Arxiu Històric del Regne de Mallorca

Arxiu Històric del Regne de Mallorca ARXIV/HIST Entre la documentació d’aquest arxiu general se’n troba molta de dispersa referida a Eivissa i Formentera, especialment del temps en què totes dues illes formaven part del regne de Mallorca, i també de posterior. [JMC] Les seccions documentals de l’Arxiu Històric del Regne de Mallorca amb fons relacionats directament amb les Pitiüses són les següents: 1) Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca. Cartes als jurats. Són un grup de documents en què es recullen les relacions dels jurats de Mallorca amb els seus homònims d’Eivissa en una etapa cronològica, catalogada a part, entre 1600 i 1723. Les funcions dels jurats no varen ser estables des de la seua fundació, amb el règim atorgat per Jaume I , fins a la seua extinció amb el desenvolupament del Decret de Nova Planta . A manera d’enunciat, abastaren aspectes econòmics, fiscals i d’altres relacionats amb el govern, així com l’administració d’afers que afectaven la comunitat, com les obres públiques, serveis sanitaris, trànsit mercantil, regulació de la producció i distribució de béns de consum. Les relacions entre els jurats de Mallorca i els d’Eivissa partien d’una sèrie de diferències importants, com era el sistema de nomenament. A Mallorca es feia per cooptació; això significava que els jurats que sortien triaven (amb algunes restriccions) els que entraven, mentre que a Eivissa els canvis es feien per jurisdiccions, és a dir, els batles o delegats dels senyors triaven els jurats juntament amb el Consell dels prohoms. Aquesta diferència es manté fins a 1454, any en què s’unifiquen els procediments en un altre anomenat “sort i sach”, on suposadament la tria dels jurats es feia a l’atzar d’entre un grup de candidats els noms dels quals s’havien posat dins una espècie de bossa o sac. Les relacions dels quatre jurats d’Eivissa i del Consell General de l’illa, compost per cinquanta representants, amb els jurats i el Gran i General Consell de Mallorca, estan recollides en part en aquesta sèrie documental. A més es reflecteixen els importants canvis a la Universitat d’Eivissa al llarg del s XVII, quan els càrrecs i oficials de l’administració municipal s’adaptaren al model habitual dels territoris de la Corona d’Aragó, amb llocs de control específics per a les salines, ja que encara tenien gran pes dins l’economia. La remodelació de la Universitat fou l’exemple més evident de la progressiva pèrdua de poder del govern local davant l’autoritat del monarca. La resta de les seccions d’aquest fons documental, llibres de determinacions, lletres missives i llibres extraordinaris, tenen un contengut menys relacionat amb les Pitiüses, ja que tracten de les deliberacions dels jurats de Mallorca, les ordres transmeses a altres autoritats d’aquella illa i les actuacions i decisions dels jurats i del Consell, així com els llibres per al control dels oficials mallorquins sense jurisdicció a altres indrets. 2) Governació. Aquest fons comprèn les següents sèries documentals: pregons, llicències i guiatges (permisos per a la sortida de vaixells i mercaderies), lletres reials (cartes directes de la Corona als governadors), lletres comunes, extraordinaris (accions judicials com a tribunal d’apel·lació), suplicacions (plets tramitats davant l’autoritat reial), mandats (ordres judicials), sentències, provisions i decrets (resolucions judicials després d’haver tramitat el plet), apel·lacions (com a tribunal superior d’altres jurisdiccions). Com en el cas de la Universitat, la Governació és una institució operativa i relativament autònoma a les dues illes fins al començament del s XVIII, encara que, com que la cúria (tribunal) de la Governació de Mallorca era el jutjat d’apel·lació de les causes civils i criminals de certa importància succeïdes a Eivissa, sempre va existir en aquesta etapa una relació entre les dues autoritats, especialment reflectida a les dues sèries d’extraordinaris i d’apel·lacions. Els governadors, virreis o lloctinents, entraren plenament dins els plans dels monarques per ocupar el major nombre possible de parcel·les de poder des d’una societat medieval on les jurisdiccions estaven dividides en diferents se-nyorius, tals com els feudals, els eclesiàstics i la sobirania reial. A Eivissa la jurisdicció civil i la criminal estaven en mans dels consenyors fins a l’acord de 1553, signat per l’arquebisbe de Tarragona i l’ardiaca de Sant Fructuós amb Carles I. Segons aquest pacte, els governadors assumien aquelles jurisdiccions (civil i criminal) i en nivell de poder s’equiparaven als seus homònins de la Corona d’Aragó. El 1629 l’autoritat reial imposa la figura de l’assessor del governador (per a aquest càrrec fou nominat un mallorquí doctor en lleis), que tenia com a missió principal confeccionar els sumaris dels plets i havia de ser consultat en tot allò relacionat amb les resolucions judicials. El 1686, el governador d’Eivissa redueix el nombre dels jurats que componien el Consell Secret i tria els oficials que ocupaven els càrrecs de la Universitat. Aquest augment del poder reial acabà amb els decrets de 1721, on els funcionaris es designaven després del vist-i-plau del regent de l’Audiència i del governador de Mallorca. Des de les reformes borbòniques, el poder del governador d’Eivissa en les seues funcions judicials i militars queda supeditat a les institucions de Mallorca, mitjançant la figura de l’intendent de l’exèrcit, que tenia la seu a Palma. Tot aquest procés dut a terme des del s XVI amb la fundació de l’Audiència de Mallorca, està reflectit a la sèrie de lletres reials del fons de Governació. 3) Reial Audiència. Creada el 1571 per Felip II per al Regne de Mallorca, aquesta institució era un òrgan polític al servei reial que controlava els funcionaris que havien d’impartir justícia. Encapçalada pel regent de la Cancelleria, que s’en-carregava de rebre, corregir i interpretar les reials ordres que després aplicaven els governadors de les illes, generà amplíssima documentació on es tractaven temes relacionats amb les Pitiüses. Al regent s’hi afegia, com a alt funcionari, l’advocat del fisc (després fiscal), en funcions d’assessor del governador per a totes aquelles qüestions relacionades amb la fiscalitat i els drets patrimonials de la Corona a totes les illes. Després de la seua reforma l’any 1715, es convertí en tribunal superior de justícia de les Balears, i substituí l’antic tribunal del governador de Mallorca com a òrgan d’apel·lació. Juntament amb el capità general, l’Audiència formava el tribunal específic del Reial Acord per a les qüestions governatives més importants. Dins aquesta secció hi ha expedients relacionats amb les Pitiüses, com el que l’any 1810, en plena guerra contra el francès, es tramità per autoritzar l’extracció de gèneres de Mallorca cap a Eivissa. En les causes civils, l’Audiència fou el tribunal d’apel·lació per als plets superiors a 20 lliures on hi hagués intervengut l’assessor del governador d’Eivissa. Dins les seues funcions s’incloïa la de rebre les reials ordres que després s’enviaven als capitans generals; aquests s’encarregaven de la seua aplicació i difusió així com d’intervenir en qüestions polítiques d’importància, com en el cas d’un expedient de 1822 sobre els problemes que hi havia a Eivissa després de la divisió de l’illa en termes municipals. Dins els expedients d’aquest fons documental, sovent es troben temes relacionats amb l’exèrcit, del qual també era cap el capità general. L’any 1803 l’escrivà de l’Audiència redactava les condicions de la contracta per a l’avituallament de les tropes de guarnició i destacaments de Mallorca, Menorca i Eivissa. 4) Reial Patrimoni. És un dels fons documentals més extensos de l’Arxiu Històric. Com a institució, al principi depenia del batle reial com a dipositari de l’autoritat en tots els afers relacionats amb les possessions dels monarques al Regne de Mallorca. El segle XIV el batle és substituït pel procurador reial, qui administrava el Gran i General Consell. Les seues funcions més importants eren les de designar els oficials de rang superior, com els veguers i batles a les terres de domini reial, a més d’actuar com a habilitat per pagar els seus honoraris. Al llarg del segle XV, aquesta institució va obtenir jurisdicció a part dels governadors, i el procurador reial passà a ser, des de l’any 1606, el substitut interí del lloctinent o capità general. Des de l’any 1392 es crea el càrrec de lloctinent del procurador reial, i a més es forma el tribunal amb un delegat del mestre racional de la Corona d’Aragó, un procurador fiscal del patrimoni, un tresorer regent de la tresoreria i alguns funcionaris de categoria inferior; també en formava part una lloctinència d’Eivissa de la qual es conserven documents des del segle XV. Amb el Decret de Nova Planta les funcions del lloctinent del procurador reial passen a la Intendència, que a més rep poders separats de l’Audiència per controlar els béns reials. Des de 1815, es crea la figura del batle general de les illes Balears, al qual assistien dos administradors, un de Menorca i l’altre d’Eivissa; les seues funcions queden reflectides en aquest fons documental. Les sèries documentals de la secció del Reial Patrimoni a l’Arxiu Històric són les següents: àpoques (rebuts de quantitats rebudes), aiguardent (càrrecs i descàr-recs dels fabricants), consums (administració de justícia), dades (llibres de pagaments), denunciacions de bestiar (declaració de ramaderia per part dels seus propietaris), fortificació (despeses dels fons constituïts per a la fortificació de les illes des de l’any 1575), junta patrimonial (actes de les decisions de la junta), lletres del procurador reial (sortides de correspondència d’a-quest alt funcionari), lletres reials (entrades de correspondència enviada pel rei), lluïsmes i amortitzacions (operacions sobre béns del Reial Patrimoni), llibre major de comptes (comptabilitat), obres (amb càrrec al Reial Patrimoni i d’interès general per al regne), provisions (resolucions sobre litigis), rebudes i dades (ingressos i pagaments), redreç d’artilleria (pagaments per al manteniment de l’artilleria), retiments (llibres de càrrec, abonament i saldos), sentències (del tribunal del Reial Patrimoni), vendes de penyores (venda d’objectes dipositats en penyora a efectes judicials), vessatges (registres d’inspeccions oculars), vendes de delmes (vendes i arrendament de delmes i altres drets), vinyes (declaracions de plantacions de vinya per beneficiar-se de les rebaixes sobre el pagament del delme), exèrcit (des de 1715, després de fer-se càr-rec de la institució l’intendent). La secció documental de l’escrivania i cúria de cartes (contractes) reials depenia també del procurador reial i es registraven tots els canvis del patrimoni reial segons els contractes signats. La documentació sobre el patrimoni d’Eivissa és molt extensa. La secció de l’escrivania de la Reial Capbrevació recollia els apeus sobre l’estat dels béns patrimonials, inclosos els d’Eivissa. Finalment, la secció de la Reial Amortització i Segell controlava el pagament dels drets fiscals, corresponents al rei, dels béns cedits a l’Església pels consenyors, per al manteniment del culte religiós. 5) Consolat de Mar i Col·legi de la Mercaderia. Creat l’any 1326 es constituí com a tribunal en què es tractaven les causes relatives a plets marítims i comercials. Es va formar per dos cònsuls i un jutge d’apel·lacions, amb el seu escrivà corresponent, que a la vegada, juntament amb el consell de prohoms mercaders, tenien jurisdicció sobre tot tipus d’assumptes relacionats amb la mar: la construcció de vaixells, la seua reparació, contractes entre mercaders i patrons, assegurances, canvis de moneda, deutes sobre crèdits garantits pel vaixell, compra-venda de mercaderies, naufragis, etc. La documentació d’aquest tribunal recull abundants referències als intercanvis comercials entre Mallorca i Eivissa, basades en els plets entre particulars. En aquest sentit, és una font documental molt poc emprada fins a hores d’ara. 6) Reial Consolat de Mar i Terra. Junta de Comerç. L’antic consolat d’origen medieval es reformà l’any 1800 i amplià les seues competències sobre assumptes econòmics de totes les illes, a més de continuar sent el tribunal de la mar. En aquest fons es troben algunes referències concretes a Eivissa, com l’expedient de 1816 on se sol·licita la incorporació dels comerciants eivissencs al consolat, per tal que gaudeixin dels mateixos beneficis administratius que els mallorquins i els menorquins. L’any 1824 s’obtengué el permís de les autoritats de marina per tal que els alumnes de pilotatge d’Eivissa i Formentera poguessin continuar els seus estudis a les seues respectives illes, amb la condició de passar un examen d’aptitud davant el consolat i el comandant. A partir de 1824 s’ocupa de les activitats gremials i les relacionades amb la indústria de tota la província. L’any 1830 es refon en la Reial Junta de Comerç, amb unes competències similars a les del consolat, a les quals s’afegeixen certs aspectes de control fiscal sobre els impostos que havien de pagar els comerciants i els industrials. 7) Comptadoria d’Hipoteques. Fou una oficina d’àmbit provincial creada l’any 1768 per al control dels drets fiscals sobre béns immobles i vendes. S’ocupava d’hipoteques, contractes, arrendaments o canvis de domini, testaments, donacions i tots aquells documents relacionats amb actes notarials. En aquest fons hi figura la secció de Comptadoria d’Eivissa. 8) Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. De l’any 1798 a l’any 1863, aquesta secció documental inclou algunes notícies relatives a Eivissa, gràcies a les dades recollides per la publicació Guía de Forasteros, patrocinada per aquesta societat. 9) Diputació Provincial. Aquest fons té sèries de caràcter econòmic i polític on apareixen multitud de dades referents a les Pitiüses des del final del s XVIII. Aquí hi ha les actes de la Junta General d’Eivissa de 1786 i les de la Junta de Govern d’Eivissa i Formentera entre els anys 1789 i 1805. Es conserven algunes estadístiques i dades de població des del primer terç del segle XIX, on s’inclou Eivissa, i el mateix passa amb documents més específics com una Estadística de los matriculados de marina de Menorca e Ibiza, on es relacionen individualment els hòmens de mar segons la seua categoria professional i lloc de residència, entre els anys 1820 i 1838. 10) Administració central delegada. Prefectura provincial del servei nacional d’inspecció. El fons recull documents relatius als pressupostos dels ajuntaments d’Eivissa entre els anys 1854 i 1958. Finalment, entre els documents encapçalats amb les sigles AH que pertanyien a l’antiga secció d’Arxiu Històric, hi ha multitud de referències a les Pitiüses en documents de caràcter molt variat. Un exemple n’és la sèrie d’algunes dotzenes de lligalls sobre registres de passaports concedits per les autoritats pertinents per embarcar als diferents ports de les illes entre els anys 1813 i 1860. També es troben dins aquesta secció documents sobre el control de la Reial Intendència per als embarcaments de sal des d’Eivissa (1726), o expedients que formen miscel·lànies documentals entre les quals pot aparèixer una reial ordre poc coneguda on es donava llibertat de drets fiscals per als béns de primera necessitat comerciats entre Eivissa i Mallorca l’any 1769 i els posteriors. [GMF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments