a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pueblo, El SOC Publicació setmanal que s’edità a Eivissa des de l’11 d’octubre de 1913 fins al 19 d’agost de 1916, amb un total de 139 números. Com a òrgan dels republicans, defensava els interessos generals i, principalment, els de la classe obrera. Els primers 18 números, amb el subtítol Periódico republicano, s’editaren a la impremta de Marià Tur i la redacció i l’administració estaven al carrer de Josep Verdera, núm. 12. A partir del núm. 19, de 14 de febrer de 1914, s’estampà a la impremta de Francesc Escanellas Sunyer i, posteriorment, a la impremta dels hereus de Francesc Escanellas, amb la redacció en el Centre Republicà. Amb el número 29, de 25 d’abril de 1914, es canvià el disseny de la capçalera i el subtítol pel de Semanario republicano. Defensor de los intereses de Ibiza y Formentera, i s’hi afegí el dibuix d’un barret frigi original de Josep Costa “Picarol”. A partir de l’any 1915, El Pueblo tornà a publicar-se a la impremta de Marià Tur fins a la seua desaparició. Josep Castelló Ribas en fou fundador i director, tot i que l’edició de 29 de novembre de 1913 es feia ressò de la seua dimissió; fou rellevat per Salvador J. Castelló fins al 12 de desembre de 1914. A partir de llavors, la publicació fou dirigida per Miquel Tur Roig “Gabrielet”. El número 69, de 27 de febrer de 1915, publicà un article titulat “Alerta y gaterías”, sobre la prohibició de la celebració de l’enterrament del gato (gato, enterrament del ∫), la comparsa de carnestoltes i la intervenció desafortunada de la guàrdia civil pels carrers de la ciutat amb el consentiment de l’alcalde. L’escrit ocasionà l’encarcerament del director Miquel Tur, que fou jutjat davant el Jutjat Municipal per suposades ofenses contra l’alcalde, i davant el Tribunal Militar en consell de guerra a la sala de banderes del Castell, per suposades injúries contra la guàrdia civil. Finalment fou absolt en ambdues sentències. Poc després de les eleccions municipals de novembre de 1915, en les quals la candidatura republicanosocialista no aconseguí suficients vots, El Pueblo estigué tres setmanes sense sortir al carrer. Durant aquell curt període, del 27 de novembre fins a l’11 de desembre, es publicaren tres exemplars d’El Pueblo de Ibiza, un periòdic fundat pel director Miquel Tur i que pretenia ser el successor d’El Pueblo davant la seua desaparició. Una vegada aclarit aquest malentès entre Pere Oliver, president del Centre Republicà, i Miquel Tur, l’edició d’El Pueblo tornà a la normalitat, encara que no per gaire temps. El trencament del periòdic amb el Centre Republicà, una altra vegada per desavinences entre el president del Centre Republicà, Pere Oliver i el director del setmanari, ocasionà un canvi de tendència a partir del número 119, de 4 de març de 1916. En aquesta ocasió es modificà el disseny de la capçalera, el dibuix de Picarol quedà suprimit i el subtítol passà a ser Semanario político de información. De ser l’òrgan del Centre Republicà, passà a recolzar la candidatura de Lluís Tur Palau del Partit Conservador ∫ per a diputat a Corts, però finalment fou el candidat liberal, Carles Roman Ferrer, qui guanyà les eleccions d’abril de 1916. Generalment el seu format era de 4 pàgines a tres columnes, de 34 x 24 cm, encara que publicà alguns números amb un format diferent. El preu era de 5 cèntims el número solt, 25 cèntims la subscripció per a un mes i 2,50 pessetes per a un any. El cos de redacció era format per Joan Marí Mas, Eugeni Bonet Riera, Julià Vilàs Abraham i Francesc Vilàs Planas. Comptà també amb col·laboracions i articles signats per Felip Curtoys Valls (el número 34 publicà el poema en català “Un record”), Bartomeu de Roselló Tur, Antoni Albert Nieto, Joan Bonet Riera, Pere Palau Tur i Francesc Medina Puig, entre d’altres. També s’hi poden trobar els pseudònims Metralla, Gardenio, Zeta, Max (per a les crítiques teatrals o de cinema), Cantaclaro, Martillo, Fermín, Escalpelo, Ene, Erre, Emeteerre, Mecachis, Mefistófeles, Nicanor, Florida-Blanca, Demetrio, Un ibicenco, Un punto Filipino, Dice-lo-todo, Espartaco, El chico de El Pueblo, Tic-Tac, Miau, o les inicials R, Z, Dr. X, entre molts d’altres. Cal destacar els gravats del caricaturista i dibuixant Josep Costa “Picarol” sobre la Guerra Europea publicats entre setembre i desembre de 1914. Algunes de les seccions eren “Fondo”, “Ecos municipales”, “Información”, “Municipalerías”, “Variedades”, “De todo un poco”, “Politiquerías” i “Cháchara”, entre altres. Normalment inseria anuncis publicitaris a la darrera pàgina. Dedicà un número extraordinari a la visita del comte de Romanones a Eivissa l’abril de 1915. Finalment, i després de tres setmanes sense veure la llum, la redacció d’El Pueblo s’acomiadà dels seus lectors amb un “Hasta luego”, un acomiadament motivat, segons s’explicava, per exigències en el compliment d’obligacions particulars. [ACM]