Albià

Albià m GEOL Estatge del Cretaci mitjà. Els seus afloraments a Eivissa són molt importants i es troben àmpliament repartits entre les tres unitats tectòniques que formen l’illa. A la unitat superior, la d’Eivissa, els sediments del Cretaci mitjà són litològicament idèntics als del Titònic-Cretaci inferior, i tan sols la seua fauna permet de distingir-ne els diferents pisos. Als costers del puig d’en Cardona , les margues argiloses ocres representen la sèrie estratificada que abraça del Titònic al Cretaci mitjà (ambdós inclosos). L’Albià aflora al peu del coster i al bell mig d’aquest (estructuralment el puig és un sinclinal ajagut) s’hi ha trobat l’associació d’espècies següent: Terebratula salerensis, Spitidiscus sp. (ammonit), Spitidiscus cf. douvillei (ammonit), Haleodiscus cf. evolutus (ammonit), Emericeras sp. (ammonit), Toxoceras cf. ensis (ammonit), Heteroceras sp. (ammonit), Pseudothurmannia cf. catulloi (ammonit), Pseudothurmannia sp., Barremites sp. Els fòssils esmentats representen el tram Barremià-Albià, ambdós inclosos. A les mateixes margues la microfauna també és abundant: Tritaxia pyramidata, Lenticulina nodosa, Epistonina errata, Lenticulina guttata, Lenticulina lichenbergi, Nannoconus i ostràcodes. Les margues que s’exploten per a la fabricació de maons a la zona de can Planes, prop de la car-retera de Santa Eulària, pertanyen al tram Aptià-Albià, i a més d’abundants ammonits piritosos indeterminats, s’hi ha trobat la següent associació de microfauna: Lenticulina macrodisca, Lenticulina tricarinella, Lenticulina crepidularis, Spiroplectinata annectens, Globorotalites gr. bartensteini, Spirillina sp., Gavellinella sp., Hedbergella sp. i ostràcodes. Al peu de llevant del puig des Fornàs , en un aflorament de margues ocres sobre les quals descansen anormalment calcàries juràssiques, s’ha trobat la fauna següent, que el data com a pertanyent a l’Aptià-Albià: Lenticulina sp., Hedbergella trocoides, Globigerinelloides cf. algeriana i ostràcodes. Al sinclinal ajagut del cap des Llibrell hi ha la sèrie estratigràfica invertida des del Kimmeridgià al Cenomanià amb calcàries que coronen la part més oriental (kimmeridgianes) i continuen cap a la platja amb sediments cada vegada més margosos i profunds. El nivell albià està representat per margocalcàries ocres. Haanstra localitza l’Albià a l’W de sa Talaia de Sant Vicent amb nivells de margues ocres que contenen les espècies: Puzosia furnitana, Desmoceras latidorsatum, Seachites hugardianus. Al mateix jaciment hi ha, també, Puzosia mayori. A cala de Jonc continuen els mateixos sediments anteriors i a les margues s’ha trobat la següent fauna albiana: Terebratula moutoniana, Phyllopachyceras cf. rou-yanum, Beudanticeras sp., Beudanticeras dupinianum, Desmoceras latidorsatum, Phylloceras velledae, Puzosia mayori, Puzosia cf. kilianiformis, Puzosia cf. ibrahim, Uhligella sp., Uhligella boussaci, Neosilesites balearensis, Hamites sp., Ptychoceras sp. A la unitat tectònica de Llentrisca-Rei, hi ha abundants afloraments de sediments albians. A la punta des Jondal , a l’E de la platja, a la part inferior del penya-segat, apareixen margues i calcàries argiloses ocres, del Cretaci mitjà, i en aquest nivell s’ha trobat la fauna següent: Parahoplites sp., Macroscaplites sp., Phyllopachyceras guettardi, phyllopachyceras rouya-num, Neohibolites semicaraliculatus i Deshayesites deshayesi. Al S i SW de la serra de sa Cova Santa afloren els mateixos sediments descrits a la punta des Jondal, amb margues ocres del Cretaci inferior i mitjà que contenen una fauna abundant de braquiòpodes (Terebratula), ammonits (Phyllopachyceras i Barremites), belemnits (Duvalia) i equinoderms (Cidaris). Als penya-segats des Cubells també apareix la mateixa formació margosa cretàcia de colors ocres-grisos obscurs, amb nivells de l’Aptià-Albià que contenen: Parahoplitinae sp., Acanthoplitinae sp. i Terebratula dutempleana, juntament amb la microfauna següent: Tritaxia pyramidata, Tritaxia dubia, Citharina recta, Ammobaculites sp., Lenticulina cuachensis i Ramulina sp. Al coster W de sa Talaia de Sant Josep, hi ha un nivell de margues ocres amb fauna albiana: Hedbergella washitensis, Hedbergella sp., Vaginulina cf. Kochii, Vaginulina sp., Citharina cf. recta, Patellina cf. subcretacea, Tritaxia pyramidata, Marginulina sp., Lenticulina sp. i Arenobulimina sp. Per la zona de sa Caixota es prolonguen els mateixos sediments que afloren als penya-segats des Cubells, i es troben, lògicament, les mateixes formacions, amb fauna que defineix el tram Aptià-Cenomanià, amb les espècies Parahoplitinae ind., Acanhoplitinae sp., Terebratula dutempleana, i la microfauna: Tritaxia pyramidata, Tritaxia dubia, Citharina recta, Ramulina sp., Ammobaculites sp., Lenticulina cuachensis, Hedbergella washitensis, Ticinella roberti, Ticinella primula, Citharina gr. arguta, Glomospirella gaultina, Cytherella sp., Cythereis cf. lurmannaeglabra, Cythereis cf. matronae, Cythereis cf. gatyensis-larivaurensis, Cavelinella sp., Valvulinidae sp., Textulariidae, Textulariidae sp. haplophragmoi-didae, Globigerinidae, Lituolidae. Si hom es refereix a la unitat tectònica inferior (la d’Albarca), els sediments albians segurament assoleixen més importància que a les altres dues unitats tectòniques. Litològicament està representat per calcàries urgonianes que contenen algun nivell dolomític i per margues calcàries grises clares i blavoses. Aquestes formacions s’inicien a l’Aptià, continuen durant l’Albià i arriben al Cenomanià. Són sediments exclusius a les Balears, i a Eivissa en aquesta unitat d’Albarca. Les calcàries són zoogèniques, formades a partir d’esculls coral·lins, calcarenítiques, generalment de colors clars. Els seus fòssils característics són els rudistes i els orbitolits. La seua estratificació està formada per capes moltes vegades superiors al metre d’espessor. Contenen, a més de macrofauna, abundants microorganismes: alpes, textulàrids, miliòlids, orbitolines i cuncolines. Les margues i calcàries urgonianes solen trobar-se devers la meitat de la sèrie o a la part superior. A cala Salada i a sa Foradada se’n pot observar un exemple de les primeres, i as Portixol i a na Xemena, sota l’hotel Hacienda, de les segones. Com s’ha vist, uns dels fòssils característics són els orbitolits, que solen presentar-se en forma de lumaquellas (platja de cala Vedella), però no manquen tampoc els braquiòpodes, els lamel·libranquis, els equinoderms i els ammonits. Si hom estudia amb deteniment els afloraments, destaca el del puig Pelat, format per una potent sèrie horizontal, en la qual alternen les calcàries calcarenítiques amb llits de margues blanquinoses que a la base són menys potents que els bancs calcaris, i s’igualen cap al llit. Aquesta sèrie pot superar els 250 m i és ben diferenciada de les altres dues. Els ammonits recollits indiquen la presència de l’Albià: Oxytropidoceras aff. roissyanum, Oxytropidoceras aff. mirapelianum, Knemiceras sp., i, a les margues, la microfauna: Patellina subcretacea, Herbergella washitensis i ostràcodes. La formació urgoniana continua per la costa, per cala Vedella, cala Molí i el puig de Mar. A les margues de cala Molí es troben representats l’Aptià-Albià i el Cenomanià, segons Fallot, que trobà l’espècie Prochelomiceras stobieskii. Les calcàries urgonianes afloren per davall les margues esmentades i pertanyen al tram Barremià-Aptià. Spiker, en aquestes margues, va trobar Terebratula gibbsiana var. badeulensis, Belemnites sp., Orbitolina sp., Terebratula acuta, Terebratula sella, Rhynchonella multiformis, Protocardia sphaeroideum, Cyprina sp., Panopea plicata, Inoceramus sp., Neithen morrisi, Parahoplites sp. i gasteròpodes. Altres afloraments de la fàcies urgoniana els trobam als illots de sa Conillera, l’illa des Bosc, s’Espartar i les illes més allunyades de ses Bledes, formades per dolomies intercalades en les calcàries urgonianes. Els enginyers de mines Vidal i Molina varen ser els primers a estudiar aquests illots formats per calcàries compactes en bancs de 0’5-3 m d’espessor, i trobaren molts de rudistes (Requienia sp., R. lansdalei i Exogira aquila) i la microfauna: Nautiloculina sp., Orbitolinopsis sp., Orbitolinopsis kiliani, Orbitolinopsis kiliani-ouvillieri, Cuneolina sp., Labaudia minuta, Paracoskinolina gr. sunnilandensis, Paleo- dictyocurus sp., Palorbitolina lenticularis i Miliolas. A cala Salada, a la seua part nord, hi ha un nivell de calcàries urgonianes en grans bancs, que sostenen un nivell de margues grises clares on hi ha molta fauna (equinoderms, terebràtules, coralls, belemnits, etc.) piritosa. Aquest nivell margós pertany a la formació des Portitxol i també és urgonià. Sobre les margues anteriors, descansa un nou nivell de calcàries urgonianes que forma sa Foradada i el puig d’en Raio . A la cala d’Albarca les calcàries urgonianes (formació des Rubió) són recobertes per margues grises blanquinoses-blavenques (formació des Portitxol). En aquestes últimes, Spiker assenyala un jaciment fossilífer que abasta el tram Barremià-Albià i, del mateix Rangheard, cita: Terebratula sp. aff. dutemplanea, Plicatula radiola neocomiensis, Hemiaster minimus (equinoderm característic de l’Albià) i belemnits (Neohibolites cf. inflexus de l’Aptià-Albià). Un altre important aflorament el forma el cap de Rubió, amb els seus imponents penya-segats de calcàries urgonianes, on apareixen nous afloraments, que s’estenen fins a la punta E del port de Sant Miquel: es Portitxol, amb margues urgonianes; la punta de s’Àguila, amb calcàries; al mateix Portitxol, a la seua part E, hi ha un petit aflorament de calcàries urgonianes sobre el qual s’assenta la formació llacunar del Catià-Aquitanià. Passats aquests darrers sediments, que també afloren a l’E de l’esmentada punta de s’Àguila en una extensió d’uns 150 m, apareixen de nou els penya-segats de calcàries urgonianes, que continuen fins a la part E del port de Sant Miquel, passant la zona de na Xemena, on hi ha l’hotel Hacienda -enclavat entre dos falls que han permès que la formació de margues des Portitxol resisteixi l’erosió-; als penya-segats de la punta de sa Creu continuen les calcàries urgonianes, que en alguns punts es troben recobertes per la formació des Portitxol, com a la cala des Moltons , petita caleta situada a ponent del port, on s’han trobat innombrables equinoderms encara sense classificar. Potser el de cala Xarraca és l’aflorament situat més a l’E de la fàcies urgoniana, i es presenta sobre les margues bigarrades amb guixos del Keuper, a la part W de la cala. En un nivell de margues apareixen lumaquel·les d’orbitolines, i a les calcàries albianes hi ha la fauna següent: Neithea morrisi, Spondylus striatus, Arctostrea milletiana, Cyclothyris sp., Plicatula radiola. I la microfauna albiana-cenomaniana: Lenticulina gr. besairiei, Tritaxia cf. pyramidata, Globigerinoides sp., Planomalina cf. cheniourensis, Tritaxia tricarinata i Hedbergeria washitensis. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments