èdril

èdril m
1. BOT [Thapsia garganica] Herba perenne que també rep el nom d’edri. És de la família de les umbel·líferes amb arrel gruixada. La tija és glabra i pot arribar a 120 cm d’altària; presenta a la base restes de fulles seques de l’any anterior. Té de sis a nou fulles basals que porten una beina ben desenvolupada i estan dividides profundament dues o tres vegades, de tal manera que els segments terminals són molt estrets, d’entre 1,5 a 4 mm d’amplada i fins a 55 mm de llarg, de color verd blavós, més clars al revers, glabres o molt rarament amb algun pèl al revers. La umbel·la terminal pot arribar a 17 cm i sol tenir entre deu i vint radis, sense involucre; porta també entre una i tres umbel·les secundàries. Les umbèl·lules són nombroses —poden arribar a cinquanta— molt estretes i quasi sempre bractèoles. El calze està format per cinc dents poc desenvolupades, de color groguenc. Els pètals són ovats, d’1 mm de llarg i de color groc daurat. El fruit és el·lipsoïdal i comprimit, la part central conté la grana i té dues ales laterals membranoses de 4 o 5 mm de color groguenc que es tornen de color de palla a la maduresa. Floreix l’abril i el maig i fructifica el juny. És bastant abundant i es troba estès per Eivissa i Formentera i també en algun illot. Viu a llocs oberts: camps abandonats, marges, peus de parets, vores de camins i llits de torrents, tant en sòls calcaris, arenosos o margosos, com també en sòls salins. Rar en matolls degradats i raríssim a comunitats rupícoles, no entra en les comunitats forestals. Té una distribució mediterrània però no arriba a la península Ibèrica, ni al Marroc ni a la resta de les Balears. La reïna de la rel ha estat usada en alguns llocs per combatre afeccions pulmonars i dolors reumàtics. Els seus components s’estan estudiant mèdicament per al possible tractament del càncer de pròstata i s’usen com a alliberadors d’histamina i en l’homeòstasi del calci. [NTT]
2. CULT POP Els tronquets d’èdril s’usaven com a metxa. Per preparar-la s’escapçava el tronquet tot deixant a la vista la fusta surenca de què estan fets i que pren fàcilment sense fer flama. El tallat es cremava una mica perquè tengués carbonissa. Per usar-lo es posava l’èdril sobre alguna cosa, una taula o una roca, damunt es posava la pedra foguera i amb el foguer es feien saltar espurnes que en caure sobre la carbonissa de l’èdril, prenia. Tot d’una es revifava el foc bufant-lo i ja es podia encendre el cigarro o la pipa. A vegades, per encendre el foc, sobre tot si s’era pel camp, en haver encès la pipa, s’hi posava damunt una mica d’herba seca, fullaca o buines seques i pel canó de la pipa es bufava fins que feia flama, així s’estalviaven mistos. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments