|
Puig
des Molins, es GEO Barriada i espai de la ciutat d’Eivissa, parcialment desenvolupat
urbanísticament i que encara compta amb zones lliures i amb valors
diversos. El barri es troba al S de la ciutat d’Eivissa, concretament,
al puig que rep el mateix nom (50 m), que s’estén per una
carena, al llarg d’uns 600 m, i que es mostra en disposició NO-SE.
L’absència d’establiment urbanístic al vessant
E és a causa de l’orografia del puig des Molins en aquell
punt, consistent en un pendent ben fort que arriba fins a la mar, a la
confluència del barri i l’enclavament des Soto. Té una
extensió d’1,2 km2 aproximadament i fita, a l’O, amb
el barri de ses Figueretes, delimitant ambdós barris el carrer
d’al Sabini; al S, amb el mateix barri, a través d’un
penyal; a l’E, amb es Soto, on fa de límit el coll que separa
els puigs des Molins i el de Vila, i al N, amb la barriada de sa Capelleta,
a través del pendent del puig des Molins en aquell vessant.
Aspectes físics
Morfològicament, el puig des Molins forma una unitat amb el proper
puig de Vila i és un massís calcari emergit per plegaments
alpins. Els materials dominants són el rocam calcari —base
de l’elevació— i aportacions marines i terrestres
de materials quaternaris. En realitat, el puig des Molins està format
per tres pujols, d’entre 40 i 50 m, units per una carena. El procés
propi de materials calcaris conegut com a carst hi ha deixat diverses
formacions, com cocons, rasclers i coves. El vessant meridional segueix
sent objecte d’erosió marina i s’hi produeixen esllavissaments.
Aquesta zona és coneguda amb el topònim de baix des Molins
i conté accidents, de ponent a llevant, com es Clot Vermell, es
Poter, es Cocons, es Clot des Macs, ses coves de sa Pedrera, es salt
d’en Jeroni, es pas Estret, sa platgeta des Pas Estret, l’illot
des Britjot, sa punta Blanca o sa cova de ses Dones. La vegetació del
puig des Molins és la pròpia de la garriga mediterrània
(amb predomini d’espècies aromàtiques, mates i pins)
en combinació amb espècies invasores o de nova implantació (esparregueres,
tapereres, figueres de pic, pitreres, entre d’altres). Pel que
fa a la fauna, és l’habitual de llocs costaners i pedregosos
d’Eivissa i hi destaquen les aus marines i terrestres, alguns invertebrats
terrestres, rèptils (com el cas de la sargantana) i algun mamífer
rosegador. Des del cim del puig des Molins es donen unes condicions molt
bones per a la visibilitat del firmament, un dels motius de l’emplaçament
de l’Observatori Astronòmic. Una menció especial
mereix el paisatge del puig des Molins, un dels més bells i prestigiosos
de la ciutat d’Eivissa. Paisatgísticament, el puig des Molins
es relaciona estretament amb el conjunt monumental de Dalt Vila i la
mar, formant-hi una unitat de paisatge, que pot patir regressions a causa
de processos físics (com seria el cas de l’erosió dels
penyals) o humans (urbanització, deteriorament de la qualitat
de l’espai).
Evolució
Els fets històrics indiquen que el puig des Molins sempre ha tengut
interès per a la ciutat d’Eivissa, atès que és
una elevació molt propera al puig de Vila i, per tant, en pot
afectar les condicions de defensa. Al marge d’això, un altre
interès ha estat el de l’aprofitament del vent dominant —llevant— per
a l’establiment de molins per abastir de farina la propera població urbana.
Des de mitjan s VII aC hi ha testimonis d’assentaments humans al
barri, iniciats amb la colonització fenícia de l’illa
d’Eivissa i la fundació de la ciutat d’Eivissa. El
vessant N del puig acabà acollint activitats industrials, extractives,
rituals i funeràries, entre les quals destaca la necròpolis
púnica del Puig des Molins (des del s VI aC i usada per fenicis,
púnics, romans i musulmans). Les activitats agràries a
la zona han estat presents de forma pràcticament ininterrompuda; és
remarcable la importància estratègica que es donà al
fet d’assentar-hi els diversos molins de moldre gra que han tengut
els diversos cims del puig (Molins, es ≠). Els molins d’aquesta
zona són més coneguts com a molins de ponent, en contraposició als
de llevant, que eren els situats al puig des Soto (Llevant,
molins de ≠).
Tot i això, s’arribà a conèixer el lloc també amb
el nom de puig Erm, atesa la manca de capa de terra que hi ha, o de puig
Inculte (1235). El monticle occidental fou conegut en època moderna
com a puig de ses Forques (hi havia un patíbul) o del Calvari,
en el seu moment. També és remarcable la importància
que hi ha tengut el cultiu de l’olivera i la pastura de ramat.
La zona costanera de baix des Molins acollí, almenys al s XIX,
drassanes per a la construcció de vaixells, concretament al canal
d’en Fèlix. El s XIX, el puig des Molins començà a
ser font de visites d’oci per part de la població local;
n’és una mostra el costum d’anar a la seua costa per
prendre banys de mar, amb separació per gèneres dictat
per diversos bans de batlia. Alguns pobladors de la ciutat d’Eivissa
triaren el puig per assentar-hi residències secundàries
en forma de xalet, que amb el pas del temps han passat a ser primeres
residències. Més endavant, els anys seixanta del s XX significaren
l’inici del procés urbanitzador de la majoria del barri
i l’assentament de les activitats del turisme. Un esdeveniment
clau per entendre la configuració del barri del Puig des Molins
serà l’inici de les excavacions a la necròpolis púnica
del mateix nom —inici del s XX— i la posterior consolidació d’una
zona museisticoarquelògica al ritme de les descobertes, els treballs
i la construcció del Museu Monogràfic del Puig des
Molins ≠,
en terrenys limítrofs amb la barriada de sa Capelleta. Des dels
anys setanta del s XX, s’hi ha anat establint una sèrie
d’edificis plurifamiliars per respondre a les expectatives residencials
ateses la proximitat al nucli urbà eivissenc, les belles vistes
existents i el fet de viure en un indret no densificat i amb espais lliures.
Coetàniament, l’oferta turística d’allotjament
també s’hi establí amb una petita sèrie d’establiments
d’aquest subsector, com és el cas de l’Hotel Cénit
(1959), obra de l’arquitecte català Germà Rodríguez
Arias.
Molins i altres elements patrimonials
Tal com recull el topònim, el barri és ple de molins, atès
que s’havien de construir en zones elevades per aprofitar la força
del vent que movia les seues veles (no fixes, sinó que s’encaraven
en funció de la direcció des d’on bufava el vent).
De molins se n’han registrat vuit. En el promontori oriental, el
molí d’en Fèlix (de propietat particular, en bon
estat de conservació i aturat l’any 1940 arran d’una
prohibició de funcionament si els molins no aportaven una producció mínima),
el d’en Toni Joan (de propietat particular, en bon estat de conservació i
en funcionament fins al 1930), el d’en Pep Joan (de propietat particular,
aturat el 1930 i en el qual es conserva l’estructura) i el de s’Escala
(desaparegut). En el promontori central, el molí des Porxet (propietat
del Consell, sense activitat des de 1930 i que es troba en un estat de
conservació excel·lent després d’una restauració feta
els anys noranta del s XX) i el d’en Roig (de propietat particular,
desafectat com a molí el 1930 i que ha vist incorporat al seu
cim uns merlets). En l’occidental, el molí d’en Cantó (propietat
de la comunitat de propietaris del bloc d’apartaments contigu i
en bon estat de conservació) i el de na Secorrada (sense activitat
des de 1920 i que té la torre en un bon estat de conservació).
Molts compten amb cossos edificatoris adossats. A més, es registren
els següents elements patrimonials: en el promontori oriental: murs
tradicionals de pedra seca; casa pagesa, cisterna, aljub i fusteria-magatzem
de can Fèlix; casa pagesa i cisterna d’en Toni Joan; casa
pagesa d’en Pep Joan; casa pagesa de s’Escala; edificació residencial
racionalista de La Falaise (obra d’Erwin Broner, 1964), encara
que desfigurada posteriorment; coves al vessant S del puig des Molins.
En el promontori central: casa pagesa de can Coves; casa Kaufman (Erwin
Broner, 1960); necròpolis feniciopúnica i altimperial romana
des Puig des Molins; murs de pedra seca; observatori astronòmic;
finalment, al promontori occidental, la casa de na Secorrada, on varen
viure el 1936 Rafael Alberti i Maria Teresa León.
Estructura urbana
Des del punt de vista de nucli urbà, es Puig des Molins és
una barriada de reduïdes dimensions en què no destaca la
funció residencial. Cal mencionar que les condicions orogràfiques
adverses i la gran superfície de la necròpolis púnica
deixen poc espai lliure per al fet residencial. Pel que fa als aspectes
de planificació urbanística, el Pla General d’Ordenació Urbana
(PGOU) de la ciutat d’Eivissa (1987) preveu es Puig des Molins
com a àrea urbana i li dóna la catalogació d’UA-21.
Per tant, s’hi reconeix un desenvolupament urbanístic i
residencial i en preveu un cert desenvolupament. Hom hauria de reconèixer
que des de l’any 2000 hi ha hagut intents des del Consell Insular
i des de l’Ajuntament d’Eivissa per evitar els desenvolupaments
en edificis amb major impacte, sense que es canviàs la qualificació urbanística
de l’àrea. En aquest sentit, s’ha de destacar la incoació per
part de la màxima institució insular de la declaració de
Bé d’Interès Cultural (2002) que cercava la protecció dels
béns que s’hi troben i del paisatge existent actualment.
En aquest sentit, hom també ha de remarcar l’oposició del
consistori capitalí a l’edificació d’un immoble
de tretze plantes —aprofitant el pendent— al tallserrat que
dóna a la mar. A la següent planificació urbanística
de la ciutat, la proposta de revisió del PGOU (2004), es preveia
per as Puig des Molins un tractament d’àrea urbana i una
qualificació de residencial i d’equipament cultural. El
maig de 2005, l’Ajuntament d’Eivissa acordà la suspensió de
l’atorgament de llicències per redactar un Pla Especial
de Protecció i Conservació a l’àmbit conjunt
de la zona sud-est del puig des Molins. En relació amb la inscripció d’Eivissa
en el Patrimoni Mundial per part de la Unesco (1999), el puig des Molins
hi és parcialment previst, atès que un dels quatre béns
inscrits és la necròpolis púnica del Puig des Molins.
Els valors naturals i culturals del puig des Molins portaren l’equip
de govern del Consell d’Eivissa i Formentera (1999-2003, Pacte
Progressista) a incoar un expedient de declaració de Bé d’Interès
Cultural (Expedient 47/02, 2002, de Declaració com a BIC del promontori
oriental del puig des Molins, Eivissa) que havia d’incloure en
la delimitació una bona part d’aquesta àrea. La proposta
favorable de la Comissió Insular de Patrimoni Historicoartístic
per a la declaració del puig des Molins com a BIC arribà al
Ple de la Corporació el 03/02/2003, que deixà la decisió sobre
la taula per haver entrat nova documentació. Pel que fa a la configuració de
l’entramat del barri l’any 2008, es tracta d’una barriada
amb una xarxa de carrers ben pobra, atès que només consta
de dues vies rodades d’accés: en primer lloc, el carrer
de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, que
enllaça sa Capelleta amb ses Figueretes i que creua el barri amb
diverses rasants; en segon lloc, el carrer de Luci Oculaci, que transcorre
des del cim del puig —en direcció est— fins al coll
que es forma amb el puig de Vila i on es troba es Soto. Aquesta xarxa
viària rodada es constitueix en l’accés per a vehicles
i només en una direcció per a cadascuna de les vies. La
resta de vies la constitueix una sèrie de carrerons habilitats
per als vianants i que connecten, a través d’escales, el
puig des Molins amb les properes barriades de ses Figueretes i sa Capelleta.
A l’est del barri es troba el coll que separa el puig des Molins
del puig de Vila. En aquest indret el carrer de Joan Xicó ressegueix
el coll en direcció a la mar. El carrer està cobert parcialment
per un túnel, per sobre del qual passa el carrer que condueix
as Soto Fosc, fins al peu de la fortalesa de Dalt Vila. El túnel
també es coneix com de ses Tanquetes, nom que també fa
referència a la Comandància Militar que es troba a sobre
seu. A la fi del túnel apareix el camí de terra que, resseguint
les corbes de nivell i la costa, condueix fins al carrer de Ramon Muntaner.
Així mateix, després del túnel el carrer segueix
cap a la mar i es troba flanquejat per diverses edificacions d’ús
militar en origen. Una d’elles és el conjunt d’habitatges
per a residència de famílies de soldats, habitatges desafectats
d’aquest ús exclusiu. L’altra és la Residència
Militar —abans Hospital Militar ≠—, oficialment
anomenada “d’acció social
de descans Herois de Filipines - nucli El Soto” i que acull oficials;
la residència compta amb una tanca perimetral de fil de ferro
i amb una piscina descoberta i el seu emplaçament és origen
de controvèrsies, atès que es féu guanyant terrenys
al lloc on se celebra la berenada del 8 d’agost. Prop de la mar
hi ha el canal d’en Fèlix, que encara compta amb testimonis
d’una activitat agrària pretèrita: parets de pedra
seca, oliveres, ullastres, ametllers i figueres. A la fi del torrent
es realitza la berenada, que commemora el desembarcament de les tropes
catalanes l’any 1235 i que el Consell Insular d’Eivissa i
Formentera institucionalitzà l’any 1982. Al sud del carrer
de Ramon Muntaner, al Pas Estret, hi ha una zona costanera ocupada per
unes quantes edificacions plurifamiliars molt prop de la mar, algunes
de les quals funcionen com a apartaments turístics. La zona compta
amb vegetació en forma de pitreres i figueres de pic. Als peus,
s’hi troba la platja des Pas Estret, a la qual s’accedeix
per un camí amb graons; enfront seu, l’illot des Britjot.
Al nord del carrer que ve des de ses Figueretes, hi ha una sèrie
d’habitatges plurifamiliars i el camí que ascendeix al cim
del puig des Molins. En el transcurs d’aquest camí hi ha
alguna edificació en construcció, el 2006, abans d’arribar
al molí d’en Fèlix (1779), al voltant del qual hi
ha l’antiga casa de can Fèlix, el local que havia acollit
la discoteca Mar Blau i l’hostal del mateix nom, d’una estrella.
Allí comença un llarg tallserrat que discorre en paral·lel
a la mar, recobert de vegetació consistent en figueres de pic,
pitreres, esparregueres i altres plantes. També hi ha el molí d’en
Toni Joan (s XVIII), el qual compta amb un pou i està envoltat
de diverses edificacions plurifamiliars i unifamiliars, totes contemporànies;
fins i tot, n’hi ha alguna de prefabricada. Al cim del puig des
Molins hom troba el molí d’en Pep Joan (s XVIII), amb un
cos adossat abandonat. Al lloc on conflueixen els carrers de Joan Xicó i
de Luci Oculaci hi ha diversos habitatges plurifamiliars. Part d’aquest
lloc se situa al damunt del túnel en què es converteix
el primer en direcció a la mar. A part, hi ha l’Hotel Molins
Park. Resseguint el carrer de Luci Oculaci cap a l’oest, es troba
l’edificació coneguda com La Falaise, que fou residència
del pintor i falsificador hongarès Elmyr d’Hory ≠.
Poc després, comença una llarga tanca metàl·lica
que serveix de delimitació de la necròpolis del Puig des
Molins. Més endavant el carrer de Luci Oculaci conflueix amb el
de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, obert
per comunicar les noves edificacions que s’hi han establert. El
lloc de confluència dóna lloc a una petita esplanada que
fa funcions de mirador cap a ses Figueretes, la costa sud-est d’Eivissa,
es Freus, s’Espalmador i Formentera. La necròpolis del Puig
des Molins compta amb una casa pagesa i vegetació consistent en
pins, oliveres i xiprers. Va ser declarada Monument Historicoartístic
l’any 1931. L’any 1987 va ser objecte de declaració de
Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la tipologia de zona
arqueològica. A la llarga carena del puig des Molins hom troba
un nou molí, el des Porxet, en un bon estat de conservació i
emblanquinat, l’any 2005. Diverses edificacions plurifamiliars
de dimensions modestes envolten el molí. Cap a l’oest, hi
ha l’Observatori Astronòmic, en un evident mal estat de
conservació, de propietat municipal. Els voltants de l’Observatori
estan ocupats per diversos cossos edificats abandonats i per plantes.
A la seua vora hi ha el molí d’en Roig (Bé Cultural).
El costat meridional del carrer de Luci Oculaci compta amb diverses edificacions
plurifamiliars que donen al carrer i al tallserrat. En direcció al
cim que hi ha a l’oest, diverses edificacions unifamiliars flanquegen
el carrer de Luci Oculaci pel sud i algunes de plurifamiliars ho fan
pel nord. Dos carrers paral·lels esgraonats i enjardinats connecten
aquest carrer amb l’inferior de l’Arxiduc Lluís Salvador.
Al cim el carrer fa un revolt i compta amb una petita zona d’aparcament.
A més, hi ha les restes del molí de na Secorrada i del
d’en Cantó, a principi del s XXI integrats en edificacions
residencials contemporànies. Prop seu, l’Hotel Cénit
(2 estrelles), instal·lació d’allotjament turístic
que compta amb hotel, apartaments, estudis, àrea d’aparcament
i piscina. Als peus d’aquesta zona hi ha el carrer de l’Arxiduc
Lluís Salvador d’Àustria, el qual compta amb l’edifici
conegut popularment com de l’Aliança Francesa, atès
que en els seus baixos s’hi establí aquest centre docent
durant les dècades dels setanta i dels vuitanta del s XX. A excepció d’un
petit solar sense desenvolupament, ambdós costats del carrer estan
ocupats per habitatges plurifamiliars als baixos dels quals hi ha alguns
dels pocs establiments comercials amb què compta el barri. L’inici
del carrer d’al-Sabini compta amb alguns edificis plurifamiliars
en mal estat de conservació i amb uns apartaments turístics.
Una de les característiques d’aquesta via és l’existència
d’un gran nombre de xalets, construïts a partir dels anys
cinquanta del s XX. El carrer pràcticament no compta amb activitat
comercial i la majoria de les plantes baixes estan desocupades o complint
funcions residencials. Bona part de les construccions d’aquest
carrer compta amb petites zones enjardinades. Algunes, les aixecades
més recentment, compten amb garatge. En general, els edificis
del barri destinats a ús residencial varen ser construïts
durant la segona meitat del s XX i no guarden un interès arquitectònic
o patrimonial destacat. Hi ha una notable tendència a l’horitzontalitat
en l’aixecament de molts dels edificis del barri per adaptar-los
als forts pendents que s’hi registren. Demogràficament,
el barri des Puig des Molins és poblat (Padró municipal
d’habitants, desembre de 2004) per 1.447 habitants, dels quals
740 són hòmens i 707, dones. Les activitats econòmiques
del barri des Puig des Molins tenen una escassa presència i s’hi
registren dos hotels, un hostal, tres edificis d’apartaments turístics,
tres bars, un gimnàs, un establiment d’instal·lacions,
una botiga de queviures i un servei tècnic de reparació.
Pel que fa a les activitats secundàries, al puig des Molins es
va establir una pedrera, en desús el s XXI, que es troba als peus
del vessant sud, al carrer de Ramon Muntaner. Respecte de l’espai
amb una funció patrimonial, en destaca la necròpolis púnica
del Puig des Molins, amb una superfície de 54.008 m2. Pel que
fa als serveis comuns, la barriada compta amb cabines telefòniques,
senyalització informativa, enllumenat, recollida diària
de fems, contenidors de residus i papereres. Les activitats socials a
penes hi estan presents, en destaquen la seu del Fons Pitiús de
Cooperació i una mesquita. [MCL]
|
