Balearen in Wort und Bild Geschildert, Die

Balearen in Wort und Bild Geschildert, Die(Les Balears descrites per la paraula i la imatge) HIST Obra magna de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria , veritable enciclopèdia de les Balears en nou toms. Hi començà a treballar el 1867, arran del seu primer viatge a les illes, i l’elaboració s’allargaria vint-i-un anys. Publicada a Leipzig entre 1869 i 1891, se’n va fer una edició de luxe, anònima, de tirada molt curta i no vendible, il·lustrada amb una gran quantitat de litografies de color i de xil·lografies en blanc i negre. Va ser dedicada a Francesc Josep I, emperador d’Àustria-Hongria. El 1897 en sortiria un compendi, en dos volums, ja firmat per l’autor. D’aquests treballs, n’hi ha diverses versions castellanes. La primera va ser la traducció dels llibres primer i segon (Eivissa i Formentera) feta per Santiago Palacio, corregida i notablement augmentada per Francesc Manuel de los Herreros conforme a les indicacions de l’autor: serien els dos primers volums de Las Antiguas Pityusas (1886 i 1890). Del llibre tercer (Mallorca) sortiria primer una versió parcial, sobre la part dedicada a Cabrera (1954) i a la pesca, navegació i construcció de vaixells (1956), i una altra, que trauria a la llum l’Ajuntament de Palma, en dotze llibrets temàtics (1954-63) organitzats segons el sentir del traductor, Josep Sureda. Des de 1979 la Caixa de Balears «Sa Nostra» ha emprès la tasca de l’edició completa de l’obra original il·lustrada de l’arxiduc, amb traducció molt acurada de Carlos i Bárbara Sánchez-Rodrigo i sota la coordinació d’Isabel Moll: s’ha començat pels dos toms del llibre quart (Menorca) i el de les Pitiüses, per continuar amb els corresponents a Mallorca. De la versió alemanya reduïda de 1897, ha sortit la traducció de Mateu Grimalt i Antònia Vigó Las Baleares. Descritas por la palabra y el dibujo (1984). L’estructura de Die Balearen segueix la metodologia establerta al qüestionari de les Tabulae Ludovicianae elaborades pel mateix arxiduc i publicades el 1869. Les Taules Ludovicianes constitueixen un programa d’investigació empírica de cent pàgines, en dues parts, una de general i una altra d’especial, i responen a uns plantejaments rigorosament científics, de caràcter naturalista i geogràfic, amb recull d’aspectes antropològics, lingüístics i polítics. L’arxiduc recomana als seus nombrosos col·laboradors que redactin les notícies amb el màxim detall possible, sobretot les referents a dades cronològiques. Les estadístiques també són molt minucioses. La part general es dedica a definir les característiques de les societats illenques i del marc físic on són immerses. Les primeres pàgines exposen com és aquest espai: la situació geogràfica, els elements climàtics, les característiques de les aigües marines, del sòl, el catàleg florístic i faunístic. L’estudi de la població s’ocupa del nombre d’habitants i de famílies, les cases, la natalitat i la mortalitat, la nupcialitat i la fertilitat, i les causes de la mortalitat. L’anàlisi de la societat dóna informació sobre l’estructura sòcio-professional i el caràcter i disposició natural dels habitants, l’estadística criminal, la llengua popular, l’educació i les creences, els usos i costums, i tracta dels tipus humans, el vestit, la gastronomia, la música, les festes i els jocs. L’anàlisi econòmica fa un estudi detallat de les activitats primàries, sobretot de l’agricultura (salaris, finques, eines i guarniments, estructura del sòl, cultius) i continua amb l’explotació del bosc, la ramaderia, la caça i la pesca. La resta d’activitats és ordenada començant per la navegació i la construcció naval, i continuant per la mineria, la indústria, el comerç i les comunicacions. Finalment, descriu l’organització político-administrativa: divisió política i autoritats, aspectes socials (presons, sanitat, beneficència, societats) i hisenda (impostos, duanes, despeses de l’Estat, pesos i mesures). També dóna informació dels escuts de les illes i de les poblacions. La part especial ofereix explicacions molt detallades dels nuclis urbans de les tres illes i la vida dels seus habitants, les observacions fetes al llarg dels itineraris tot al llarg i a l’ample de les illes i la descripció de les costes, que a les Pitiüses es fa a través del viatge de circumnavegació entorn d’Eivisssa i de Formentera. El suport gràfic és part essencial de l’obra. Amb la voluntat de donar una visió tan exacta com fos possible, l’arxiduc l’acompanya de nombrosos gravats. Ell mateix afirma que «amb freqüència m’he confiat més al llapis de dibuix que a la ploma i, així, en gran nombre d’il·lustracions, he tractat de representar amb la màxima fidelitat possible tant el paisatge i els monuments artístics d’aquestes illes com la vida domèstica que alberguen, i els vestits, usos i costums dels seus habitants». D’aquesta manera, Die Balearen es converteix en un veritable inventari de l’estat de les illes en el període de plenitud de la Restauració alfonsina. L’arxiduc persegueix no només la descripció sinó també la comprensió de la realitat, vol deixar clar que «a la vegada que per les condicions naturals del sòl, aquestes illes es distingeixen també una de l’altra (...) per la cultura (...) Emperò totes es diferencien molt dels espanyols del continent per l’aspecte moral i per la llengua vulgar». Per això, el detallisme minuciós i l’objectivitat, tant en la paraula escrita com en la imatge, amb l’extraordinari interès documental dels gravats, permeten copsar les diferències i analogies de les societats de les illes i els seus paisatges. El mètode de les Tabulae conserva avui validesa i modernitat, i l’obra de l’arxiduc es converteix en font de gran valor científic d’on poden beure especialistes de molt distintes matèries. Die Balearen mostra una Mediterrània en efervescència científica, per on s’estenia la influència dels creadors de la geografia moderna, els alemanys Humbolt i Ritter, morts el 1859, any que Darwin publicà la seua obra sobre l’origen de les espècies. Del gran interès que despertà l’obra de l’arxiduc, és evidència la medalla d’or que rebé a l’Exposició Universal de París 1878. Pensem que Lluís Salvador va ser membre honorari de diverses societats geogràfiques i contemporani del geògraf francès Vidal de la Blache (mestre de la geografia humana) i de l’alemany Ratzel (fundador de l’antropogeografia i de la geografia política), i d’antropòlegs com el nord-americà Morgan i el britànic Tylor (representants de l’evolucionisme cultural) i l’austríac Schmidt (pare del difusionisme de Viena), entre d’altres personalitats. Pel que fa a Les Antigues Pitiüses, som doblement afortunats per les dues versions existents, que permeten esbrinar els canvis experimentats entre els dos períodes retratats: 1867, darreria del regnat d’Isabel II, i 1890, regència de Maria Cristina d’Habsburg. I també perquè l’original és fruit de la ploma espontània i juvenil de l’autor (llavors tenia vint anys), que, influït per l’encantament que li produeixen alguns paisatges pitiüsos, amb certes apreciacions subjectives, més pròpies d’un romàntic, deixa descripcions de gran lirisme, com les dedicades als illots des Vedrà i es Vedranell: «Ara les seues pelades formacions rocallosses se’ns mostren en càlides tonalitats, la mar ens sembla més blava i transparent que mai, i el conjunt, malgrat els perfils ben dibuixats, se’ns fa tan eteri que resulta difícil imaginar que pugui haver-hi major bellesa amb tant de caràcter mediterrani». «Des de qualsevol costat elegit per contemplar-los els veim indefectiblement bells i com sortits d’un conte de fades. Captiven no només per la bellesa de les formes, tot, amb cel i entorn, es dóna cita en aquest lloc per accentuar la fascinació que exerceix». «Tant si els guaitam en temps embravit quan les ones dansen amb fúria al peu del rocam, com si ho feim amb calma, a la posta del sol i quan la mar sembla adormir-se, la impressió és sempre d’autèntica irrealitat, com obra de la fada Morgana». [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments