Argamassa, s’

Argamassa, s’
1. TOPON Nom amb què hom designa un tram de costa del municipi de Santa Eulària des Riu situat a ponent de la punta Arabí, ubicat entre sa Trenca i cala Martina, a llevant, i la punta Roja, a ponent. Als voltants d’aquest lloc s’hi han construït un hotel i diverses edificacions turístiques, que també n’han pres el nom. El topònim degué originar-se arran de les restes arqueològiques que encara hi ha, tot i que la tradició popular lliga l’origen del topònim a les conduccions que s’havien construït per tal de desguassar l’aigua que havia inundat les galeries de les mines de s’Argentera , els darrers anys del s XIX. [ERM]
2. ARQUEOL Jaciment arqueològic situat entre cala Pada i la punta Arabí , a uns 3 km de la vila de Santa Eulària des Riu . L’accés es realitza per la carretera que condueix as Canar . Es tracta d’un conjunt format per una conducció d’aigua i restes d’estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial (sector A) i a un assentament marítimo-rural (sector B). L’aqüeducte és una construcció longitudinal en direcció NW-SE, de devers 425 m de llarg i elevació variable. L’extrem sud, vora la mar, conserva 2’80 m d’altura i des d’aquest punt va progressivament descendint en el seu llarg recorregut fins als 0’30 m, a l’extrem NW. Prop de la mar s’han documentat dues bifurcacions, una cap a l’est i l’altra cap a l’oest. Enmig queda la conducció principal, que es perd dins la mar i que l’erosió ha fet desaparèixer en un tram difícil d’avaluar. El ramal oest, excavat parcialment, es conserva molt derruït. Probablement portava aigua a un dipòsit que encara no ha estat localitzat. L’altre està ocult per la vegetació i els jardins d’un hotel construït a prop de l’aqüeducte. L’obra està realitzada amb pedres poc retocades, de mesures variables, i morter del tipus opus caementicium, de calç i arena de gra gruixut, actualment molt consolidat i calcificat a causa del pas de l’aigua. A la part superior del mur es conserva, en alguns trams, la canalització per portar l’aigua, d’amplària i profunditat irregular. Té una amplada mitjana de 0’20 m i 0’30 m de profunditat. Prèviament a aquesta conducció n’existia una altra de factura idèntica, i també de secció quasi quadrada, sobre la qual es construí un tram més de mur amb la nova canalització substitutòria. a) Sector A. El 1985 es realitzaren dues intervencions al sector proper a la mar, on eren visibles restes de construccions antigues. Llavors es posaren al descobert una bassa completa (àmbit I) i part de dos àmbits més (II i III). El primer forma un rectangle de 2’90 x 2 m delimitat amb murs de pedra i morter de calç. Els murs d’aquest sector tenen les parets internes revocades i el sòl pavimentat amb opus signinum. Un tret característic és l’ús de ressalts arrodonits de quart de cercle que eliminen els angles inferiors de l’estança. Tècnicament, aquestes característiques tenen a veure amb la seua funcionalitat, ja que es tracta, sens dubte, de basses destinades a activitats industrials relacionades amb la mar, tal vegada es tractava d’una mena de piscifactoria amb espais preparats per mantenir el peix viu. Segurament aquest era l’estadi previ a la seua conservació en forma de salaons. Aquesta activitat degué realitzar-se al mateix espai o a un lloc a prop, encara que, per ara, no s’ha trobat cap resta de recipient característic d’aquest tipus d’indústria. b) Sector B. Fou excavat els anys 1986 i 1987. Situat al nord de l’anterior, s’han descobert almenys vuit dependències, que per les seues característiques arquitectòniques degueren correspondre al lloc de residència. Això no obstant, aquestes construccions no tenen res a veure amb la instal·lació industrial, ni en l’espai ni en el temps, ja que quan el sector industrial era en ple rendiment, sembla que el sector B encara no existia, i quan aquest estava habitat la factoria estava abandonada, i servia com a femer o dipòsit d’escombraries. c) Cronologia. En el decurs de l’excavació i després d’una anàlisi preliminar de les restes mobles, es poden marcar diverses fases cronològiques del jaciment: 1) Època tardopúnica, documentada per fragments ceràmics trobats a la superfície i dins els rebliments de les estructures industrials. 2) Època altimperial romana. Totes les restes arquitectòniques del sector A corresponen a aquesta fase, segons es dedueix de les tècniques i dels materials utilitzats en la seua construcció. Sembla que la instal·lació industrial fou abandonada a final del s I o inici del II dC. La data inicial del sector A pot situar-se entorn al canvi d’era o devers el primer quart del s I dC, al mateix temps que es construeix l’aqüeducte. 3) Èpoques baiximperial i bizantina. L’abandonament final del lloc correspon a l’època bizantina i per això és la més ben documentada; apareix representada per un 95% dels materials ceràmics trobats a l’excavació, encara que l’hàbitat degué configurar-se a l’època baiximperial, representada també per alguns materials trobats als nivells inferiors del sector A. Aquesta reocupació de l’emplaçament no significa la posada en funcionament de l’activitat industrial, ans al contrari, suposa l’arrasament d’una part de les velles construccions per reaprofitar els materials constructius, i així fer de bell nou l’hàbitat, una mica més allunyat de la costa. Es tracta d’un assentament marítimo-rural sense cap tipus d’activitat industrial: ni tan sols s’aprofita la conducció d’aigua, part de la qual fou arrasada per les habitacions tardanes. Tant l’aqüeducte com la vil·la romanoimperial situada a la part final foren declarats Bé d’Interès Cultural el 1998. El 2012 es portaren a terme treballs de conservació i consolidació amb l’eliminació també de la vegetació que l’envaïa. El 2013 i aprofitant la remodelació de l’hotel construït just tocant el monument, l’empresa propietària i l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu signaren un conveni pel qual l’hotelera derruïa una petita edificació construïda sobre l’aqüeducte. En aquell moment es realitzaren obres de restauració com la neteja de vegetació, la reposició de peces caigudes o desplaçades i l’habilitació d’un camí al llarg dels 397 m de l’estructura. Posteriorment, el 2015, la Demarcació de Costes aixecà un petit dic per protegir el monument de l’erosió marina. [RGB/JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments