Aragó, Francesc

Aragó, François  (Estagell, el Rosselló 1786 — París 1853)  HIST  Científic i polític. Natiu d’un poble de Catalunya Nord, la seua família es traslladà a Perpinyà, on preparà l’ingrés a la Politècnica de París. Després de dos anys d’estudis brillants i de dos anys més de pràctiques a l’Observatori Astronòmic de la capital francesa i pel fet de parlar català, fou designat el 1806 pel Bureau des Longitudes per acompanyar a Espanya l’expedició d’amidament d’un arc del meridià de París entre Barcelona i Formentera. La seua joventut i l’entusiasme tant humà com científic per aquella missió el feren l’heroi d’una extraordinària aventura que durà per a ell gairebé tres anys i constituí l’inici d’una excepcional carrera d’investigació i de professorat. A les seues memòries, escrites al final de la seua vida, conta moltes experiències viscudes a la península Ibèrica, en la seua tasca de mesura d’angles geodèsics al País Valencià i també unes arriscades aventures a Mallorca el 1808, però poques pàgines tracten d’Eivissa i Formentera. Per mesurar l’angle geodèsic format amb el Montgó, passà prop de tres mesos la primavera de 1807 entre can Lladalt, prop des Campvell a Sant Mateu, i la Talaiassa de Formentera, abans d’instal·lar-se a la Mola per passar-hi l’hivern, de novembre fins a l’abril de 1808. Allí s’efectuaren les mesures que permetrien d’establir la latitud de l’estació més meridional de l’arc de meridià així com l’altitud exacta del punt on estaven instal·lats els instruments. Cap correspondència no ha estat conservada de mà seua sobre aquelles estades a les Pitiüses i els relats de l’expedició provenen de les àmplies cartes del seu col·lega Jean-Baptiste Biot ↑ i, per part seua, d’anotacions d’ordre generalment meteorològic als registres d’observació impresos o conservats a l’Observatori de París. La meteorologia quedà com a domini de predilecció dels futurs estudis del jove. Elegit membre de l’Acadèmia de les Ciències a la seua tornada a França, Aragó començà una important trajectòria d’investigador i de professor. Féu construir al dit Observatori un amfiteatre destinat a les seues classes d’astronomia popular que varen tenir gran ressò durant el s. XIX. Les experiències aconsellades o directament patrocinades per Aragó donaren lloc a importants descobriments: posició de Neptú per Le Verrier, teories de la llum amb Fresnel i Foucault, o la presentació a l’Acadèmia del procés fotogràfic de Daguerre el 1839. La fe en el progrés suscità a l’home de ciència un compromís polític per a la millora de la condició obrera i l’obtenció del sufragi universal. Fou elegit diputat del departament dels Pirineus Orientals el 1831 i nomenat ministre de la Marina el 1848 així com president de la comissió executiva de l’Assemblea constituent. Gràcies al treball de diverses associacions i entitats mallorquines, la figura d’Aragó, fins ara tenguda localment per un espia al servei de l’emperador Napoleó, va ser revalorada l’any 2008 amb ocasió del bicentenari dels amidaments per una sèrie de manifestacions, entre altres la instal·lació a l’illa de sa Dragonera d’un monument de pedra que marca el pas exacte en el sòl del meridià de París. Una placa en un pati del castell de Bellver va inaugurar-se al lloc on va ser empresonat el jove astrònom. L’escriptor Jules Verne tenia a ca seua la totalitat de les obres impreses, reculls d’observació, memòries de física, d’astronomia o de química de François Aragó. En va extreure elements de primera mà que va donar a conèixer als seus lectors com a context de progrés científic del s. XIX. A Formentera, el tram urbanitzat de la carretera PM-820 que es fa avinguda al seu pas pel caló de Sant Agustí adoptà el nom de l’astrònom francès per recordar el lloc del seu primer desembarcament a l’illa la primavera de 1807. El Col·legi Francès d’Eivissa també va decidir celebrar la seua memòria i s’anomena des de 2009 Col·legi François Aragó. [PiB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments