a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

punta f TOPON Part extrema i més avançada d’una cosa. Porció de terreny que avança dins la mar; cap relativament baix i estret [DCVB]. En la segona de les accepcions, la paraula punta constitueix el nucli o el genèric de topònims ben consolidats històricament a les Pitiüses. A Formentera, les puntes més importants són la punta des Trucadors; la punta Prima, que originà la denominació sa Punta referida a una comarca interior; les puntes del massís de la Mola: sa Palmera, sa Creu, es Llençó, Estrips, es Garroveret, es Far, sa Ruda, la punta Roja i la punta de sa Fragata. Al massís des Cap es troben la punta de l’Anguila, la des Garroveret, la des Cap i la punta Rasa, seguides de la punta de la Gavina i la punta de sa Pedrera. Al costat d’aquestes puntes principals, la costa és plena d’indrets que s’endinsen en el mar que també han esdevengut, en la toponímia tradicional, puntes. Per exemple, només a la badia des Pujols es troben la punta Alta i la punta des Mabres. El concepte de punta s’aplica també als extrems d’illes i illots. Igualment, la punta de Mestral i la de Xaloc, a l’illa des Fonoll Marí, o la punta de Tramuntana, a s’Espardell. El mot genèric punta s’aplica també a porcions de terreny que sobresurten en zones amb pendent: és el cas de la punta de sa Talaia, al quadrant SO del massís de la Mola. El conegut topònim punta des Bosc, a la vénda de sa Talaiassa de la Mola, es refereix a una secció boscosa que s’endinsa dins zones de conreu. [VFM]