Almansor

Almansor (Algesires 938 - Medinaceli, Castella 1002) HIST Muhammad ibn ‘Abd Allah ibn ‘Amir ibn Muhammad ibn Abð ‘Amir ibn al-Walðd ibn al-Yazðd ibn ‘Abd al-Malik al-Ma‘afirð al-Qah5tnð, més conegut pel nom d’Ibn Abð ‘Amir o pel d’al-Mans5ur -és un dels pocs personatges musulmans dels quals s’ha llatinitzat el nom, a saber, Almansor, en castellà Almanzor-, havia nascut a al-G&azðra al-H7ad5ra’ -Algesires- el 938, i el seu avantpassat ‘Abd al-Malik fou un dels pocs àrabs que formaven part de l’exèrcit de Triq ibn Ziyad. Es va desplaçar a Qurt5uba per estudiar i es va distingir ràpidament per les seues aptituds: el 967 fou escollit intendent administrador dels béns i de les propietats del fill i successor del califa al-Hkam, ‘Abd al-Rah5man, i després es féu càrrec dels béns de S5ubh5, esposa del califa i mare dels seus dos fills, el ja esmentat i Hisam. Ibn Abð ‘Amir va fer valer la seua competència i va saber guanyar-se la confiança cega i absoluta de S5ubh5: la seua posició en els afers de l’administració de l’estat va millorar encara més i se li va confiar progressivament la responsabilitat de càrrecs importants: la direcció de la seca, la supervisió de les herències intestades (969), la judicatura d’Isbðliya (970), la policia mitjana -al-surta al-wustà- a Qurtuba (972) i, mort ‘Abd al-Rahman, Hisam li encarregà la supervisió del seu patrimoni particular. L’any 972 Ibn Abð ‘Amir fou enviat pel califa al-Hkam a al-Mag%rib per dur a terme el control de les despeses efectuades pel general Galib en la seua lluita contra el rebel Hsan ibn Qannun. Aquesta missió, acomplida satisfactòriament per Ibn Abð ‘Amir, significà el seu primer contacte amb els berbers d’al-Mag%rib, que constituirien el cor i nucli del seu futur exèrcit, i el seu primer contacte amb l’exèrcit de l’estat andalusí i el seu cap principal, que esdevendria el seu sogre: Galib ibn ‘Abd al-Rah5man. Malauradament, és el període més fosc de la seua biografia. El 976 va morir el califa al-Hkam i fou succeït pel seu fill, nen encara, Hisam. El 977 Ibn Abð ‘Amir aconsegueix subsidis i tropes per realitzar la seua primera incursió, on va conquerir els ravals del castell de Baños de Ledesma. Aquesta incursió, tot i ser necessària per aturar la penetració cristiana, fou capitalitzada en el seu propi interès: va mostrar que podia dur a terme el g&ihad i li va servir per merèixer l’atenció de Galib ibn ‘Abd al-Rah5man, amb qui realitzà l’expedició, i se’l va guanyar secretament contra el visir G&a‘far ibn ‘Utman. Des d’aquest moment fins que va aconseguir individualitzar en la seua persona l’autoritat real i efectiva de l’estat omeia, la política d’Ibn Abð ‘Amir va centrar-se en l’eliminació de tots els obstacles i de les persones que li volgueren barrar el pas o bé que tenien el mateix objectiu. Per assolir -i mantenir- aquest objectiu, foren tres els elements bàsics que li permeteren triomfar. Primer, el seu coneixement de l’administració i l’exèrcit de l’estat omeia, adquirit durant la seua llarga carrera de funcionari de primer ordre en punts clau de l’estat. Segon, la intimitat i confiança que gaudia del califa, un menor, i de la seua mare, que li permeteren controlar l’entorn immediat del califa i col·locar-hi persones fidels. Tercer, i en última instància, la lenta i treballada constitució d’un cos d’exèrcit professional, d’origen berber i pagat per ell, que li permetia servir-se del recurs de la força. Primer es va desfer de G&a‘far ibn ‘Utman, el visir, amb l’ajut de Galib, i entre el 980-81 va eliminar aquest últim en una guerra llarga i incerta, que va finalitzar amb la derrota i mort de Galib. En aquest sentit, l’ajut de G&a‘far ibn Alð ibn Hmdun Ibn al-Andalusð i el seu grup berber zanata fou de primer ordre en la victòria final d’Ibn Abð ‘Amir. Durant la dar-rera batalla amb Galib, Ibn Abð ‘Amir va esclafar aclaparadorament els seus aliats cristians -temorosos que triomfàs un home que en set anys havia fet set incursions- i quan va tornar a Qurtuba es va atribuir el títol d’al-Mans5ur, amb el qual el designaren a partir d’aleshores. Al-Mans5ur continuà concentrant l’autoritat de l’estat en la seua persona i va esmerçar tots els esforços a mantenir el seu domini. Aquests esforços podrien definir-se com l’exercici real del poder polític del Califat dins els límits de la llei musulmana. Els trets més importants d’aquest procés són: a) reforma de l’estructura de l’exèrcit, organitzat entorn dels grups tribals instal·lats a Al-Andalus; al-Mans5ur va intercanviar els clans i va barrejar dins de cada unitat elements de tribus diferents; b) reforma de la composició de l’exèrcit; al-Mans5ur va constituir paral·lelament cossos d’exèrcit professionals, formats per grups tribals berbers, els quals depenien de l’estat per al seu pagament i manteniment; c) control ferm i constant dels territoris d’al-Mag%rib; aquest, exercit directament o mitjançant caps berbers esplèndidament subvencionats, era un punt cabdal: al-Mag%rib era el centre d’allistament dels berbers del seu exèrcit i la pregària del divendres es feia en nom del califa i en nom d’al-Mans5ur a la ciutat de Sig&ilmasa, l’extrem septentrional de la ruta sahariana de l’or i els esclaus del bilad al-sudan; d) gihad contra els feudals cristians; en aquest sentit no sols era una legitimació del seu poder i testimoni de la seua eficiència en el compliment d’un dels deures del governant musulmà modèlic, sinó també un mitjà de control i supervisió de la frontera, que fou bastida de mitjans i poblada adientment, i una justificació de l’existència del nodrit exèrcit professional berber i saqaliba; e) construcció de Madðnat al-Zahira; al-Mans5ur va fer traslladar els departaments del govern a aquest nou conjunt arquitectònic i va deixar el califa Hisam a Madðnat al-Zahra’, el conjunt bastit pel seu avi ‘Abd al-Rah5man al-Nas5ir; Al-Zahira seria la plasmació monumental de l’autoritat real de l’estat i al-Zahra’ esdevengué un retir daurat, estretament controlat per al-Mans5ur. Tot i que al-Mans5ur va haver d’enfrontar-se a nombroses conspiracions i va eliminar els seus rivals, es va produir un moment de perill real durant la seua llarga gestió. Aquest moment fou possible des que el califa Hisam va arribar a la seua majoria d’edat i es va desenvolupar un cert distanciament entre aquest i al-Mans5ur. Hom va començar a animar el califa per tal que prengués la seua autoritat -sembla que l’animava la seua pròpia mare- i el cap berber zanata d’al-Mag%rib Zðrð ibn ‘At5iyya, aliat d’al-Mans5ur, bé desitjós de substituir-lo, o suposadament animat des de cercles propers a Hisam, va proclamar públicament la seua fidelitat als Banu Marwan i la seua rebel·lió contra al-Mans5ur. Aquest va haver d’enviar el seu propi fill ‘Abd al-Malik a al-Mag%rib per vèncer Zðrð, que, derrotat, va acabar reconeixent altre cop l’autoritat d’al-Mans5ur (998), qui també aconseguí que el califa li signàs una declaració segons la qual li lliurava la gestió dels afers de l’estat. Del 977 al 1002, data de la seua mort en l’última de les seues expedicions, al-Mans5ur va dur a terme un total de cinquanta-tres expedicions contra els reialmes i comtats cristians. En cap moment fou vençut, i les ciutats i capitals més importants foren atacades sovent, i finalment destruïdes: Lleó (982, 986, 994), Zamora (981, 984, 986, 988), Salamanca (977, 983, 986) Pamplona (994, 999, 1001?), Barcelona (978, 984, 985), Girona (982), Santiago de Compostel·la (997). Tres expedicions cap a Algesires, tot i que al-Mans5ur no va passar l’Estret, el varen endinsar a al-Mag%rib els anys 979, 985 i 998. En la primera es va reforçar el dispositiu de defensa de Sabta i dels Zanata que s’hi havien refugiat fugint de l’atac fulgurant i ferotge de Buluqqðn ibn Zðrð, cap Snhag&a rival dels Zanata que volia venjar la mort del seu pare Zðrð a mans de G&a‘far ibn ‘Alð ibn Hmdun. La segona fou dirigida per Áskalag&a, cosí d’al-Mans5ur, contra al-Hsan ibn Qannun, que estava fent la prèdica del divendres en el seu propi nom, amb la qual cosa refusava plenament tota mena d’autoritat del califa i d’al-Mans5ur. La tercera tenia per objectiu la derrota i submissió de Zðrð ibn ‘At5iyya. [XBN/MBP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments