Albarqueta

Albarqueta
1. TOPON HIST L’alqueria de Benimoni , del quartó de Santa Eulària, confrontant amb l’alqueria des Verger , de Balansat, passà a dir-se Albarqueta, devers el segle XVI. Les terres de Benimoni eren una de les tres parts de la cavalleria de Labritja . [JMC]
2. GEO Petita plana que ocupa la part central de l’antiga cavalleria del mateix nom, al poble de Sant Miquel de Balansat . De fet es tracta d’una àrea interfluvial, entre les capçaleres del torrent de Benirràs , que s’obre el pas cap a tramuntana, i del torrent d’Albarqueta , a la banda de migjorn, que després de fluir per Canadella acaba desguassant al torrent d’en Vildo , un dels que alimenten el torrent de Labritja al seu pas per Balàfia . Tret d’allà on prenen curs aquests torrents, tota la plana es troba per sobre dels 150 m sobre el nivell del mar, amb els suaus pendents, que es fan més intensos així com ens acostam als puigs que l’envolten: al nord-oest el puig d’en Besora (263 m), a l’oest i sud-oest el puig de sa Sal (234 m) i a l’est i nord-est el puig d’en Pep de sa Font (259 m) i la serreta d’Albarqueta (214 m). Tota la plana es troba envoltada, especialment a les parts més altes de les muntanyes, d’una brolla mediterrània, amb pins, algunes savines i un dens sotabosc, en general ben conservat. La banda central, tret d’alguns clapers de pinar, està ocupada per cultius, com les collades on comencen els torrents i que connecten amb Benirràs i Canadella , i un petit poljé que separa els puigs d’en Besora i de sa Sal (anomenat significativament sa Coma , i que s’obre cap al pla Roig per un estret pas). Els sòls d’alta qualitat del pla d’Albarqueta, de terres vermelles ben profundes (sòls al·luvials amb algunes zones de terra rossa), són molt aprofitats agrícolament. A mesura que es puja els sòls són cada vegada més pobres (terra prima, sòls calcaris) i això ha fet que les finques hagin estat progressivament abandonades, algunes d’elles en temps recents. És una àrea bastant rica hidrològicament, com ho demostra, a banda del naixement dels dos torrents esmentats, l’existència de diversos pous i fonts, alguns amb una gran tradició i antiguitat (pou d’Albarqueta , a la banda de migjorn). La poblen no més d’unes vint cases, la major part de les quals cases pageses, d’estil tradicional, disperses per tota la plana. Just al bell mig hi trobam l’única agrupació de cases, anomenada sa Torre d’Albarqueta, conformada per tres unitats, amb una torre quadrada, documentada al segle XVII però segurament molt més antiga. Els darrers anys s’hi comencen a construir cases noves, i ja hi apareixen alguns grans xalets voltats de jardins. És possible la població d’aquesta àrea, després de molts d’anys d’estancament o fins i tot de disminució, ara comenci a créixer, per bé que de manera moderada, aprofitant la revalorització d’aquests espais relativament aïllats però ben comunicats. Pel que fa a les activitats econòmiques, sobre aquest territori només n’hi ha de tipus primari, ja que no hi ha cap instal·lació terciària (no hi ha comerços de cap tipus) ni, menys encara, de secundària (sí que n’hi hagué en el passat: són ben visibles les esques d’importants pedreres, especialment una a l’àrea de sa Coma). La major part de la terra es dedica als tradicionals cultius de secà d’Eivissa: cereals acompanyats d’arbres (bàsicament ametllers i garrovers, i també algunes figueres). Només s’ofereixen unes petites àrees d’horts prop de les cases i on hi ha aigua abundant. Recentment s’han sembrat alguns horts de tarongers. Pel que fa a la ramaderia, es limita a mantenir els animals de corral de cada casa (porcs, gallines, etc.) i algunes ovelles. La població que es dedica a mantenir aquesta producció familiar ho fa a temps parcial, excepció feta d’algunes persones d’edat avançada. L’eix central de comunicació és l’anomenat camí d’Albarqueta, que travessa la plana de sud a nord i per migjorn ve de Sant Llorenç i per tramuntana aboca a la carretera de Sant Miquel a Sant Joan; recentment ha estat asfaltat, dins el Pla de Millora de Camins Rurals del Govern Balear. Un altre camí important és el que es dirigeix cap a Sant Miquel a través de sa Coma. La Llei d’Espais Naturals de les Illes Balears protegeix, a Albarqueta, les àrees de pinar del sud-oest i sud-est, incloses dins l’Àrea Natural d’Especial Interès anomenada «del Puig d’en Basseta al Puig d’en Mossons»; la resta es regeix per les normatives de l’ajuntament de Sant Joan de Labritja, que no disposa encara de Pla General d’Ordenament Urbanístic. Administrativament, Albarqueta pertany a la gran vénda de Benirràs , una de les tres en què l’Ajuntament ha dividit el poble de Sant Miquel de Balansat. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments