a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

Roig-Francolí Costa, Miquel Àngel (Eivissa 1953) MÚS Compositor, teòric musical, musicòleg i docent. Realitzà els estudis de composició a Madrid amb Miguel A. Coria els anys 1976-1981; obtengué el títol professional de piano, el 1982, al Conservatori Professional de Música de Balears a Palma; el 1985 obtengué el màster en composició a la Indiana University amb Juan Orrega-Salas; el 1988 va obtenir el títol de professor superior d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació en el Reial Conservatori Superior de Música de Madrid; el 1990 va aconseguir el títol de doctor en teoria musical per la Indiana University. Resideix als EUA des de 1982. En el camp de la docència, exercí d’ajudant de càtedra a la Indiana University de 1985 a 1990; de 1990 a 1992 fou professor d’harmonia, anàlisi i formes musicals a l’Ithaca College; de 1992 a 1996, professor d’harmonia, anàlisi i formes musicals a la Northern Illinois University; l’estiu de 1994, estigué com a professor invitat a la Indiana University; de 1996 a 2000 va ser professor de contrapunt i director del programa de solfeig a l’Eastman School of Music de la University of Rochester; des de 2000 és catedràtic d’harmonia, contrapunt, anàlisi i formes musicals al College-Conservatory of Music University of Cincinnati. Com a compositor, es va donar a conèixer a Madrid i a Eivissa el 1975, tot i que ja havia estrenat en aquesta illa algunes de les seues primeres composicions en el marc dels festivals internacionals de música de cambra o als cicles de concerts de l’Associació Pro Música de les Pitiüses. El seu treball compositiu es desenvolupà durant les dècades dels setanta i vuitanta del s XX i el 2004 reinicià la seua labor compositiva, en una nova etapa de la seua carrera. Les seues principals obres per a grups o instruments solistes són: Espejismos (1977), estrenada pel Grup Instrumental Català al Festival Internacional de Barcelona; Suite Apócrifa (1978), estrenada pel pianista Pedro Espinosa a Eivissa; Piezas inviolables, estrenada a Eivissa el 1978 per Juan José Pamies i Josep M. Colom; Quasi Variazioni (1979), estrenada pel Grup Koan a la Fundació Juan March a Madrid; Concierto en Do (1979), estrenada pel Grup Koan a la Fundació Juan March a Madrid; Rondó, op. 5 (1980); Partita para ocho instrumentos (1984), estrenada a la Indiana University, Bloomington, Indiana; Sonata para violoncello y piano (1984), estrenada a la Indiana University; Tres Cantigas d’Amigo, estrenada a la Indiana University el 1985; Diferencias y Fugas (1987), encàrrec de la Fundació Juan March, estrenada pel Cuarteto Arcana a la Fundació Juan March a Madrid; Easter Toccata (2004), estrenada per l’organista Blake Callahan a la catedral de Cincinnati la Pasqua de 2005. Les seues principals obres per a orquestra i orquestra i cor són: Cinco Piezas para Orquesta, encàrrec de Ràdio Nacional d’Espanya, estrenada per l’Orquestra de RTVE, dirigida per Odón Alonso, al Teatre Reial de Madrid, el 1982; Conductus (1981), estrenada per l’Orquestra Ciutat de Palma, amb la direcció de Julio Ribelles, a Palma; Cantata sobre Vita Nuova de Dante (1983), encàrrec de l’Orquestra Nacional d’Espanya, estrenada per l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya, sota la direcció de Manuel Galduf, al Teatre Reial de Madrid; Concerto grosso (1985); Dona eis requiem (En memoria de las víctimas inocentes de la guerra y el terror) (2005), estrenada per l’Orquestra Simfònica de Balears i la Coral Cármina, amb la direcció de Philippe Bender, a l’Auditori de Palma; Antífona y Salmos para las Víctimas de Genocidio (2005). La música de Roig-Francolí ha estat interpretada a Espanya, Anglaterra, Alemanya, Mèxic i als EUA. Les seues obres orquestrals han estat programades per l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya i les orquestres de RTVE, Ciutat de Barcelona, Municipal de València, Simfònica de Madrid (amb el ballet del Teatre Líric Nacional), Simfònica de Tenerife, Ciutat de Palma i la CCM Philharmonia (Cincinnati). La seua obra Cinco Piezas para Orquesta va rebre el primer premi en el Concurs Nacional de Composició de Joventuts Musicals Espanyoles i el segon premi a la Tribuna Internacional de Compositors de la Unesco (París). El 1997 fou nomenat assessor artístic del Festival Manuel de Falla, organitzat per l’Orquestra Simfònica de Chicago en commemoració del 50è aniversari de la mort d’aquest compositor espanyol i que comptà amb la participació de Daniel Barenboim i Plácido Domingo. A partir de la dècada de 1990, la seua labor se centrà en la investigació musicològica i la docència. Roig-Francolí és autor de dos llibres de text universitaris: Harmony in Context (McGraw-Hill, 2003) i Understanding Post-Tonal Music (McGraw-Hill, 2007). Ha presentat nombroses ponències a congressos de musicologia i teoria musical, inclosos diversos congressos de l’American Musicological Society i de la Society for Music Theory. Ha publicat els següents articles i recensions: “Procesos compositivos y estructura musical: Teoría y práctica en Antonio de Cabezón y Tomás de Santa María”, a Políticas y prácticas musicales en el mundo de Felipe II, Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid 2004; “A Theory of Pitch-Class-Set Extension in Atonal Music”, College Music Symposium 41 (EUA 2001); “Santa María, Tomás” de New Grove Dictionary of Music and Musicians, Anglaterra, 7a ed.; al Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana les veus “Tañer a consonancias” i “Tañer fantasía”; “Paradigms and Contrast in Sixteenth-Century Modal Structure: Commixture in the tientos of Antonio de Cabezón”. Journal of Musicological Research, 19 (EUA 2000); recensió del llibre Canone infinito de Loris Azzaroni, Analisi: Rivista di teoria e pedagogia musicale 30 (Itàlia 1999); “Dos tientos de Cabezón basados en tonos del Magnificat”, a Revista de Musicología, 21 (Espanya 1998); “Teoría, análisis, crítica: Reflexiones en torno a ciertas lagunas en la musicología española”, a Revista de Musicología, 18 (Espanya 1995); “Harmonic and Formal Processes in Ligeti’s Net-Structure Compositions” a Music Theory Spectrum 17/2 (EUA 1995); recensió de l’Organ Performance Practices and Repertoires, vol. 1: Spain, 1550-1830. Music Library Association Notes (EUA, setembre 1995); “Playing in Consonances: A Spanish Renaissance Technique of Chordal Improvisation”, a Early Music (Anglaterra 1995); “Modal Paradigms in Mid-Sixteenth-Century Spanish Instrumental Composition: Theory and Practice in Antonio de Cabezón and Tomás de Santa María”, a Journal of Music Theory, 38/2 (EUA 1994); recensió d’Apparitions i Macabre Collage, de György Ligeti, MLA Notes 51/1 (setembre 1994); “En torno a la figura y la obra de Tomás de Santa María: Aclaraciones, evaluaciones y relación con la música de Cabezón”, a Revista de Musicología, 15/1 (1992): 55-85; “Bass Emancipation in Sixteenth-Century Spanish Instrumental Music: The Arte de tañer fantasía by Tomás de Santa María”, a Indiana Theory Review 9 (EUA 1988). Per la seua feina, Roig-Francolí ha rebut al llarg de la seua vida nombroses distincions i beques: primer premi al Premi Nacional de Composició de Juventudes Musicales Españolas, 1981; segon premi Tribuna Internacional de Compositors de la Unesco, París, 1982; beca del Comitè Conjunt Hispanonord-americà per a Assumptes Culturals i Educatius (Ministeri d’Assumptes Exteriors), 1983-84; dues beques de perfeccionament i ampliació d’estudis musicals a l’estranger del Ministeri de Cultura, 1985-86 i 1986-87; primer premi al Concurs de Treballs Musicològics de l’Associació de Musicòlegs d’Indiana, 1987; beca de la Indiana University, 1988-89, per completar la tesi doctoral; beca de la Indiana University, estiu de 1988, per realitzar investigacions històriques a Espanya; premi del degà de la Indiana University School of Music, 1991, a la millor tesi doctoral de l’any; beca d’investigació, Ithaca College, estiu de 1991; premi d’investigació “Dana Research Fellow Award”, Ithaca College, 1992; beca per al desenvolupament d’un nou pla d’estudis musicals, Northern Illinois University, 1993; beques d’investigació, Northern Illinois University, estius de 1993 i 1995, i la Medalla d’Honor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, 2004. Ha participat en nombrosos congressos i ha realitzat diverses activitats professionals dins el camp de la seua especialitat; destaca la seua participació com a professor i conferenciant en el Curs d’Estiu, el juliol de 1998, de la Universidad Complutense de Madrid a El Escorial amb el tema “El Mundo Musical de Felipe II”; fou assessor artístic i principal conferenciant del Festival Manuel de Falla, Orquestra Simfònica de Chicago, maig de 1997; assessor artístic i conferenciant en el Festival Música y Arte: Sounds and Colors of Spain, organitzat per l’Orquestra Simfònica de Chicago i l’Art Institute of Chicago, Chicago, març de 1996; ponències presentades en un total de quinze congressos i trobades de les següents associacions professionals: American Musicological Society, Society for Music Theory, Music Theory Midwest, Cornell University Music Colloquia, College Music Society, Simposi sobre Investigació en Teoria Musical (Indiana University), Indiana Musicologists Association i Sociedad Internacional para el Estudio del Tiempo. [JaTP]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici