a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

pou m TOPON Com a element imprescindible en una comunitat històricament abocada a l’agricultura i la navegació, els pous han esdevengut construccions omnipresents en el paisatge i la cultura de les illes Pitiüses. L’accés a l’aigua és bàsic tant per a les activitats agrícoles i ramaderes com per a les embarcacions que desembarcaven a les costes o hi navegaven. Els pous, tant els comunals al costat dels camins generals d’interior com els costaners, han esdevengut, amb el temps, fites a partir de les quals denominar indrets i organitzar la percepció del territori per part dels habitants d’Eivissa i Formentera. Així, són freqüents les al·lusions als pous en la toponímia de les Pitiüses. A Formentera, exclusivament a la part baixa de l’illa, atès que a la Mola no hi ha pous, es troben topònims com el pla des Pou, al SW de l’estany Pudent ∫; la platja des Pou ∫, as Pujols; l’escull des Pou ∫, a la platja de Llevant ∫; el camí des Pouet i el camp des Pouet, als vessants S i SO, respectivament, de l’estany des Peix ∫, segurament associats al pouet de s’Abeurada, a la mateixa zona; el pou Nou, a l’interior de Portossalè; el pou de Cala Saona, documentat el 1666, i es Pouetí, a cala Saona, on es troba a més el pou de Dalt, conegut també com el pouet de cala Saona o el pou Nou; el pou Marès, a ses Illetes ∫ entre el port de la Savina i el molí des Carregador; etc. De vegades els pous prenen el nom del lloc on es troben: pouet des Ram, pou des Torrent de s’Alga, pou des Caló, etc. Sovent es designen amb el nom de la casa o hisenda on es troben situats, com ocorre, per exemple, amb els pous comunals excavats arran del repoblament del s XVIII: el pou d’en Marianet ∫, el pou d’en Pere Blai ∫, etc. Alguns d’aquestos pous apareixen documentats des del s XIII, com el pou des Carnatge. Topònims que fan referència a pous arran de costa són, per exemple, el pou de Cala Llenya o el pou de ses Illetes o es Pouet ∫. [VFM]