Ali ibn Yusuf ibn Tasufin

Ali ibn Yusuf ibn Tasufin (Sabta, al-Magrib 1084-1143) Príncep almoràvit dels creients (1106-1143). Sota el seu govern les Illes Orientals d´Al-Andalus foren incorporades a l´estat almoràvit, que abastava gran part del nord d´Àfrica i tot Al-Andalus. [GRB] Nascut a Sabta, d´una esclava cristiana, havia heretat l´autoritat del seu pare, Yusuf ibn Tusufin, qui l´havia nomenat el seu successor i al qual va succeir el 1106. El 1107 va passar a Al-Andalus per rebre el reconeixement dels andalusins i organitzar el gihad contra els feudals cristians, després d´acceptar la submissió de Yahyà ibn Abi Bakr, que s´havia negat a reconèixer la seua autoritat. Abu Tahir Tamim, germà d´Ali ibn Yusuf, és nomenat fovernador d´Al-Andalus i el 1108 venç l´exèrcit castellà a Uclés -on mor l´hereu de Castella, Sanç, fill d´Alfons VI-. Aquesta victòria, que permetrà conquerir totes les places fortes dels voltants de Tulaytula, animarà ´Ali ibn Yusuf a passar personalment a Al-Andalus el 1109 per prendre Tulaytula, bé que no assolirà l´ocupació de la ciutat, que romandrà voltada de territori musulmà i com a punt extrem de la frontera feudal cristiana. El 1110, Muhammad ibn al-Hagg incorporarà Saraqusta a l´estat almoràvit i el 111 Sir ibn Abi Bakr recupera Lisboa i Badajoz i conquereix Santarem. El 1114, Muhammad ibn al-Hagg, gobernador de la zona oriental d´Al-Andalus amb seu a Saraqusta, realitza una profunda incursió cap a Barcelona, però serà derrotat i mort al Congost de Martorell quan retorni, i el 1115 una ràtzia de revenja arribarà fins a la mateixa ciutat de Barcelona i obligarà Ramon Berenguer III a retornar de la seua croada contra les Illes Orientals i a defensar la ciutat. El 1115 ( al-moràvit, període), un estol almoràvit ocupa les illes. El 1117, ´Ali ibn Yusuf torna a Al-Andalus i el 1118, després d´anys de fustigament, pressió militar i lenta conquista de punts d´avançada, Alfons I el Bataller i els seus aliats ultrapirinencs prendran Saraqusta als almoràvits. El 1120 Alfons el Bataller vencia, prop de Cutanda, l´exèrcit almoràvit que havia de recuperar Saraqusta, i el 1121 ´Ali ibn Yusuf haurà de posar pau personalment entre el governador de Qurtuba, Yahyà ibn Rawwad, i els habitants d´aquesta ciutat, que l´havien expulsat. El mateix any, ´Ali ibn Yusuf, després de tornar a Marrakus, rebrà Ibn Tumart davant la seua presència. Aquest desariafà obertament i confondrà aclaparadorament el consell de savis que ´Ali ibn Yusuf havia aplegat per rebatre les seues doctrines. Tot i això, ´Ali ibn Yusuf es limitarà a expulsar Ibn Tumart de Marrakus, malgrat l´opinió de part del seu seguici, que demanava mesures més extremes, com l´empresonament o la mort. Des d´aquest moment fins a la mort d´Ali ibn Yusuf, es almoràvits hauran d´enfrontar-se a la pressió constant dels almohades, seguidors d´Ibn Tumart. L´oposició d´aquests -paralel·la a la prèdica del Mahdi- es manifestarà en dos fronts: la submissió a la prédica almohade de les tribus berbers Masmuda de les muntanyes de l´Atles i la hostilització constant de les forces almoràvits fins a arribar a crear les condicions necessàries per poder atacar Marrakus directament. ´Ali ibn Yusuf encarregarà als seus governadors del Sus l´esclafament d´Ibn Tumart i farà construir reductes fortificats als cims més alts de les muntanyes per tal de controlar l´accés a la plana de Marrakus. El 1129, els almohades baixaran massivament i aclaparadorament de les seues muntanyes per atacar en direcció a Marrakus, i després de vèncer els exèrcits almoràvits en el seu camí i d´ocupar Agmat, assetjaran la mateixa Marrakus el 1130, durant 30 dies. La decidida defensa dels habitants de la ciutat i l´arribada de socors d´altres punts d´al-Magrib esclafaran l´exèrcit almohade a al-Buhayra, a la plana de Marakus. Tot i la fulminant derrota, seguida de la mort d´Ibn Tumart, els almohades continuaren fent la guerra als almoràvits sota la direcció d´Abd al-Mu´min, i el 1131 la presa de Tasgimut, una de les fortaleses més importants que els almoràvits bastiren a les muntanyes per controlar els moviments dels almohades, els va donar la possibilitat de sotmetre tot el massís de l´Atles i les comarques adjacents. Aquesta tàctica, que els facilità l´accés al domini total del massís de l´Atles, es va dur a terme fins al 1142, i va distreure homes i recursos de la lluita contra els feudals cristians d´Al-Andalus. Entre 1125 i 1126 es va produir l´expedició victoriosa d´Alfons el Bataller per Sarq al-Andalus, Garnata i Qurtuba, durant la qual Abu Tahir Tamim, germà d´Ali ibn Yusuf -informat i aconsellat pel qadi de Qurtuba, Abu al-Walid ibn Rusd- prengué la decisió de deportar part dels mossàrabs d´Al-Andalus a al-Magrib i de dur a terme canvis entre els comandaments almoràvits: el seu fill Tasufin va substituir Tamim en el govern d´Al-Andalus; Muhammad ibn Ganiya fou nomenat governador de les Illes ( almoràvit, període); Yahyà ibn Ganiya rebé el govern de la zona occidental d´Al-Andalus; i Abu Bakr ibn Ibrahim al-Massufi va rebre el govern de la zona oriental. El 1130 fou ocupat el castell d´Aceca, a la frontera amb Tulaytula, i el 1133 una expedició castellana arribava fins a Isbiliya sense que Tasufin ibn ´Ali pogués socórrer la ciutat a temps. La milícia de Salamanca, animada per aquest èxit, organitzà una incursió d´atac a la zona de Càceres el 1134 i fou derrotada gràcies al valor personal i a la decisió de Tasufin ibn ´Ali, i el mateix any Yahyà ibn Ganiya, ´Abd Allah ibn ´Iyad i Zubayr ibn ´Amr, enviats per Tasufin per tal d´obligar Alfons el Bataller a deixar el setge de Fraga, esclafaven l´exèrcit aragonés i comprometeren greument les conquistes d´aquest monarca a la vall de l´Ebre. El 1138, Sir ibn ´Ali ibn Yusuf, germa de Tasufin i hereu del seu pare ´Ali, va fer que Tasufin tornàs d´Al-Andalus -temia que el seu victoriós germà pogués competir amb ell per l´autoritat entre els almoràvits-. La mort de Sir aquell mateix any i la vàlua mostrada per Tasufin varen induir ´Ali ibn Yusuf a nomenar-lo el seu hereu, en contra del parer de la seua eposa Qamar, que s´inclinava cap al fill petit d´Ali, Ishaq. Tasufin ibn ´Ali passà la seua estada a al-Magrib com a príncep successor i governant efectiu del domini almoràvit fins a la mort del seu pare el 1143, que ja s´havia desentés de les tasques de govern i de lluita contra els almohades des del nomenament de Tasufin com a hereu. [XBN/MBP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments