament de Formentera. Malauradament, el seu estat de conservació és molt deficient, ja que a més de la forta acció erosiva dels elements naturals i de la vegetació, molts d’ells han patit l’acció antròpica, ja que tradicionalment han estat utilitzats com a pedrera, fins i tot en èpoques recents, com quan es va fer la carretera que arriba al far i alguns d’aquests jaciments forniren la pedra per fer la grava. És a la part central del cap, als voltants del puig Guillem , sobretot als terrenys de l’antiga finca de can Pep Moliner, on es concentra la major part d’aquests establiments -disset-, que queden separats en dos grups pel traçat de la carretera. Aquesta agrupació principal la formen cinc estructures complexes -probablement totes elles hàbitats permanents- (cap de Barbaria II, VIII, X, XV i, amb certs dubtes, el XXI), sis estructures senzilles de dues, tres i quatre cambres (cap de Barbaria III, VI, XIII, XVI, XVII i XIX), quatre estructures simples de planta absidal o “navetiforme” (cap de Barbaria IV, VII, IX i XI), i, finalment, dues que són indeterminables (cap de Barbaria V i XII). Fora d’aquesta agrupació, al sud, només hi ha un jaciment al pla del Rei , el cap de Barbaria I, tot i que hi ha notícies orals que en fer la carretera se’n destruí algun altre. Al nord, es Pedregar i can Parra, ambdues estructures senzilles pròximes entre si, situades prop dels tallserrats de la part de llevant des Cap, formen com una prolongació cap al NE, també lleugerament separades de l’agrupament central, mentre que el jaciment anomenat pla de ses Sitges queda aïllat vers el NW, a prop de cala Saona . Observant el conjunt hom pot veure com les estructures complexes ocupen una posició central respecte a les senzilles, que semblen envoltar-les, i que les simples aparentment ocupen una posició perifèrica respecte al grup. D’altra banda, resulta curiós constatar com tant el jaciment més septentrional com el més meridional -pla de ses Sitges i cap de Barbaria I-, ambdós una mica allunyats de l’agrupament principal, són estructures simples de planta circular, les úniques d’aques-ta forma que hi ha en tot aquest grup. Tot plegat sembla, doncs, un conjunt amb una certa ordenació espacial, cosa que dóna idea d’una comunitat ben arrelada al territori, amb una organització concreta i planificada de l’hàbitat. Però són només els tres jaciments excavats fins ara els que han fornit dades que permeten un coneixement de les característiques, cronologia i funcionalitat d’aquests establiments a l’aire lliure. Cap de Barbaria I: és una construcció de planta circular d’uns 13 m de diàmetre, el terç nord-oriental de la qual fou quasi destruït per fer grava quan es va fer la carretera. Només conserva un sòcol en forma de mur de dues filades paral·leles d’ortostats de calcària amb rebliment intern. Al seu interior s’observen compartimentacions mitjançant murs fets de pedra més petita, que delimiten dues habitacions de planta aproximadament oval que s’adossen al mur principal pel costat occidental. Al mig, un altre mur de traçat rectilini podria estar delimitant un espai central obert entre aquest i les habitacions abans esmentades. Aquestes compartimentacions, almenys el dit mur rectilini, semblen tractar-se d’una reestructuració de l’àmbit en un moment posterior a la seua construcció, ja que són fetes de pedres molt més petites i s’adossen al mur perimetral. La seua excavació només va aportar una vintena de fragments de ceràmica grollera feta a mà i no s’hi varen trobar cap altre tipus de material (llevat d’un fragment d’àmfora púnica) ni estructures de caràcter domèstic, com ara les llars. Per tant, si bé no queda clara quina és la seua funcionalitat, aquesta no va ser la d’hàbitat permanent, atesa la seua manca d’infraestructura i d’un registre arqueològic que així ho evidenciï. Cap de Barbaria II: és un conjunt constructiu format per almenys nou àmbits de plantes diverses (circular, semicircular, ogival, de ferradura, etc.), adossats uns als altres, ocupant una superfície pròxima als 1500 m2. Hi ha dues fases constructives principals. La primera d’elles, caracteritzada per murs de doble filada d’ortostats verticals, correspon a l’aixecament de les estructures principals, a les quals al llarg del temps es varen fer alguns afegits i petites modificacions. La segona fase, amb murs de doble filada de pedres posades planes amb rebliment intern, respon a una reorganització bastant general de tota l’estructura de l’establiment, compartimentant cambres preexistents -la 5-, reformant-ne d’altres -les 2, 3 i 9- i aixecant-ne de noves per damunt d’altres de la fase anterior prèviament enderrocades -la 6-. Dins aquest complex conjunt, l’excavació del qual encara no és conclosa, hi ha indicis que permeten pensar que hi havia una diferenciació d’espais en raó de la seua funcionalitat. Així hi hauria àmbits destinats a l’habitatge i l’activitat domèstica -cambres 1, 7, on va aparèixer una llar central-, altres podrien ser espais de treball -cam-bra 2, on aparegueren molins-, i algun recinte de grans dimensions -cambra 5- no sembla il·lògic interpretar-lo com un possible tancat per a animals, bé que en un moment donat de la seua existència va ser compartimentat en tres espais diferenciats, i algun dels seus racons, utilitzat com a àrea de treball (metal·lúrgia). Aquest jaciment ha fornit grans quantitats de material ceràmic, així com també lític i ossi. La ceràmica es caracteritza per la senzillesa de les formes -els bols i les olles globulars de vora exvasada són les més freqüents, encara que també hi són presents els troncocònics i tal vegada els carenats-. L’altra característica és la quasi total absència de decoració, de la qual només hi ha un exemple d’olla de cos globular o ovoide i vora exvasada amb decoració puntillada, així com una cassola amb cordó amb impressions digitals. El material lític és representat per molins, generalment realitzats partint grans còdols per la meitat, per part d’un bon nombre de picadors, percussors i polidors, també realitzats, principalment, amb còdols de petites dimensions. Cal destacar, igualment, la descoberta d’un “braçalet d’arquer”, del qual només se n’ha conservat mitja peça, amb una perforació al seu extrem, i, per sota d’ella, una filera de tres petits clotets circulars que no arriben a perforar la peça. No s’han trobat eines tallants, però sí l’evidència d’una fundició de metall que, segons l’anàlisi d’una mostra, era bronze de bona qualitat. Això és una prova d’importància crucial, ja que, a més de ser el metall més antic fins ara documentat a les Pitiüses, demostra la pràctica local de la metal·lúrgia, encara que fos a petita escala, i per tant contactes amb l’exterior, ja que les nostres illes, amb l’excepció del jaciment de galena argentífera de Sant Carles, no posseeixen metalls ( edat del bronze). Les restes de fauna són també abundoses. Més del 90% corresponen a restes d’ovicàprids. Hi ha també fragments dubtosos d’un possible bòvid, així com les restes d’alguns individus jóvens de virot (Puffinus puffinus), el que demostra que la pràctica de virotar , tan tradicional a Formentera, es va iniciar amb els seus primers pobladors. La pesca, que cal imaginar com un recurs important, no està documentada arqueològicament, però sí la recol·leció de mol·luscos, ja que la fauna malacològica marina trobada al jaciment és molt abundant. En defintiva, el cap de Barbaria II ha fornit evidències que permeten afirmar que aquest jaciment fou un hàbitat permanent, que va conèixer una existència prolongada, al llarg de la qual els seus habitants realitzaren diverses ampliacions i reestructuracions de l’establiment. La seua cronologia, d’acord amb la tipologia dels materials apareguts -ja que fins ara no ha estat possible obtenir-ne cap datació absoluta-, sembla que ha de centrar-se en el segon quart del segon mil·leni aC. La primera fase probablement es podria datar devers 1800-1700 aC i correspondria al final de l’eneolític , mentre que la segona es dataria devers 1600-1500 aC, ja a l’inici de l’edat del bronze . Cap de Barbaria III: jaciment format per restes constructives corresponents a quatre àmbits. El seu estat de conservació és d’arrasament quasi complet, i només un dels àmbits existents es conserva sencer (cambra núm 1). El constitueix un mur de doble filada d’ortostats verticals amb rebliment intern (element núm 1), que pel costat sud-oriental s’adossa a l’absis del que devia ser una estructura de planta “navetiforme” (element núm 2). D’aquesta manera queda delimitada una cambra de planta quadrangular, gairebé romboïdal, que a simple vista fa la impressió que és quasi circular, per tal com té les cantonades arrodonides, amb l’accés al costat oriental. La seua excavació, el 1982, va permetre documentar-hi, per sota del nivell superficial, una fina capa de terra compacta sense cap resta arqueològica. Hi fou recuperat un total de mitja dotzena de fragments amorfos fets a mà, principalment dins el rebliment del mur. Uns quatre metres al SE d’aqueixes estructures, es troben les restes d’un altre mur (element núm 3), de les mateixes característiques que el núm 1, del qual se’n conserva una tirada d’uns 10 m; corresponia, molt probablement, a un àmbit similar, possiblement contemporani, ja que per a la seua construcció s’hagué d’ender-rocar l’estructura absidal núm 2. D’altra banda, al costat nord-oriental de la cambra 1, hi ha un altre petit fragment de mur (element núm 4), molt arrasat, que potser corresponia a una altra cambra de planta absidal, igualment enderrocada per a la construcció de la núm 1. En conclusió, en aquest jaciment, poden distingir-se dues fases constructives, per bé que sempre hi degué haver dues habitacions. En una primera fase, devien ser de planta absidal, separades uns tres metres l’una de l’altra, encara que ambdues tenien l’orientació NE-SW, però de manera oposada; és a dir, mentre que la núm 2 tenia l’absis al costat de ponent, la núm 4 el tenia al de llevant. En un segon moment, aquestes dues estructures degueren ser enderrocades quasi totalment, i al mateix indret es degueren construir dues noves cambres de planta diferent. No es pot establir se la funcionalitat del jaciment. L’única cosa que els resultats de l’excavació permeten afirmar és que la cambra 1 no era un lloc d’hàbitat, vista l’absència absoluta de restes arqueològiques a l’interior. Tampoc no hi ha arguments per establir la cronologia de les dues fases documentades ni la diferència cronològica entre una i altra; hipotèticament, podrien ser contemporànies de les dues fases principals documentades al cap de Barbaria II i, aleshores, la primera podria datar-se a l’eneolític i la segona al bronze antic. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments