Agrupació Socialista-PSOE

Agrupació Socialista-PSOE (1931-1936) SOC L’Agrupació Socialista eivissenca es va crear el dia 17 d’agost de 1931 al local de la Societat Marítima Terrestre. La formació fou un component més de la divisió que tengué lloc al si d’Aliança Republicana/Conjunció Republicana-Socialista després de les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny. En aquest sentit, la fundació de l’Agrupació Socialista eivissenca s’ha de relacionar amb l’assemblea extraordinària de l’Agrupació Socialista de Ciutat de Mallorca del 19 de juliol del mateix any, en què es va decidir per majoria l’acabament de la conjunció amb els republicans. Des d’un començament, els socialistes eivissencs varen estar estretament vinculats amb els socialistes de Mallorca, i en constituir-se la Federació Socialista Balear, el dia 22 de maig de 1932, a la Casa del Poble de Palma de Mallorca, l’Agrupació d’Eivissa hi va ser representada amb un delegat, Joan Castelló Guasch . Sembla que a Eivissa el partit fundat per Pablo Iglesias no havia existit abans d’instaurar-se la República, tot i que hi ha notícies que algun sindicalista de la UGT, a títol individual, era a la vegada membre del Partit Socialista, com és el cas de Miquel Tur “Gabrielet”, conegut com el primer socialista eivissenc. La base popular que serví per a la creació del primer partit de caire obrerista a Eivissa foren els sectors ugetistes que integraven les societats de La Marítima Terrestre i La Marineria (mariners, pescadors, treballadors del moll i saliners), La Companyonia (picapedrers), La Confiança (fusters, ebenistes i carreters), La Unió Tipogràfica (treballadors d’impremtes i diaris) i el Sindicat d’Oficis Varis. Aquests sindicats, i més endavant el grup de dones sindicalistes de la UGT que, entre d’altres, formaren la Unió Obrera Femenina (treballadores de la Calceteria Hispànica Can Ventosa), junt amb la Casa del Poble, serien fonamentalment els nuclis que donarien vida al Partit Socialista eivissenc durant el període de la Segona República. El 23 d’agost de 1931, pocs dies després de la seua fundació, els socialistes eivissencs fan públic el primer manifest de l’Agrupació, titulat La Agrupación Socialista al pueblo ibicenco, que anava firmat per Josep Roselló “Garroves” (cafeter), Benjamí Costa Bailach “Laieta” (pescador), Vicent Colom Torres (sabater), Ramon Bonet Riera “Carabassó” (botiguer), Marià Bonet Costa (artesà capeller), Joan Hernández (treballador del moll), Llorenç Juan Castelló (picapedrer), Joan Roig Tur (cafeter), Josep Costa Ramon (advocat), Josep Tur Torres, Joan Tur Torres, Bartomeu Ribas Cardona i Llorenç Fiol. Si bé aquests foren els únics firmants del primer manifest socialista, val a dir que al llarg del període republicà foren alguns més els que en certa manera també s’incorporaren a la direcció del partit o es destacaren per la seua militància propagandística i/o sindical; entre d’ells cal mencionar Joan Castelló Guasch (tipògraf), Agustí Gutiérrez “Agustinet” (pescador), Joan Viñas Riera, Joan Gómez Ripoll “Campos” (mestre d’obres), Vicent Fuster Torres, Manuel Ruiz Ferrándiz, Ignasi Tur Palau “Besora” (impressor), Jaume Mut Caldés (químic), Josep Bonet i Just Tur Puget (advocat). L’entrada d’afiliats al Partit Socialista va ser molt minsa. Sembla que l’Agrupació de Vila va ser l’únic grup que va existir a Eivissa i Formentera durant tot el període republicà, i concretament, el mes de maig de 1932 comptava amb 65 afiliats. És segur, però, que el nombre d’afiliats a la UGT fou molt més gran que el de l’Agrupació. Això no obstant, generalment hom solia identificar els militants ugetistes amb el Partit Socialista, ja que els sindicats d’UGT ocupaven el mateix local que l’Agrupació: la Casa del Poble. L’única corporació municipal d’Eivissa i Formentera que tengué representació socialista fou la de Vila. No obstant això, aquesta quedà limitada a dos regidors (d’un total de quinze): Marià Bonet i Josep Roselló, que sortiren elegits arran de les eleccions municipals de l’any 1931, quan encara estava activa la coalició Republicana-Socialista. Unes semanes després de la victòria del Front Popular (febrer de 1936) a l’Estat espanyol, la corporació municipal de Vila fou reemplaçada per la Comissió Gestora Frontpopulista. Aquesta va ser integrada per membres del Partit Comunista , Partit Socialista i Unió Republicana , i presidida per Vicent Colom , el primer batle socialista eivissenc. Els únics mitjans d’expressió que tengué a Eivissa l’Agrupació Socialista foren els mateixos que els dels altres partits republicans i sindicats d’esquerres en general. Per una banda, el setmanari Proa (publicació esporàdica que va existir durant els anys 1930-1933) i, per altra, el quinzenari Masas (publicat l’any 1935). A la vegada, els socialistes eivissencs, així com els ugetistes, utilitzaren, igual que ho havien fet els sindicalistes eivissencs de principis de segle, el setmanari El Obrero Balear (Órgano de la Agrupación Socialista y de la Clase Obrera), editat a Mallorca. Sens dubte, es pot dir que les cròniques sindicals i polítiques de la vida local illenca que aparegueren amb una certa regularitat en aquesta publicació constitueixen, avui per avui, la font més directa i precisa que es disposa dels socialistes eivissencs durant la Segona República. La tònica general dels socialistes eivissencs que es desprèn de les seues col·laboracions en els diferents mitjans esmentats va ser l’atac constant al caciquisme local i a les dretes que el protagonitzaven. El Partit Social Agrari , potser perquè era el que més remor feia, era blanc segur de totes les crítiques, sense deixar de costat els atacs que es dirigien cap al Partit Republicà de Centre i el Partit Radical lerrouxista. D’altra banda, la propaganda socialista anava encaminada també a difondre l’ideari del partit fundat per Pablo Iglesias. De manera complementària, els socialistes eivissencs, com les altres organitzacions polítiques o sindicals, sovent organitzaven actes propagandístics a Vila on prenien la paraula dirigents locals, així com alguns destacats socialistes mallorquins. Era rara la vegada que els actes organitzats pels socialistes eivissencs no donassin lloc a enceses i llargues polèmiques protagonitzades per les dretes locals i els seus respectius òrgans d’expressió. Al llarg de 1935, els socialistes, comunistes i anarquistes eivissencs s’avenen a actuar conjuntament contra l’avanç del feixisme, alhora que intenten la formació d’un Front Únic Sindical. En l’àmbit local, el punt en conflicte era la qüestió de l’atur obrer i el control de la demanda/oferta de treball. Per una part, els Sindicats Catòlics Agraris d’Eivissa defensaven la llibertat de contractació, mentre que la resta dels sindicats propugnaven que havien de ser ells mateixos, de manera unitària, els que havien de portar el control de la contractació laboral. Això no obstant, els intents unitaris manifestats per socialistes, comunistes i anarquistes a través dels seus respectius òrgans polítics i sindicals, sovent quedaren més en el terreny dels desigs que no en el de les realitzacions pràctiques. Els des-acords venien pel fet que comunistes i socialistes entenien que el Fron Únic Sindical s’havia de consolidar a l’entorn de la UGT, a la qual cosa la CNT-FAI s’hi mostrava contrària, mentre que un sector d’UGT es mostrava reticent a la creació d’un front únic. Malgrat els desacords entre comunistes, socialistes i anarquistes, el mes de març de 1936, un grup de dones treballadores de can Ventosa formaren el sindicat Unió Obrera Femenina, que fou el primer pas efectiu de la unitat sindical, en la preparació de la qual actuaren conjuntament socialistes, comunistes i anarquistes. L’11 de juliol la UOF va paralitzar l’activitat laboral de la fàbrica de can Ventosa, en no acceptar la patronal les bases que l’esmentat sindicat havia presentat. En solidaritat amb les treballadores de la UOF els socialistes, comunistes i anarquistes cridaren a la vaga general, i l’illa quedà pràcticament paralitzada la vigília de l’alçament militar. L’esperit unitari que dominà entre els partits i sindicats d’esquerres les setmanes anteriors a la insurrecció militar quedà, una vegada més, desbaratat quan els comandants miltars -primer García Ledesma i després Juli Mestre- declararen el 19 i 20 de juliol de 1936 l’estat de guerra a Eivissa i Formentera. Davant els esdeveniments la desunió no solament dominà entre els diferents partits, sinó també a l’interior de cadascuna de les organitzacions. [NET]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments