Aptià

Aptià m GEOL Estatge del Cretaci mitjà que, junt amb l’Albià, forma el Gault. Els afloraments d’aquest pis a les tres unitats tectòniques de l’illa d’Eivissa són abundantíssims, encara que a les unitats superiors (de Llentrisca-Rei i d’Eivissa) conté sediments margosos molt parescuts a tot el tram Titònic-Cenomanià, en especial a la meitat superior. Només la fauna pot diferenciar els diversos pisos que litològicament són quasi iguals. A la unitat d’Albarca la fàcies urgoniana s’estén del Barremià al Cenomanià, i per tant els afloraments aptians pertanyen a aquesta fàcies, bé en forma de calcàries i dolomies (formació des Rubió) o bé de margues (formació des Portitxol). A la unitat de Llentrisca-Rei, les margues i calcàries argiloses comprenen el tram Hauterivià-Cenomanià, amb ammonits piritosos. A la unitat d’Eivissa, a partir de les calcàries del Kimmeridgià que formen lloses, comença una sedimentació margosa, amb calcàries argiloses i margues que també contenen ammonits piritosos i comprenen des del Titònic a l’Albià, ambdós inclosos. Com s’ha dit, a la unitat d’Albarca apareixen les calcàries urgonianes amb nivells de dolomies intercalats i altres nivells margosos. Els fòssils característics de la fàcies urgoniana són les orbitolines i els rudistes. Per tant, l’Aptià es presenta a la base de la formació costanera i d’esculls coral·lins de la unitat tectònica d’Albarca. Sediments de l’Aptià formen gran part del puig Pelat , constituït per calcarenites en bancs de 40 a 60 cm, separats per nivells de margues blanquinoses de gruix cada vegada major cap al sostre de la formació, on les gruixàries dels bancs i les dels entrebancs s’igualen. Cap al centre de la platja de cala Vedella hi ha un nivell de lumaquel·les d’orbitolits a una marga de color terrós recoberta per margues ocres burdigalianes. El camí que baixa a cala Molí travessa nivells margosos que contenen abundant microfauna aptiana, a més d’una altra que pertany a altres pisos del Cretaci. Entre cala Vedella i la carretera, a l’oest de les roques Altes , hi ha una sèrie d’afloraments amb margues que estan datades, per la seua microfauna, com del tram Aptià-Cenomanià. Al SW del puig de Mar també afloren les margues amb abundants orbitolits, i l’Aptià, entre d’altres estatges, també hi és representat. A la part alta de la serra d’en Sendic es poden observar calcarenites amb orbitolines que representen l’Aptià. A sa Conillera i als illots propers (s’Espartar i l’illa des Bosc), Vidal i Molina trobaren associacions de fòssils que defineixen el tram Barremià-Aptià, a les calcàries urgonianes amb rudistes. A cala Salada , vora la platja, a la seua part N, afloren calcàries urgonianes en grans blocs, que uns metres més al N, al coster del puig d’en Raio , es troben recobertes per margues (formació des Portitxol), que a la vegada tornen a ser recobertes per calcàries urgonianes, amb algun nivell de dolomies. Aquest últim tram calcarenític forma sa Foradada . A les margues esmentades hi abunda la fauna, generalment piritosa (coralls ramifícats, terebràtules, eriçons, petits ammonits, belemnits, etc.). En aquest aflorament es troba representat l’Aptià. A la cala d’Albarca , sobre els sediments margosos obscurs amb guixos del Keuper, afloren calcàries urgonianes pertanyents al tram Barremià-Aptià. Les imposants masses calcàries dels caps d’Albarca i des Rubió i de la punta de sa Creu , formades per calcarenites urgonianes, i en algunes zones entre falles margoses de la mateixa fàcies (es Portitxol i na Xemena ), que en aquests punts recobreixen les anteriors, són formacions que pertanyen al tram Aptià-Cenomanià. A la part NW del vessant del puig d’en Rei , calcàries urgonianes del tram Barremià-Aptià suporten formacions miocenes. Als tallserrats encarats a la mar i a la part W de sa Talaia de Sant Vicent hi ha sediments ocres de l’Aptià i d’altres pisos del Cretaci i del Titònic, recoberts, a la part alta d’aquest puig, per calcàries en lloses del Kimmeridgià. A cala de Jonc , Fallot, Termier i Haanstra esmenten molta fauna, especialment ammonits, a les margues ocres idèntiques a les de sa Talaia de Sant Vicent , que pertanyen, entre d’altres pisos, a l’Aptià-Albià. Al cap des Llibrell , hi ha tota la sèrie estratigràfica invertida, des de les calcàries kimmeridgianes fins al Cretaci inferior, i per tant sediments margosos aptians que contenen una fauna de petits ammonits piritosos, a la seua part W, vora els llims rojos que emmascaren el contacte per falla amb les dolomies dels penya-segats del salt d’en Serrà. A la punta des Jondal, la sèrie estratigràfica és pràcticament la mateixa que la que pot observar-se al cap des Llibrell, també invertida, i els sediments margosos comprenen des del Titònic a l’Albià. Els que pertanyen a l’Aptià-Albià són calcaris, argilosos ocres, separats per bancs de margues del mateix color i gruix, que apareixen pràcticament a pocs metres sobre el nivell de la platja. A sa Caixota afloren margues i calcàries argiloses de colors ocres clars, en les quals es troben representats pisos del Cretaci inferior i de l’Aptià. La mateixa formació es troba als penya-segats des Cubells, per ser la mateixa formació cap a l’oest. Els seus sediments són més obscurs, amb fauna abundant, que permet definir l’existència, no tan sols de la totalitat dels pisos del Cretaci inferior, sinó també de l’Aptià, l’Albià i possiblement el Cenomanià. Al puig d’en Serra , sota el sinclinal calcari del Cretaci superior que el corona, els costers estan formats per margues i calcàries argiloses, ocres, en les quals s’ha trobat prou fauna, suficient per definir-hi l’Aptià i altres pisos superiors i inferiors a aquest. També l’aflorament que hi ha al NW de sa Talaia de Sant Josep conté molta microfauna que hi defineix l’existència de l’Aptià. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments