a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Pouàs, avenc des HIST/ARQUEOL Típic avenc d’esfondrament situat a la parròquia de Santa Agnès de Corona. La seua boca s’obre a 236 m sobre el nivell de la mar. Es tracta d’un pou de 7 m de diàmetre i 19 de fondària, que comunica amb una sala lateral de pis inclinat alineada en direcció EO, de forma irregular, que fa 32 x 52 m de llargària i amplària màximes. Important estació arqueològica i paleontològica d’Eivissa, va ser excavada entre els anys 1988 i 1994 per un equip de la Universitat de les Illes Balears dirigit pel Dr. Josep Antoni Alcover Thomàs ∫, amb finançament del Ministeri d’Educació i Ciència i de la National Geographic Society de Washington. Es Pouàs va actuar durant desenes de milers d’anys com a engolidor, transportant al seu interior tones de sediments argilosos, pedres i restes òssies. Fou visitat pels pobladors prehistòrics, que hi deixaren testimonis de la seua presència. El dipòsit arqueològic que contenia, prepúnic, va ser destruït cap a la meitat dels anys setanta, quan es va buidar la part superior del paquet sedimentari amb la intenció de fer-hi una discoteca. Els sediments trets es conserven prop de la boca des Pouàs. Es diu que quan es varen treure aquestos sediments varen sortir restes humanes i ceràmica local, que foren espoliades. Queden algunes restes d’aquest dipòsit a les parets de la cova. Una datació recent d’un fragment de fèmur humà obtengut durant l’excavació des Pouàs ha lliurat la data radiocarbònica KIA-29163 (la qual, sense aplicar cap factor de correcció sobre el possible efecte de dieta marina, correspon a un moment indeterminat dins del lapse 2290 – 2130 aC). Una volta considerada la correcció possible, aquesta datació documenta la presència humana a Eivissa com a mínim en el transcurs del darrer segle del III mil·lenni aC (i tal volta abans), i l’any 2007 és un dels testimonis més antics de presència humana a l’illa. Les restes trobades documenten que fou emprat com a lloc d’enterrament. El màxim interès des Pouàs és paleontològic. A l’avenc s’han trobat restes d’una fauna antiga, que és anterior (i pot ser-ho molt) a 70.000 anys i que conté restes de tortuga gegant. Aquesta tortuga gegant és probablement de la mateixa espècie que es troba a la cova de ca na Reia, a la pedrera de Can Besora i a la Mola de Formentera. La fauna de la tortuga terrestre gegant no es coneix als dipòsits del pleistocè superior de les Pitiüses. Per damunt de la colada que cobreix la tortuga es troba un paquet sedimentari que s’ha anat acumulant al llarg d’uns 30.000 anys i que constitueix el dipòsit més ric del pleistocè superior trobat a les Pitiüses. Aquest paquet sedimentari és format per centenars de micronivells poc compactats que contenen restes de la fauna vertebrada prehumana pitiüsa. S’hi troben desenes de milers d’ossos. S’ha fet una estimació que el jaciment pot haver conservat més de dos milions d’ossos. Alguns micronivells contenen cendres probablement arribades d’incendis esdevenguts al continent. L’excavació d’aquest jaciment va permetre establir que la fauna que va viure a les Pitiüses durant el pleistocè superior fins a l’arribada dels humans era totalment diferent de la que es trobava a les altres illes mediterrànies de més de 100 km2, ja que no contenia mamífers terrestres. Aquesta singularitat fa que la seua composició faunística sigui similar a la de les illes oceàniques. Com a espècies vertebrades només s’hi troben la sargantana pitiüsa, ratapinyades i ocells. Les sargantanes són especialment abundants als nivells superiors del dipòsit. Probablement s’han incorporat com a restes d’alimentació dels xoriguers i altres ocells. La fauna de ratapinyades està constituïda per cinc o sis espècies. L’espècie més abundant era la ratapinyada comuna Myotis myotis, l’any 2007 absent a les Pitiüses, i que devia criar al mateix indret. La fauna d’ocells des Pouàs està composta per una seixantena d’espècies. El superdepredador de la fauna eivissenca era l’àguila marina (Haliaetus albicilla). Alguns dels exemplars trobats as Pouàs eren de gran mida, amb uns ossos un 10% més llargs que els ossos dels exemplars més grans que hi viuen a inici del s XXI. Aquesta espècie criava a Eivissa i degué ser un agent bioacumulador molt important as Pouàs. Entre les seues possibles preses que apareixen en aquest jaciment es troben piocs (Otis tarda), grues (Grus grus) i oques de talla petita (derivades de l’oca Anser erythropus). Cap d’aquestes espècies no viu els primers anys del s XXI a Eivissa. Les oques i les grues criaven durant el pleistocè superior/holocè a Eivissa. Aquestes quatre espècies han desaparegut de les Pitiüses després de l’arribada dels humans. As Pouàs també es troben restes abundantíssimes de virots (Puffinus mauretanicus), així com trossos de closques dels seus ous, la qual cosa documenta que aquesta espècie criava al mateix Pouàs; el 2007 l’espècie no cria a Eivissa. Són també molt abundants corbs i gralles, coloms, falzies, cabots de roca, falcons i altres espècies rupícoles, així com molts de petits ocells passeriformes no rupícoles. Una part important dels ocells de mida petita han estat incorporats al dipòsit com a restes d’alimentació d’ocells de presa nocturns. Entre ells, s’han trobat restes del gran duc (Bubo bubo), del mussol migrant (Asio flammeus) i del mussol (Otus scops). S’ha descrit una espècie de rascló endèmic d’Eivissa basant-se en materials trobats as Pouàs, el rascló d’Eivissa Rallus eivissensis. Era una espècie més petita i rabassuda que els rasclons del s XXI, que probablement tenia un vol més pesat i que, juntament amb les oques, devia viure a prats i zones embassades del pla de Corona i del pla de Son Gelabert. L’ornitofauna fòssil des Pouàs és una de les més riques que es coneixen a tota l’àrea mediterrània. El jaciment des Pouàs és important no només pel que conté, sinó també per les espècies que hi manquen, tals com les gavines, les perdius i els teulats. En el passat de les Pitiüses aquestes espècies devien ser o poc abundants o inexistents. Es Pouàs documenta els grans canvis faunístics que s’han produït a les Pitiüses després de l’arribada dels humans. [JAT]