a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Portinatx, vénda de GEO Vénda del poble i del terme municipal de Sant Joan de Labritja. És situada a l’extrem més septentrional de tota l’illa d’Eivissa, limita al SE amb la vénda des Murtar, al SO amb la vénda des Niu des Corbs i per tots els altres costats amb la mar. La seua extensió és d’unes 655 ha. El territori, situat dins de l’extensa comarca natural des Amunts, és ben accidentat, especialment a la seua meitat meridional, on se situen el puig de sa Descoberta, al SO, que arriba a 248 m d’altitud, i el puig de sa Caperulla, al SE, amb 162 m d’altitud. Les terres de la vénda arriben, al seu extrem S, als estreps de les serres més elevades des Murtar i, per això, s’eleven fins a devers 300 m d’altitud en aquell sector. A la meitat septentrional de la vénda, en canvi, els pendents són més suaus, tant a la zona de sa Plana (entre el puig de sa Descoberta i la mar), que s’allarga per la punta de sa Torre, com a la plana de Portinatx, que és com es coneix la petita península que es forma entre el port de Portinatx, a l’O, i la cala d’en Serra, a l’E. Aquesta plana es troba, en bona part, entre 40 i 55 m d’altitud. La línia de costa també és ben accidentada i bàsicament de penya-segats, tot i que també hi ha algun petit tram de costa baixa i alguna cala. D’E a O s’inicia amb els espadats de la zona des Quintalar, que miren cap al NE i arriben a prop de 100 m d’altitud, encara que aviat es fan més suaus, i fins i tot dalt de la punta d’en Serra el tram de costa es coneix com la plana Verda. A continuació s’arriba a la cala d’en Serra, àmplia i abrigada, oberta cap a llevant, després de la qual els penyals comencen a ser menys elevats i la línia de costa agafa la direcció SN, passant per la punta de sa Penya i la raconada des Calons fins a la punta des Gat. Aquesta punta tanca una petita cala, coneguda amb els noms de caló des Canons, de Ponent o des Pouet, on desemboca una estreta canalada que, curiosament, transcorre paral·lela a la línia de costa des de les proximitats del far de Portinatx o des Moscarter. Seguint ara la direcció EO, i continuant amb penya-segats no gaire alts, s’arriba a la punta des Moscarter, on se situa l’esmentat far, que assenyala l’extrem N de l’illa d’Eivissa i que entrà en funcionament l’any 1977; és ben identificable perquè està pintat amb franges helicoïdals blanques i negres. A l’O del far els penya-segats tornen a elevar-se fins a prop de 40 m en algun punt, a la zona coneguda com es cap Blanc. Més a l’O la línia de costa forma una punta pronunciada també cap a l’O, coneguda com punta de sa Galera; l’últim promontori abans d’arribar-hi està separat d’Eivissa per un estret pas: aquesta elevació és l’illa anomenada sa Guardiola i el pas rep el mateix nom. Aquest promontori i l’anomenat pujolet des Morts tanquen pel N la raconada des Portitxol (o port de Portinatx), que ja forma part de la badia de Portinatx. Es Portitxol s’obre cap a ponent i pel S la tanca la punta des Port, després de la qual la badia es fa més ampla, ara oberta cap a la tramuntana i al fons de la qual es troben les platges de s’Arenal Petit i s’Arenal Gros. Tota la badia queda tancada per l’O per la punta de sa Torre, de vessants suaus excepte pel SO, sobretot a partir del racó Gros, quan la costa torna a elevar-se fins a la raconada de la cala des Xuclar, on acaba el territori d’aquesta vénda. Només hi ha dues torrenteres d’una certa importància en tota la vénda, el canal des Arenals, que marca el vessant E del puig de sa Descoberta i forma a la seua desembocadura la platja de s’Arenal Gros, i el torrent de sa Cala d’en Serra, que neix as Murtar i acaba a la cala que li dóna nom. Tanmateix cap d’ells no porta aigua de forma regular i les fonts no hi són gaire abundants. La zona N, molt influenciada per l’embat marítim, és especialment seca i salobre. Els sòls són, en bona part d’aquest territori, prims i poc productius, amb molta presència de la roca mare calcària; només als vessants de les canalades més importants s’arriben a formar sòls al·luvials d’una certa profunditat i qualitat. Probablement per això un elevadíssim percentatge del territori d’aquesta vénda és cobert de vegetació natural, ja que bona part de les terres que tradicionalment s’havien emprat per a l’agricultura han estat abandonades. Als puigs interiors es troba l’habitual brolla eivissenca, més densa als llocs més ombrívols, coberta en qualsevol cas de pins blancs o bords. En alguns marges abandonats i prop de la mar són abundants les savines, tot i que la plana de Portinatx també s’ha cobert de pinassa, encara que d’una talla menor, probablement per la influència de l’aire marí salabrós. Bona part dels habitatges de la vénda es concentren en el nucli urbà de Portinatx ∫, que ja ocupa una extensa àrea que va des de la punta de sa Torre fins as Portitxol, voltant tota la badia de Portinatx i estenent-se cap a l’interior. Fora del nucli es poden comptabilitzar una quarantena de cases disseminades, amb més densitat a la zona central de la vénda i menor a les zones més elevades i a l’àrida plana de Portinatx. Al nucli urbà també es concentren totes les activitats econòmiques, fora de les relacionades amb l’agricultura: comerç, restauració, bars, establiments d’allotjament turístic... la majoria de les quals amb una gran estacionalitat, ja que a l’hivern queden molt pocs establiments oberts. A la resta del territori, s’hi troben les activitats agràries i ramaderes, però la majoria de les hisendes han estat abandonades o es treballen només a temps parcial, cosa que explica l’expansió constant de la vegetació natural. Les terres que encara es conreen produeixen cereals i alguns arbres de secà, com garrovers o oliveres. Hi ha dues carreteres bàsiques a l’interior d’aquesta vénda: la que arriba des de l’O fins al nucli de Portinatx, provinent de Vila (que és l’accés principal), i l’anomenat camí Vell de Portinatx (el 2007 també carretera asfaltada), que provinent del nucli urbà de Sant Joan de Labritja entra a la vénda pel S i recorre el sector centreoriental. També està asfaltat el camí que porta fins a la cala d’en Serra, on es va arribar a planificar una urbanització de la qual queda un gran edifici mai no acabat. La resta de camins, de terra, porten a les diverses propietats de la vénda, formant una xarxa ben espessa a la zona central i no tant a la zona N. L’element patrimonial més destacat és la torre de Portinatx, de vigilància costanera. Tot el territori d’aquesta vénda va quedar inclòs dins l’àrea natural des Amunts d’Eivissa a partir de l’aprovació de la Llei d’espais naturals l’any 1991, amb la qualificació d’Àrea Natural d’Especial Interès, tret del nucli urbà de Portinatx. Aquesta és una de les nou véndes en què es divideix oficialment el poble de Sant Joan de Labritja. [JPS]